Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Catalunya’

IMG_20150911_181501926«Fer via» és una expressió que té doble sentit. El directe o real és que hom s’uneix a la via o camí, l’omple i acompanya els qui caminen o discorren per ella. En el sentit figurat significa «afanyar-se» o «apressar-se», fer quelcom amb diligència i no perdre més temps a fer una cosa que hom ja hauria d’haver enllestit. «Via lliure» també té dos sentits. El primer és que el camí és net, sense obstacles, que hom pot partir sense impediment. El segon, també figurat, tant pot manifestar el desig que li obrin pas, la voluntat decidida d’obrir-se’l o les dues coses alhora. «Via fora», en canvi, només té un sentit, i aquest és figurat. Era un crit medieval català amb el qual hom esperonava la gent perquè defensés les seves llibertats d’una amenaça. Diuen que s’acompanyava de repic de campanes i s’esperava que tothom acudís a la convocatòria. (més…)

Read Full Post »

SOTMETIMENTQuin és el fonament del poder polític? Quines són les vertaderes bases de la seva legitimitat, si aquesta no és la simple força? Per quina raó uns individus han d’obeir uns altres? Fins on s’estén l’autoritat de l’estat sobre cadascun dels individus i sobre el seu conjunt? Aquestes preguntes, ja més velles que els camins, tenen encara tanta actualitat com quan van ser escrites per John Locke al seu Segon assaig sobre el govern civil, de 1689.  Hi deia que l’autoritat dels governants sobre els governats tenia origen en un pacte o LOCKE 2n TREATISE ON GOVERNMENTcontracte (trust), basat en la confiança, de manera que mentre els segons es comprometien a obeir i respectar les lleis, els primers havien de garantir la pau, la llibertat, la seguretat i la propietat dels segons. (més…)

Read Full Post »

SARDANAQuin valor ha de tenir la cultura en una Catalunya independent? Dijous passat, 22 de gener, durant la presentació del darrer número de la revista Arts, que promou el Cercle de Belles Arts de Lleida, hom va tractar de respondre a aquesta pregunta. El Museu de Lleida era un marc adequat: la directora ha anunciat la seva retirada d’escena, justament queixosa del tracte rebut per part de les institucions i, sobretot, de la reducció del pressupost, que ha obligat a una important reducció de personal. L’alcalde de Lleida, dijous passat, va tenir la gosadia d’aparèixer durant l’acte, fent esperar al personal com ja té per costum. A continuació, va convertir la presentació en un acte electoral més on, sense vergonya, va manifestar que té, personalment, en alta estimació la cultura. (més…)

Read Full Post »

Imatge«És dolç i honorable morir per la pàtria» resulta una frase de bon recordar enguany, que celebrem –és un dir– el centenari de l’inici de la Primera Guerra Mundial. Segons estadístiques aproximades, hi van participar 65 milions de soldats, més de 8 milions dels quals van morir i 6 milions van quedar mutilats, discapacitats o les dues coses. El saldo contrasta dolorosament amb la traducció de la cita d’Horaci «Dolce et decorum est pro patria mori» que encapçala l’article. (més…)

Read Full Post »

ImatgeDes de l’antiguitat, els somnis han rebut una consideració especialíssima. Per a uns tenien poders màgics i transformadors de la realitat. Per a altres, tenien la capacitat d’anticipar el futur. Les antigues cultures hebrea i grega compartien la idea que els somnis –si més no els somnis de determinades persones– estaven d’alguna manera relacionats amb la divinitat, que els inspirava o els utilitzava com a forma privilegiada de comunicació. (més…)

Read Full Post »

Imatge«Queridos tíos y primos, espero que al recibo de la presente se encuentren bien de salud. En casa estamos todos bien, gracias a Dios…» Així començaven, sempre, totes les meves cartes infantils a la parentela; les que rebia també s’encetaven amb encapçalaments similars. El text, naturalment en castellà –no vaig tenir classe de llengua catalana fins a COU–, tenia unes fórmules estandarditzades, en les quals hom ens havia ensinistrat des de la primera lletra. (més…)

Read Full Post »

El general Franco, en una al•locució radiada a Tetuán, el dia 24 de juliol de 1936, parlava d’una «cruzada en defensa de España». L’ús militar del terme «cruzada» podia entendre’s, en llavis d’un colpista, com a «cruzada patriòtica», atès el predicament que té entre la gent d’aquesta jeia el nom de la pàtria. L’endemà, festivitat de Santiago Apòstol, patró d’España, i des de la mateixa emissora, el qui havia de ser dictador durant els següents 40 anys va precisar que el Alzamiento tenia un sentit religiós, tot dient: «Con nosotros va el bienestar, la paz de España, la família y la religión, todo». (més…)

Read Full Post »

Older Posts »