Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘AMOR’

sexe peus«Per quina raó té relacions sexuals, vostè?» La resposta més habitual a aquesta pregunta és: «Ho faig perquè m’agrada, perquè em proporciona plaer.» Però, és clar, hi ha moltes més respostes. La diversitat és més gran que la que existeix en les diverses catalogacions de postures que hom ha escrit –i il·lustrat– al llarg de la història. Un grup d’investigadors d’una facultat de psicologia de la universitat de Texas va fer un estudi, fa pocs anys, que donaria per escriure un Kama Sutra de les motivacions que tenen les persones per fer l’amor. (més…)

Read Full Post »

PORCESPINUna freda nit d’hivern uns eriçons s’arraulien al fons d’una cova. Volent compartir el calor dels cossos es punxaven mútuament, però en tractar d’evitar-ho, allunyant-se els uns dels altres, passaven fred. No va ser fins l’alba que van saber trobar la distància adequada, còmoda i alhora confortable per a tots. (més…)

Read Full Post »

PARELL ÉS

«Mira, jo em vull casar amb tu, però abans que ho fem, has de saber algunes coses de mi. La primera és que els dimecres em trobo amb els amics per a jugar a la botifarra. Prenem unes cervesetes, parlem de dones, ja saps… Els dijous després de sopar em trobo amb els companys de la feina, amb els quals la fem petar una estona fotent a parir l’encarregat i el director general, que són un parell de fills de puta. I, finalment, els dissabtes, ah, els dissabtes al vespre!, són sagrats, ja fa anys que surto amb la colla del futbol. A mitja tarda fem un partidet de futbol sala i encabat anem a sopar i prenem unes copes. Aquests són costums que tinc i pensava mantenir-los. Si t’està bé, perfecte i si no també, perquè no els canviaré.» (més…)

Read Full Post »

A la vida hi ha moments de tot, això és completament cert. Vivim estones meravelloses, satisfactòries, passadores, avorrides, pesades, desagradables, horribles, insuportables… podria multiplicar els adjectius per tal de recollir més matisos. Amb el temps, tothom acaba tenint alguna experiència d’aquesta diversitat de moments, uns buscats per un mateix i altres de trobats o ensopegats.
Em ve ara al cap el bolero “Bésame mucho”, universalment conegut a partir de la interpretació que en feu, l’any 1953, el cantant xilè Lucho Gatica, però que havia estat escrit el 1940 per la compositora mexicana Consuelo Velázquez, la qual al seu torn s’havia basat en l’obra d’Enric Granados –el compositor lleidatà–. Anem al cas, però. Recordaran que la lletra fa més o menys així: “Bésame, bésame muuuuucho, como si fuera esta noche la úuuuultima vez…”. I la raó que el cantant esgrimeix per a demanar una tal cosa és que “tengo miedo a perderte después” perquè “tal vez mañana yo ya estaré lejos de tí”. El cert és que la lletra de la cançó, per bé que demana quantitat –de petons– tots hi veiem intensitat –passió i vehemència–. I d’això és tracta: la intensitat és reclamada per la imminència –o si més no el perill– de la separació, i l’eventualitat que el fet: els petons, ai, tan satisfactoris, no es puguin repetir.
Ara bé, aquesta concepció de l’existència té un punt negatiu. Sembla com si la intensitat o vigoria en les accions –o els pensaments– només s’haguessin de donar en el cas de trobar-se properes al seu fi, com diuen del cant del cigne. És el caràcter d’ultimitat el que resulta excepcional. Jo penso altrament; si de la vida es tracta, crec que el que dóna valor a un instant qualsevol és que en viure’l puguem dir: val la pena repetir-lo eternament. Estic convençut que tothom té instants eterns d’aquests en el seu historial.
No es tracta, doncs, de pensar i actuar per a que la intensitat es doni com a cloenda –si hom es descuida, pòstuma– de cada acte, sinó que cal viure cada instant de com si s’hagués d’esdevenir un cop i un altre. Si ho tinguéssim present, quantes coses no deixaríem de fer, conscients de la seva insubstancialitat, del seu caràcter de mers “passa-temps”. Quantes decisions no prendríem, convençuts, a la fi, que només tenim una vida i que aquesta –com el pa: molla i crosta– té moments de tot i que, tanmateix, s’han de viure amb autenticitat.

Read Full Post »

Avui fa dos anys que Estefania i Vicenç surten junts. Trivial, dirà algú, i tanmateix no ho és gens si hom té en compte que es tracta de dos adolescents, període durant el qual la inestabilitat de les relacions i els afectes és més aguda.
Un pensador va escriure, fa molt de temps, que hom no pot banyar-se dos cops al mateix riu, perquè aigües diferents flueixen a cada instant. Aquesta metàfora, tot i la seva antiguitat– reflecteix bé la nostra època. En el món laboral és debades esperar fidelitat i lleialtat, perseverança i compromís… Ningú no els dóna i ningú no els ofereix. (més…)

Read Full Post »