Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘ÀNGEL ROS’

gulliver capLemuel Gulliver, havent tornat del país de Lil·liput, on les persones mesuren només deu centímetres d’alçada i són proporcionalment menuts en tot, s’havia acostumat a considerar-se a si mateix com un gegant entre la resta dels éssers humans. Tant era així que, quan caminava pels carrers de Londres, no parava d’intimidar els vianants i fins i tot als individus muntats a cavall o conductors de carros, escridassant-los perquè s’apartessin del mig i paressin compte de no ser esclafats, imaginant que ell era encara un gegant entre nans. Sembla ser que la reacció de la gent era riure’s a la cara de Gulliver,Gulliver's Travels escarnint el que tant podia ser estupidesa, bogeria com arrogància. Alguns conductors de carros, impacients davant dels seus estirabots, li clavaven de tant en tant una fuetada amb la xurriaca d’arriar els cavalls. Gulliver, per als que han llegit el conegut relat de Jonathan Swift, va creure’s un gegant entre nans però va acabar essent un nan entre gegants. (més…)

Anuncis

Read Full Post »

VERITAT O MENTIDA«Sara Mestres diu que la sal dissol la neu. Però això és mentida, perquè, com és sabut, la Sara pertany a una família que té la propietat d’unes mines de sal.» Que li sembla aquest argument fictici? Aviat se n’identifica la intenció. Es tracta que hom no faci cas de la senyora Mestres perquè hom li pressuposa interès a mentir amb la finalitat d’afavorir, eventualment, el negoci familiar. Com que és un fet conegut que moltes persones menteixen quan els seus interessos estan en joc, hom dóna per fet que aquesta és una pràctica habitual que es pot atribuir a qualsevol. Aplicat aquest principi a les paraules de la senyora Mestres, hom menysprea les seves afirmacions sobre les propietats de la neu sense cap altre fonament que el prejudici. (més…)

Read Full Post »

EL PADRINO 0Paulie Gatto escull dos «soldats» a sou de la família Corleone i els dóna instruccions precises: res de cops al cap –a la cara sí– perquè es tracta d’evitar la mort de les víctimes. Però respecte a l’estomacada, tenen llibertat d’acció. Una altra cosa els adverteix: que si els joves que han de rebre el càstig surten de l’hospital abans d’un mes, ells perdran el «favor» de l’organització. (més…)

Read Full Post »

ImatgeJa passava de l’hora i l’alcalde encara no hi era. La gent es consumia. Aleshores, el capellà de la parròquia s’adreçà als presents que en gran nombre omplien el local. «Em permetreu que us dirigeixi unes paraules –la concurrència, acostumada al respecte de la missa, va callar de seguida–, fa vint anys que sóc entre vosaltres, i us he de dir que estic molt content. No pensava el mateix al principi. El dia que vaig arribar se’m va acudir que potser el bisbe m’havia castigat d’alguna manera enviant-me entre vosaltres. Aquell dia, després de missa, vaig escoltar una confessió que em va deixar garratibat. Es tractava d’un jove que cometia adulteri amb la muller del seu cap, que donava mala vida als seus pares, estafava la gent i havia encomanat una malaltia venèria a la seva pròpia germana…» Tot just acabava el capellà de pronunciar aquestes paraules que l’alcalde es féu present al fons de la sala i va anar obrint-se pas entre els cadires mentre saludava tothom i estrenyia mans, donava copets a l’esquena i somreia a tort i a dret. L’alcalde, un cop arribat al cadafal que presidia el lloc, estrenyé efusivament la mà del Imatgecapellà i, tombant-se cap al públic, va dir: «Volguts conciutadans, disculpeu el meu retard. Les obligacions són moltes i poques les hores. Frisant per arribar a l’hora m’he saltat un semàfor i tot, sort que no m’ha vist cap Guàrdia urbà… ­–se senten riures de complicitat. Però ja sóc aquí per compartir amb vosaltres aquest moment. Abans d’inaugurar l’acte, però, vull agrair-li a mossèn Ramon que us hagi parlat mentre m’esperàveu. No sé si ho sabeu, però avui fa vint anys que és rector de la parròquia, i encara més, he de dir-vos que jo mateix vaig tenir l’honor de ser el primer feligrès a qui va confessar…”

No sabem què va succeir al poble aquell després de la confessió de l’alcalde, –la persona que em va explicar la història no m’ho va dir– el que sí podem suposar és que va aprendre que un polític no ha de fer mai tard a un acte. Mai no se sap.

ImatgeAixò no li passarà mai a l’alcalde de Lleida –de tan llegendària i proverbial puntualitat que els assistents als actes posen en hora els rellotges quan arriba– perquè si, trencant amb el seu costum, fes tard i el seu xofer se saltés un semàfor en taronja, i no hi hagués un Guàrdia urbà que ho veiés i el multés, l’enxamparien igual: els semàfors amb càmera de Lleida no fallen mai.

Read Full Post »

QUERA 24 DibupelCamats LLIÇÓ D'HORTOGRAFIARecorden Dan Quayle, qui fou vicepresident amb George Bush? Als Estats Units encara s’escollonen del ridícul que va fer un dia, en una escola de Trenton, New Jersey, quan, durant una visita d’aquelles que fan els polítics, només per sortir a la foto, va voler corregir un jove estudiant que estava escrivint «patata» (potato) a la pissarra. Quayle, donant-se-les de mestre, el va instar a afegir una «e» al final: «potatoe». (més…)

Read Full Post »

RosCampsJuli Cèsar i Àngel Ros, aparentment, tenen poques coses en comú, llevat de la política com a professió, l’ambició com a motor i l’èxit com a objectiu. Un Plutarc contemporani no podria publicar unes Vides paral·leles, com les que van ser escrites sobre César mateix i Alexandre el Gran, o Demòstenes i Ciceró. (més…)

Read Full Post »