LA CÒLERA D’AQUIL·LES

Una de les obres cabdals de la literatura europea, la Ilíada, s’enceta amb les paraules: «Canta, oh deessa, la còlera destructora d’Aquil•les el fill de Peleu, que va causar innombrables desgràcies als homes d’Acaia i va donar a Hades les ànimes de molts herois, els cossos dels quals van servir d’aliment als gossos i ocells del cel».

Read Full Post »

SENSE EMOCIONS NO VALEN BONES RAONS

El cor té unes raons que la raó desconeix, va dir Pascal fa una pila d’anys. I a fe que tenia raó. Pensin, per un moment, en el procés que segueixen a l’hora de prendre qualsevol decisió important. De bon començament “sentim” inclinació per una de les alternatives, si n’hi ha, o “veiem clar” que hem de fer una cosa o una altra. Això no és altra cosa que una emoció, una intuïció, un “no-sé-què” visceral que sorgeix espontàniament. Hom ho nota al cos, escenari on les emocions representen els seus papers. És a l’escalfor rogenca de les galtes, al nus de estómac, a la cremor del ventre o a l’aspresa de la boca que hom percep l’emoció.

Read Full Post »