Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘dignitat’

TEMPS MODERNS CHAPLIN−Que no treballes, Mariano? −Hombre, trabajar, trabajar, no demasiado, la verdad. Y no es por falta de ganas, que tengo muchíssimas. Però gracias a Dios, me las puedo aguantar. Així responia el president del govern a un periodista imaginari que havia tingut la sort que, en una roda de premsa oberta i amb preguntes, respongués a la seva. En Mariano, ho sap tothom, creu que la feina es fa esperant que un altre la faci. I sinó, el millor és no fer res, perquè si hi ha un problema, i es pot arreglar, ja ho farà un altre. I si no es pot apariar, no val la pena perdre el temps posant-s’hi. Mariano és un NI-NI frustrat, que ni estudia ni treballa, però a diferència d’aquells per als quals es va inventar el nom, no viu dels seus pares sinó de tots els ciutadans de l’estat. (més…)

Read Full Post »

Al meu poble hi vivia un pagès que deia, ple d’una saviesa antiga i reposada, que tenia moltes ganes de treballar però que gràcies a Déu, se les podia aguantar. I era, no ho dubteu, l’home més feliç del món; tenia un tracte amical i distès i la seva conversa era fluïda i enraonada. Mancat de rellotge, mai no tenia pressa per arribar enlloc ni objecció a fer quan hom li proposava de fer-la petar una estona al cafè.
Aquest home senzill havia anat a escola el necessari per a no ser considerat analfabet, però com d’instint i sense teoria havia copsat l’essència del treball. Així, deia que si treballava –i ho feia, bé havia de llaurar i sembrar cada tardor i segar a l’estiu- era perquè li calia per a poder menjar cada dia, i afegia que no pensava caure en el parany de fer-ho més del compte: “Jo només treballo per viure” era el seu mot d’ordre.
Sorneguer i irònic contemplava l’aqueferament dels altres pagesos del poble, que maldaven per estendre les terres de conreu o demanaven crèdits per a fer una granja de porcs o de vedells amb l’estèril esperança de fer més diners per a poder-los gastar, en una folla dansa circular. Incapaç d’enveja, admirava els llustrosos cotxes dels veïns, vells ja però en prou feines estrenats per manca de temps.
Un dia el capellà del poble li va dir enmig d’una partida de botifarra i en to de broma que estava donant un mal exemple als pagesos joves amb això de llevar-se tard i posar-se el darrer a passar la terra. La resposta fou antològica. “Mossèn, vós hauríeu de saber millor que jo que no faig més que seguir l’exemple de Nostre Senyor, que només va treballar sis dies i el setè es va posar a jeure pel que restava d’eternitat.” (més…)

Read Full Post »

A l’antiguitat hom menyspreava el treball manual, perquè moltes societats el reservaven per als esclaus. Aleshores la feina, tota la feina, s’havia de fer «a mà», car no hi havia màquines que la substituïssin. També els reis empraven les mans, encara que només fos per a signar edictes o segellar ordres, però les tenien fines i blanques, sense clivelles ni durícies. Els ceptres del poder eren lleugers i alegres de dur. Les dels serfs, en canvi, endurides pel treball, enrigidides per la gebrada i malmeses pels mànecs, eren mans de pobre, sense honor i sense poder. (més…)

Read Full Post »