Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘antropologia’

amunt les popes 1A la classe de matemàtiques, la professora pregunta: –Qui em pot dir quines són les quatre operacions bàsiques?

Tots els nens romanen en silenci. Únicament la Maria aixeca tímidament la mà per respondre. –Uff, per un moment he pensat que no ho sabia ningú! Diu la mestra, alleujada. –Però abans de conèixer la teva resposta, explica’ns perquè creus que ets l’única nena de la classe que ho sap. (més…)

Anuncis

Read Full Post »

PORCESPINUna freda nit d’hivern uns eriçons s’arraulien al fons d’una cova. Volent compartir el calor dels cossos es punxaven mútuament, però en tractar d’evitar-ho, allunyant-se els uns dels altres, passaven fred. No va ser fins l’alba que van saber trobar la distància adequada, còmoda i alhora confortable per a tots. (més…)

Read Full Post »

ImatgeÉs que algú es pot alegrar de la desgràcia d’un altre? –I tant….! Em diuen que això passa exactament de la mateixa manera que hom pot entristir-se de la bona sort d’algú. –Però no deien també que l’alegria és causada pel bé i la tristesa pel mal? Com és possible, doncs, que hi hagi una alegria que procedeixi del mal i hi hagi també una tristesa que procedeix del bé? (més…)

Read Full Post »

Quan els europeus van descobrir Amèrica, el primer que es van preguntar és si els indígenes que allà vivien -colrats, nus, amb el cos cobert de pintures i amb el cap emplomallat- eren humans o animals. Quan, a la fi, van reconèixer la seva humanitat van voler-se explicar la raó per la qual eren diferents: perquè tenien aquells estranys costums, aquella estranya religió, perquè no tenien armes de foc ni empraven cuirasses o armadures. Aleshores van concebre una teoria antropològica que, amb molt poques variants, ha perviscut fins als nostres dies. Els indígenes -es van dir cofois- són els nostres primitius, són com nosaltres érem abans. Així es com van inventar la satisfactòria i autocomplaent idea segons la qual existeix una mena d’escala evolutiva de les societats i de les civilitzacions. Els europeus, és clar, n’ocupaven el graó més alt, mentre que tots els altres, en funció de les diferències o de les mancances que observaven respecte del primers, eren considerats bàrbars o directament salvatges. Els altres, pensats com anteriors a nosaltres, passaren definitivament a la condició d’inferiors. En terminologia antropològica això té un nom: «etnocentrisme», que passa per considerar natural, correcte, bell i bo el que és nostre i antinatural, obscè, fastigós, repugnant i primitiu tot el que els altres tenen.
Mai no se’ns ha acudit que considerar els altres com el nostre passat, però, no és pas un fet sinó una valoració, de validesa més que discutible. El fet és que els altres coincideixen amb els que foren sotmesos per les armes occidentals perquè no disposaven d’una tecnologia capaç de mobilitzar gaire quantitat d’energia. D’aquest fet: la inferioritat tecnològica, que tingué com a conseqüència la derrota militar i el sotmetiment colonial, vam passar a parlar d’inferioritat humana i social.
La conseqüència pràctica de tot plegat és que -amb bona consciència-, durant segles, els que ens vam autoanomenar civilitzats hem fet les salvatjades més innominables per a extirpar el primitivisme i el salvatgisme dels altres, per a fer-los civilitzats, això és, iguals a nosaltres.
Abans, i ara també, la lletra de la vella cançó: «Els occidentals us ensenyarem a ser civilitzats» no la cantem a capella, sinó amb un sorollós acompanyament d’instruments de percussió. Els timbals, plats, i bateries són els nostres fuets, les cadenes, l’artilleria i les bombes intel·ligents, amb els quals repiquem les esquenes dels pobles que viuen i pensen diferent. És clar -ens justifiquem- els hem d’ensenyar la democràcia, els hem d’ensenyar a ser civilitzats -això és, com nosaltres-, a vestir com nosaltres, no podem permetre que s’exhibeixin amb els seus vestits, o desvestits, hem d’extirpar-los la seva religió fanàtica i intolerant, els seus abominables costums, els hem d’ensenyar a ser submisos, a menjar hamburgueses, caragols a la llauna, i a beure cervesa Sant Miguel i Coca-Cola…
Només amb sang entra la lletra. A fe de Déu que aprendran la lliçó! A partir d’ara, a Lleida, hereva dels saníssims costums de la conquesta d’Amèrica, tots sabran quin pa s’hi dóna i quin gran interès tenim a garantir la convivència, la pau social, la convivència intercultural, la integració…

Read Full Post »