Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Educació’

xuleta camesEl pare d’un adolescent va a l’institut a investigar perquè al seu fill li han posat un zero a l’examen. –El que ha passat, senzillament, és que el seu fill ha copiat l’examen d’un company–, li diu la professora. –És tan evident que els dos exercicis són pràcticament idèntics.

El pare del noi se sent una mica ferit. El seu rebrot, l’orgull de la família, no ha pogut copiar un examen. Una mica picat li diu a la professora: ­–Escolti, si això és cert, també ho pot ser que hagi estat l’altre noi qui ha copiat del meu fill, no creu? Aleshores, la professora, carregant-se de paciència, li respon: –Miri, m’he adonat que el seu fill és qui ha copiat, i nochuleta-examenes-antic pas l’altre, perquè a la pregunta: ‘Qui va ser el primer president de la República catalana?’, l’altre noi ha respost: ‘Aquesta no la sé’, i el seu fill ha escrit: ‘Jo tampoc’. (més…)

Anuncis

Read Full Post »

banderiller embanyat«En España, de diez cabezas, nueve embisten y una piensa», va escriure Antonio Machado, atribuint la frase al poeta Juan de Mairena, a qui dedica un llibre de títol homònim. Si encara fos viu, la darrera atzagaiada del Ministerio de Educación y Cultura no faria sinó confirmar-lo en la seva opinió. Sense cap mena de dubte, el projecte de la nova Formació Professional per a formar matadors de novells (braus joves), banderillers i picadors ha estat rumiat i escrit per un d’aquests nou caps que envesteixen sense pensar. (més…)

Read Full Post »

ImatgeL’any 2011 en Boi Ruiz ­–l’artista de les retallades en sanitat– va declarar que si hom vol estudiar Filologia Clàssica per plaer, s’ho haurà de pagar. Les paraules del conseller no eren pas el bram d’un poca-solta sinó l’expressió desacomplexada d’un –i són molts– que pensa que les carreres de lletres són inútils, i que l’administració pública no se n’hauria de fer càrrec. Està clar que no es tracta només de les llengües clàssiques. Els qualificatius d’inútils, superflus i innecessaris s’estenen a tots els estudis d’Humanitats i Arts: Filosofia, Història, Filologies vàries, Antropologia, Música… El raonament és fàcil: en època de retallades pressupostàries, primer cal estalviar en allò prescindible. Atès que aquests estudis no són “productius” en termes econòmics, si hom –seguint el raonament de Ruiz– s’entesta a estudiar “per plaer”, que s’ho pagui.

L’any 2012, els propietaris del cercador d’internet Google van dir que contractarien 4.000 graduats o llicenciats en humanitats perquè comptaven amb la seva cultura, capacitat de relacionar fets, valorar dades, etc., per tal de millorar el seu servei.

ImatgeDubto que l’Empresa Google contracti humanistes “per donar-se gust” o per pur altruisme. Segurament que la seva lògica empresarial és del tot semblant a la d’aquells que menyspreen les humanitats. Què hi ha de diferent, doncs? Simplement que Google, sense abandonar els criteris de rendibilitat econòmica, considera que les competències culturals i socials dels seus treballadors –atès que el seu servei és informatiu en un sentit molt ampli– són tan valuoses com, posem per cas, les dels seus tècnics informàtics.

ImatgeFa molts anys que em dedico a l’ensenyament. Sempre que un estudiant m`ha preguntat quina carrera havia d’escollir li he respost que aquella que més li agradés, amb independència de la presumpta “utilitat” o “contractabilitat futura” dels estudis. Com si no hi hagués metges i enginyers de camins desocupats! Sempre he cregut un error mirar-se el món, i encara més el propi futur, només des dels ulls d’una caixa registradora. Dir això avui és importat: els estudiants de segon de Batxillerat han acabat la selectivitat que els permetrà triar els estudis superiors. L’examen de filosofia tenia dues opcions, una d’elles incloïa un text de Descartes que s’ha fet famós perquè conté, en la versió llatina, la frase: “Cogito  ergo sum”.  Penso, per tant, existeixo, que tants rius de tinta ha provocat i que inaugura la modernitat en termes filosòfics. Encara vivim i pensem el subjecte humà a la manera de Descartes.

Abans, qui “Sabia llatí”, en sentit figurat, era una persona entesa en tot, culta, viva, perspicaç, difícil d’enredar i de manipular. Qui sap si, en el fons de la crítica a les humanitats i de la seva reducció als plans educatius –vegeu les bestieses que preveu la LOMCE de Wert al respecte– no hi ha una voluntat de crear una generació de rucs que es deixin albardar.

Read Full Post »

ImatgeNo pot silenciar-se el fet que, cada cop més, els ensenyants ens trobem a les aules amb el que, metafòricament, anomenaré «adamisme educatiu» per part d’alguns dels seus alumnes. Amb aquesta expressió em vull referir, és clar, al fet que els mestres i professors es troben amb nens i nenes, i també adolescents, que tenen pocs o cap dels hàbits elementals que suposadament s’haurien d’haver après abans, en el si de la família, i que un cop a l’escola han de ser reforçats. Parlo d’hàbits tan essencials per a l’aprenentatge com estar asseguts, no cridar ni barallar-se, escoltar en silenci i acceptar determinats límits a la conducta, coses totes elles imprescindibles per acomodar-se a les regles del lloc on són: l’escola o l’institut d’educació secundària. (més…)

Read Full Post »

ImatgeAhir el Consejo de ministros va aprovar la llei Wert, mal anomenada també LOMCE. La lectura normalitzada de les sigles: Ley de Mejora de la Calidad de la Educación, fa vergonya, (més…)

Read Full Post »

brau dibuixUn malparit, si és intel•ligent, és doblement malparit. Aquesta és la traducció casolana del títol de l’article (la traducció canònica seria: la corrupció dels millors és la pitjor). En efecte, benvolgut lector, què prefereix vostè, haver-se-les amb malparits intel•ligents o amb malparits imbècils? Li endevino la resposta: amb imbècils. Potser té raó, però no menystingui la capacitat de fer mal que tenen els curts de gambals. (més…)

Read Full Post »

«El nostre dret a l’educació és tan indiscutible… que no hi ha ni la més mínima esperança que cap ànima caritativa ens el prengui!» La frase anterior és pronunciada per Guille, un personatge de les tires còmiques del dibuixant Quino. Guille representa el prototipus del nen desmotivat a qui no agrada gens estudiar. Mafalda, que és l’altre personatge de la vinyeta, escolta desconcertada el seu amic.
Aquest acudit, lamentablement, ja no resulta una paradoxa. Les «ànimes caritatives» a les quals es refereix Guille existeixen. Són dels actuals gestors de l’educació del país, als quals fan costat els seus respectius governs i, probablement, les forces vives del món de la burgesia. (més…)

Read Full Post »

Older Posts »