Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘drets humans’

«Cap al teu marit anirà la teva apetència i ell et dominarà.» Gènesi 3,16. «Les bones dones són les obedients i guarden en secret el que Al•là ha guardat.» L’Alcorà, 4,34. «És llei natural que la dona estigui sotmesa al marit.» Confuci (pensador xinès, s V aC). «Una vegada més, l’home és per naturalesa superior i la femella inferior. Un dirigeix i l’altra és dirigida.» Aristòtil (Filòsof grec s. III aC). «No correspon a una dona decidir res per ella mateixa, sinó que està sotmesa a la regla de les Tres Obediències. Quan és jove ha d’obeir al seu pare; quan està casada ha d’obeir al seu marit; quan és vídua ha d’obeir al seu fill.» Menci (pensador xinès, IV aC). (més…)

Read Full Post »

Ha plogut molt des que algú va escriure el capítol tercer del Gènesi on es diu que Eva –i, per extensió, totes les seves filles– és la culpable de la pèrdua del Paradís i del fet que els homes hagin de treballar per a guanyar-se el pa amb el suor del seu front. En efecte, ara ja no creiem, com li fa dir a Déu l’autor del text, que les dones han d’estar sotmeses als seus marits.
La televisió és un espill on es reflectix la imatge que la societat té de les dones. En poc més de trenta anys ha passat de mostrar únicament la dona que s’està a casa esperant el seu marit, a fer-la aparèixer en multitud d’ocupacions. (més…)

Read Full Post »


Quan l’Albaida Abderraman (per a nosaltres la Beada) va tornar a la seva haima, al desert del Tindouf (Argèlia) a casa nostra es va fer un gran buit. Havia estat amb nosaltres tot l’estiu de l’any 1999. Va venir a Lleida gràcies a un acord entre l’associació ACAPS (Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí) i diversos ajuntaments de la comarca, entre ells el de Lleida. Aquests pagaven el viatge en avió des d’Argèlia fins a Barcelona. Les famílies d’acollida érem voluntàries.
La Beada tenia tretze anys. La nostra filla Ariadna només en tenia set. Havíem demanat que, a ser possible, la nena d’acollida tingués la mateixa edat perquè pensàvem que això facilitaria la seva adaptació. No va fer falta. La Beada era una mica més alta que Ariadna però només pesava un quilo més i no es veia gaire diferent. Amb tretze anys, el seu cos tenia l’aspecte del d’una nena de vuit o nou anys a tot estirar. Només la seva maduresa –ja no estava per jugar a nines− denotava la seva edat. Ens vam passar tot l’estiu anant a diverses consultes mèdiques: dentadura en mal estat, desnutrició, raquitisme… pel que fa a la vista, ens vam adonar que alguna cosa no anava a l’hora perquè no mirava gens la televisió, que per als altres nens sahrauís era una novetat extraordinària. Va retornar al camp de refugiats amb unes ulleres de cul de got. Explico tot això, a risc de semblar lacrimògen, només per fer veure els efectes que sobre la salut té per a les criatures viure en un camp de refugiats on falta gairebé de tot i on les condicions de vida són molt precàries.
Aquests darrers dies, els sahrauís, els dignes representants d’aquest poble oblidat, han tornat a ser notícia. Hem tingut ocasió de comprovar quin és el tracte que reben per part de la nova potència colonial: el regne del Marroc. L’anterior era el Regne d’Espanya, que va abandonar el seu Sahara Español, amb tots els seus habitants, a la seva sort, que no va ser altra que sotmetre’s a la rapinya del rei Hassan. (més…)

Read Full Post »