Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘eleccions’

voting-rights-Instant-Results-6-esp.imgcache.rev1438188215929.webEls negres americans no van poder exercir el dret a votar fins l’any 1965. Ja no hi havia esclavitud, abolida per Abraham Lincoln l’any 1863, però havia estat substituïda per la discriminació racial. Els negres ja no portaven cadenes visibles, però les coses no havien canviat gaire als Estats Units perquè no tothom podia exercir els seus drets civils fonamentals. Els negres no podien assistir als mateixos centres educatius que els blancs, no podien dormir als mateixos hotels ni usar els mateixos serveis klan-and-black-manhigiènics. No és que no poguessin estudiar, dormir o rentar-se i orinar, sinó que s’havien d’espavilar pel seu compte si volien fer-ho. «Whites only» (només blancs) era un rètol que hom trobava arreu, als lavabos, vagons de ferrocarril, seients de l’autobús… que només podien ser usats pels blancs. (més…)

Anuncis

Read Full Post »

La nit de l’onze al dotze de gener de l’any 49 abans de Crist, Juli Cèsar, ple de dubtes, es va aturar davant del riu Rubicó amb les seves tropes. Sabia que el riu marcava la frontera entre la Gàlia Cisalpina, d’on era governador, i Itàlia. I sabia també que travessar-lo significava iniciar una guerra civil. Diuen que fou llavors que pronuncià la frase «Alea iacta est» (la sort ja està llençada) amb la qual volia manifestar que era perfectament conscient que, igual que els daus quan surten de la mà del jugador, la seva decisió desencadenava uns esdeveniments polítics que ja no es podrien aturar. (més…)

Read Full Post »

Hi ha qui diu que la parella ideal se’ns ha d’assemblar, per allò de compartir cultura i afeccions. La clau de l’èxit rauria aquí en allò que hom té en comú. Hi ha qui diu, en canvi, que la parella ideal –home o dona, tant és– ha de ser molt diferent de nosaltres, perquè la diferència és la clau de la complementarietat. (més…)

Read Full Post »

Les bèsties es fan por les unes a les altres. Els lleons rugeixen, les serps de cascavell fan sonar el seu abans d’atacar… i al seu torn, els animals més febles, a fi de crear dubtes en els predadors, realitzen també diverses demostracions deimàtiques (de Deimos, déu de la por, fill d’Ares, déu de la guerra). La natura és molt enginyosa: uns animals augmenten la seva mida aparent desplegant les ales, bombant el plomatge, estenent les extremitats, omplint-se d’aire o d’aigua per créixer en volum, ensenyant les dents, brandant les banyes, fent cops a terra amb les peülles o al pit amb els punys, renillant, escopint o bufant. (més…)

Read Full Post »

«Tingues compassió, sóc cec», amb rètols que contenien missatges com aquest, moltes persones cegues demanaven almoina fa no pas gaires anys. Durant segles, les persones invidents han estat condemnades a l’exclusió social. No eren admeses al sistema educatiu –ningú no havia pensat que poguessin aprendre a llegir–, no ho eren tampoc al sistema productiu –què pot fer un cec? Deien– i, en fi, sovint eren bandejades de la societat i condemnades a la mendicitat. Com han canviat les coses, per a bé! Abans les persones amb discapacitat feien nosa a la societat, i les úniques atencions que rebien tenien la forma de caritat, productes de la benvolença i no pas de la justícia.
Però les persones discapacitades tenen els mateixos drets que les altres! Sí, però hem trigat molt a reconèixer-los-els. Les primeres escoles per a cecs i sords són del segle XIX, les primeres lleis que permeten el seu accés al sistema educatiu són del segle XX…, i encara resta molt a fer. (més…)

Read Full Post »


Està Jesucrist clavat a la creu cridant: «Romans, fills de puta, cabrons, la mare que us va parir a tots…!!!». En aquestes que Pere –damunt d’aquesta pedra aixecaré la meva església– ve corrents i li diu al Mestre: «Senyor, Senyor… que ve la premsa!». I Jesucrist pren alè i diu: «Perdona’ls Pare, perquè no saben el que fan…»

Si l’anècdota precedent no és vertadera –ves a saber, però…, recordeu el passatge sobre les espases a Lluc 22, 36-38– en qualsevol cas, està ben trobada. Però no es tracta pas aquí de glossar la vida de Jesucrist. En realitat, l’acudit, només lleugerament irreverent, vol cridar l’atenció sobre una cerimònia que, en els dies i mesos que segueixen, podrem contemplar cada dia: la cerimònia de la hipocresia, de la «correcció política», de l’atenuació i de l’eufemisme, de la paraula ajustada a l’ocasió i a l’oient.
Com l’acudit, tot plegat no ens hauria pas d’escandalitzar sinó de fer riure una estona alhora que ens hauria d’ensenyar a llegir entre línies i a escoltar críticament. El problema és que encara hi ha persones escapçades –vull dir que no fan servir el cap– que creuen literalment el que senten… que Déu ens agafi confessats!

Read Full Post »