Feeds:
Entrades
Comentaris

operacio-dialeg-ermengolEl títol no és pas un estirabot gratuït. Dic que és l’estat i no España perquè són les institucions estatals, amb el govern al capdavant, les que roben els catalans. No hi fa res que aquestes institucions hagin estat votades per ciutadans espanyols, que d’aquesta manera, amb plena consciència uns i involuntàriament els altres, siguin còmplices. El cas és que els responsables de les institucions saben perfectament el que fan i perquè ho fan. Rajoy ho va dir ben clar en una entrevista a Onda Cero; afirmà que no pot permetre el concert econòmic a Catalunya perquè això significaria trencar España, perquè crearia «unos problemas descomunales a todo el país». Home, ja era hora, una veritat que s’obre pas entre les mentides, començant per la de l’«operació diàleg». Qui afirma això sense enrojolar-se (Rajoy no s’avergonyeix de res, el seu cinisme i la seva barra són proverbials.operacio-dialeg-malagon Ja no li bóta l’ull ni quan menteix, cosa que li passava quan encara tenia restes de sentit moral) sap que està dient que Catalunya és la mamella que alimenta España. I alhora el boc expiatori de la mala consciència del país. I també l’ase dels cops sobre el qual descarregar les frustracions generades per la manca de docilitat d’aquest mateix ase, tip d’arrossegar el carro pel pedregar. Que ni corredor mediterrani ens volen posar, no fos cas que ens anés millor (i a la resta de l’estat també, dit sigui de pas) i encara tinguéssim més ganes i diners per marxar.

operacio-dialeg-prehistoricaJa es veu ben bé que l’estat, conscient que ens roba, sap que només per la força ens pot retenir. La resta, les apel·lacions a la llei, a la igualtat dels ciutadans, al dret dels de Valladolid, Sevilla o Pontevedra a decidir si els catalans segueixen formant part de l’estat o no, no són més que cortines de fum que amaguen el bronze dels canons amb què ens amenacen.  No és l’article 155 de la Constitució que volen aplicar, sinó el 8, que dóna a les Forces Armades la clau i el bastó per sotmetre els rebels, encara que les armes d’aquests no siguin altres que fulls de paper dipositats en una urna. Contra les urnes, de moment, ja tenen pensada l’«Operació precinte». Han tingut una bona idea, els precintes s’assemblen molt a les mordasses, les que ens volen posar perquè no parlem, i perquè no siguem.

masclisme-1S’imagina una disposició al Codi Penal que digui que la pena per una atracament a mà armada és una multa i que només el segon cop que l’assaltant tregui un ganivet, o una pistola, serà jutjat penalment, però només si ho fa abans que hagi passat un any de l’anterior assalt? Oi que una tal llei seria interpretada com una invitació a robar, i encara a fer-ho amb violència? Continua llegint »

spqrDurant l’antiga República Romana*, als corruptes o prevaricadors els esperava un càstig exemplar: els arrancaven el nas, els posaven en un sac i els llençaven al mar. La paraula «corrupció» ve del llatí «corruptio», que significa  fa o no fa el mateix que ara. Té un significat directe d’alteració d’una substància per putrefacció, i un de metafòric: degradació dels costums, modificació o desnaturalització d’una cosa, persona o pràctica. Els romans, doncs, castigaven els funcionaris corruptes, aquells que s’havien deixat subornar amb diners o favors per a ells o per als seus familiars, i també aquells que, coneixent la llei i tenint l’obligació d’aplicar-la, com els jutges i magistrats corrupcio-divinaelectes, la incomplien amb plena consciència, cometent prevaricació. Continua llegint »

QUADRÚPEDES

quadrupedes-1Hi ha persones que únicament es distingeixen dels animals pel fet que se sostenen més o menys permanentment damunt les potes del darrera. Anar de quatre grapes no és solament propi dels infants, n’hi ha que, quan s’aixequen sobre les posteriors, no deixen de ser el que eren. Continua llegint »

consell-help-pointHi ha persones que em demanen consell. Puc donar, però, bons consells? No ho pregunto pas perquè sí. Duc els meus afers amb l’habilitat i l’atenció constant d’un nen de tres anys. Oscil·lo fàcilment de l’entusiasme al disgust, i de la rauxa o la lentitud en les decisions. Modifico la meva manera de procedir en qüestions importants amb la mateixa freqüència que una joveneta es canvia de roba. Avui sóc aquí i demà sóc allà, no solament des del punt de vista de l’espai, sinó també del temps, que em porta a pensar en el passat que ja no aprofita i en el futur que encara no ha arribat. La meva dona em diu sovint que hi sóc de cos present però de ment absent, no sé per quina de les dues coses ho diu, però. Continua llegint »

QUINS OUS!

ous-blancs-i-rossosQuan vaig anar a estudiar fora, poca cosa de cuina sabia fer, llevat de variacions sobre l’ou. Al poble teníem gallines i ma mare, cada cap de setmana que anava a casa, em carregava d’ous. De fet, crec que durant els cinc anys de la carrera, molts sopars van consistir en truites a la francesa; això els dilluns. Ous ferrats i amb molta sal els dimarts; truita de patata i ceba dimecres; dijous em feia uns ous durs, amanits amb pebre, i divendres assajava una truita d’albergínia o porro. Sempre calia trencar els ous un moment o altre, indefectiblement, fins i tot en el cas dels ous bullits, que aleshores calia pelar. Continua llegint »

happiness-ratSi de quatre individus, només un té un pollastre, un cop feta l’estadística corresponent, cadascú disposa d’un quart. És meravellós això de la Renda per Càpita. Les matemàtiques reparteixen que és una meravella. Gràcies a individus com Amancio Ortega (el del pollastre, president d’INDITEX, que, com ara s’ha sabut, té una arquitectura financera estalviadora d’impostos) resulta que cada espanyol disposa de 29.863 euros. Ja veuen què fàcil que és ser ric, segons l’estadística. Ara bé, això de la riquesa és una realitat absoluta o relativa? Ortega és ric aquí i a Honolulú, però un català pobre és comparativament igual de pobre a Marroc o Mauritània? I a Anglaterra o als Estats Units? Continua llegint »