Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘autodeterminació’

AMBIGÜITAT MANSSegons l’historiador Tucídides, en temps revoltats es trastoquen els significats de les paraules: la covardia és anomenada prudència estratègica; de l’audàcia desenfrenada se’n diu agosarament; la reticència i la cautela són titllades de traïció; la tebior és acusada de dissimulació, etc. Els temps actuals, que tant s’assemblen als que l’autor citat descriu a la seva immortal La guerra del Peloponés, són una festa per als lingüistes. Felipe González qualificava d’«impossible» l’objectiu de la independència, quan en realitat volia –santa innocència– dir «indesitjable.» (més…)

Read Full Post »


Quan l’Albaida Abderraman (per a nosaltres la Beada) va tornar a la seva haima, al desert del Tindouf (Argèlia) a casa nostra es va fer un gran buit. Havia estat amb nosaltres tot l’estiu de l’any 1999. Va venir a Lleida gràcies a un acord entre l’associació ACAPS (Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí) i diversos ajuntaments de la comarca, entre ells el de Lleida. Aquests pagaven el viatge en avió des d’Argèlia fins a Barcelona. Les famílies d’acollida érem voluntàries.
La Beada tenia tretze anys. La nostra filla Ariadna només en tenia set. Havíem demanat que, a ser possible, la nena d’acollida tingués la mateixa edat perquè pensàvem que això facilitaria la seva adaptació. No va fer falta. La Beada era una mica més alta que Ariadna però només pesava un quilo més i no es veia gaire diferent. Amb tretze anys, el seu cos tenia l’aspecte del d’una nena de vuit o nou anys a tot estirar. Només la seva maduresa –ja no estava per jugar a nines− denotava la seva edat. Ens vam passar tot l’estiu anant a diverses consultes mèdiques: dentadura en mal estat, desnutrició, raquitisme… pel que fa a la vista, ens vam adonar que alguna cosa no anava a l’hora perquè no mirava gens la televisió, que per als altres nens sahrauís era una novetat extraordinària. Va retornar al camp de refugiats amb unes ulleres de cul de got. Explico tot això, a risc de semblar lacrimògen, només per fer veure els efectes que sobre la salut té per a les criatures viure en un camp de refugiats on falta gairebé de tot i on les condicions de vida són molt precàries.
Aquests darrers dies, els sahrauís, els dignes representants d’aquest poble oblidat, han tornat a ser notícia. Hem tingut ocasió de comprovar quin és el tracte que reben per part de la nova potència colonial: el regne del Marroc. L’anterior era el Regne d’Espanya, que va abandonar el seu Sahara Español, amb tots els seus habitants, a la seva sort, que no va ser altra que sotmetre’s a la rapinya del rei Hassan. (més…)

Read Full Post »