SANTA TERESA, ORA PRO NOBIS

«Si tots els ocells són vertebrats i tots els coloms són vertebrats, aleshores tots els ocells són coloms.» Què els sembla aquesta argumentació tan subtil? Segur que opinen que està tan ben construïda com aquesta altra, inventada per sa Majestat, el Rei, i el seu gendre, Duc de no sé on: «La gent honorable està en llibertat. Nosaltres estem en llibertat, així doncs, som honorables».

Read Full Post »

EL SOMRIURE DE LA MONA LISA

Un riu de tinta no bastaria per a fer una còpia a ploma de tot el que s’ha publicat sobre l’enigmàtic somriure de la Mona Lisa (Mona és el diminutiu afectiu Madonna, que vol dir senyora). Se n’ha dit de tota mena, però hi ha un acord unànime en el fet d’acceptar que li escau el sobrenom de Gioconda (de l’italià: la que està alegre). Amb tot, ja em perdonaran, molt alegre no la veig, jo. El seu somriure, tan subtil que sembla més present a l’ull que mira que no pas al rostre contemplat, no passa d’insinuació. Qui sap, igual l’esposa de Francesco Bartolomeo del Giocondo reprimia un somriure de complicitat cap a l’autor del quadre i més que probable amant, Leonardo da Vinci. Diuen alguns experts que l’artista no li va pintar les celles i les pestanyes expressament, amb el propòsit de fer encara més ambigua l’expressió. La tinta vessada per causa d’això n’és testimoni.

Read Full Post »