Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘equitat.’

«Ser o no ser, aquesta és la qüestió: / Si pensa amb més noblesa qui suporta / dards i fonades d’ultratjant fortuna / o aquell qui s’arma contra un mar de penes / i amb les armes s’hi oposa per finir-les». El conegut parlament de Hamlet acostuma a interpretar-se com la millor escenificació del dubte existencial mai concebuda. (més…)

Read Full Post »

Un individu d’ètnia gitana i altres tres que no ho són acorden fer una inversió; construeixen una piscina i una pista de tennis. Un cop acabades les obres pacten els estatuts de l’associació i, per majoria –per estricta majoria, tres a un– decideixen que els gitanos no podran accedir al complex esportiu, amb la qual cosa el nostre inversor no podrà fer ús de la seva propietat. Ningú no podrà dir que la decisió no s’ha pres democràticament; la regla de la majoria s’ha aplicat de forma formalment correcta car tots els participants del joc estaven d’acord –si més no en principi– amb la norma de decisió, que ja havia estat emprada en el moment de decidir quines (més…)

Read Full Post »

He who passively accepts evil is as much involved in it as he who helps to perpetrate it. He who accepts evil without protesting against it is really cooperating with it. Martin Luther King, Jr.

(Qui accepta passivament el mal hi està tan involucrat com aquell que ajuda a perpetrar-lo. Qui accepta el mal sense protestar en realitat hi està cooperant.) (més…)

Read Full Post »

El títol correspon al d’una novel·la que Manuel de Pedrolo va escriure l’any 1965 i publicà el 1972. Hi narra una història molt realista, la d’una parella que ha de buscar fora del matrimoni el que no troba en aquest. Ell, el sexe; ella, la tendresa. La protagonista viu tenallada per les opinions dels altres: el què diran tan típic. Així, procura no vestir per sobre de les seves possibilitats aparents, se sent malament quan el seu marit l’enganya (malgrat el poc que l’estima), es preocupa perquè en creuar les cames no ensenyi res…

El dibuix que de la societat catalana fa Pedrolo és exacte. I encara ho és més el que confecciona de la psicologia femenina engabiada pels valors i normes socials. (més…)

Read Full Post »

Ebenezer Scrooge protagonitza un dels relats més coneguts del novel•lista anglès Charles Dickens: A Christmas Carol (Una cançó de Nadal). Scrooge és un home ja gran, esquerp i solitari, perfectament mancat de sentiments com només ho pot ser un individu que personifica l’esperit de càlcul que no s’ocupa sinó del número u, és a dir d’ell mateix, i que, a mena de compensació per la dita mancança, té una sola passió: els diners. L’avarícia, en efecte, ha fet d’ell una persona egoista i geniüda, que mai no s’ha preocupat de ningú, que mai no ha sentit cap fiblada moral en contemplar la misèria en què viuen els pobres al seu voltant, condemnats a la mendicitat i de vegades al robatori. «És que no hi ha presons i cases d’acollida?» pregunta Scrooge cada cop que algú, a les envistes de Nadal, li demana una almoina per als pobres. Ell pensa, amb esperit només atent al dring metàl•lic de la caixa registradora, que la societat ja fa prou i massa disposant de presons, hospicis i de llars d’acollida per als desgraciats que no tenen família, ni feina, ni casa, ni pa per treure el ventre de pena. (més…)

Read Full Post »


Recorden pel•lícula Espàrtac, dirigida per Stanley Kubrick i protagonitzada per Kirk Douglas? La pel•lícula ha fet anys: el proppassat 6 d’octubre complia cinquanta de la seva estrena. I sembla que fos ahir, ho dic per l’actualitat del tema malgrat el caràcter històric i ben llunyà dels fets que relata.
La pel•lícula relata la història d’uns gladiadors, dirigits per Espàrtac, que organitzen una revolta contra la corrupta i decadent societat romana, alliberant els esclaus arreu per on passen. En Espàrtac hi veiem, no un cabdill d’arreplegats: convictes per deutes o per crims, ex-presoners de guerra o civils, arreu capturats durant les conquestes…, tots ells convertits en esclaus per una llei romana immisericorde, sinó que hi veiem el líder que encapçala la lluita contra l’opressió, la injustícia i l’arbitrarietat; hi veiem l’individu que prefereix morir dempeus a viure agenollat. La seva lluita ens commou profundament perquè envegem la seva força d’esperit, el seu caràcter indòmit i la seva profunda humanitat. (més…)

Read Full Post »

Je voudrais rassurer les peuples qui meurent de faim dans le monde : ici, on mange pour vous. COLUCHE. Tret de l’sketch Les Discours en disent long

(Voldria tranquil•litzar els pobles que moren de gana al món: aquí mengem per vosaltres)

Coluche, humorista i comediant francès (1944-1986) feu de la llibertat d’expressió la seva bandera. En realitat, la seva actitud era la de la secta filosòfica dels cínics grecs, que reivindicaven la llibertat de paraula –parresia, en grec− i el desvergonyiment més absoluts. I d’això es tracta, només des d’aquesta llibertat hom pot ironitzar i enfonsar els fiblons de la crítica a la societat benpensant i autosatisfeta.
La frase de Coluche estrafà irònicament la construcció estandarditzada de consol, allò de «No patiu, que pensem en vosaltres» o «No et preocupis de res, que jo ho faré per tu»… la diferència és que, quan l’altre no menja, tu no pots menjar per ell.

Read Full Post »