Als cementiris hi ha poca literatura. Només els noms dels morts escrits damunt de tombes, creus, nínxols i mausoleus. Aquests noms són gravats, en relleu, al marbre, la pedra o el ferro; tenen voluntat de durar. Als cementiris tot és consistent, perdurable. Aquests dies, però, s’hi sumen vàries realitats efímeres: els visitants –fins al dia que no ho siguin de cortesia–, les flors, naturals o d’artifici, i també els rètols de paper enganxats amb celo o blue-tack. Aquests acostumen a tenir un únic missatge amb variants: “Sisplau, no toquin les flors”. (més…)
Anuncis
