Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Església’

ImatgeM’explica una alumna que, en un examen de Ciències Socials de 3r d’ESO, a la qüestió: «Posa un exemple d’organització que defensa els interessos dels empresaris», ha respost:  «Convergència i Unió». Al mateix examen hi havia una altra pregunta: «Posa un exemple d’organització que treballa per a l’Església Catòlica» i em diu que ha respost el mateix. Jo que li dic: «Vols dir que no són una mica forçades, aquestes respostes? No podries haver escrit, per exemple, Foment del treball i Càritas, respectivament?» I l’adolescent em respon: «Potser sí, però no em diguis ara que m’he equivocat. Si fóssim a Espanya hauria respost Partido Popular a les dues». El cert és que no he sabut pas què dir-li. En qualsevol cas, friso per veure la correcció de la prova… (més…)

Read Full Post »

Qui havia dit que el llatí és una llengua morta? Els científics l’usen per a referir-se a plantes i bestioles i acudeixen a ella per a donar nom totes les noves que es descobreixen. Però no són els únics que l’empren: l’Església Catòlica, que al Concili Vaticà II va decidir que les cerimònies religioses es fessin en les llengües dels fidels, ha mantingut, no obstant, el llatí com a llengua de comunicació interna. (més…)

Read Full Post »

We have just enough religion to hate us, but not enough to love each other.
[Jonathan Swift]

(Tenim prou religió com per a odiar-nos però no la suficient com per a estimar-nos els uns als altres)

Jonathan Swift fou un capellà irlandès (30 de novembre de 1667 – 19 d’octubre de 1745) que arribà a ser degà de l’església de Sant Patrici, de Dublin, però que fou molt més conegut com a autor, entre d’altres, de Els Viatges de Gulliver (Gulliver’s Travels, 1726).
Swift és probablement l’escriptor satíric en prosa més important en l’idioma anglès. Swift originalment va publicar totes les seves obres sota pseudònim o bé de forma anònima. També és conegut per ser un mestre de la sàtira en dos dels seus estils: l’estil d’Horaci i el de Juvenal.
La frase d’avui és molt encertada i sembla escrita expressament. Avui mateix el Papa ha visitat Barcelona predicant la pau i l’amor, però ahir va envestir contra el «laïcisme agressiu» del govern de l’estat i el va comparar amb l’anticlericalisme de la II República espanyola. El Papa no ignora pas l’agressivitat de les seves pròpies paraules, envellutades amb l’aparença del belar de l’anyell… no ignora tampoc que les prebendes de què disposa i per les quals lluita l’església catòlica (exempció d’impostos, subvencions per part de l’estat), són lloses de privilegi que esclafen les altres confessions… i que tot plegat no contribueix pas a la «pau religiosa» que només des d’un ètica pública laica, un espai de convivència neutre, pot aconseguir. El Papa, en fi, sap molt bé que no és el missatge de Crist el que porten les seves accions, el seu afany de poder ni la pretensió de conservar els privilegis per a l’església catòlica…

Read Full Post »