Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Vells’ Category

En Josep, un pagès d’Oliola, a La Noguera, avui fa noranta anys. És un home de mirada franca, roig de cara, la pell aspra, recremada pel sol i el fred; profundes arrugues solquen el seu front, el seu cabell és escàs i d’una blancor absoluta; vesteix sempre pantalons i americana de vellut negre, revellits i gastats pel temps, boina al cap estiu i hivern. Gaudeix d’una perfecta salut: no ha de prendre cap pastilla per controlar la pressió arterial, la glucosa de la seva sang o l’artritis; tampoc no ha de parar compte amb el que menja i beu. (més…)

Read Full Post »

Quan algú vol imposar-te la seva particular manera d’entendre la mort i particularment la forma de morir, s’ha de parar molt de compte. Si no li trenques la girada, podria imposar-te la seva idea sobre com s’ha de viure. I encara més greu, podria acabar decidint sobre el teu estat civil, fent-te casar o romandre solter; i el teu estat laboral, fent-te treballar a la banca o a la construcció. I si fes tot això, aleshores ja s’atreviria a fer-te vestir de determinada manera triant fins i tot el color de les teves camises. I en últim terme t’acabaria dient si t’has de mocar amb la mà dreta o amb l’esquerra. (més…)

Read Full Post »

NORANTA-NOU ANYS

En Josep, el vell pagès d’Oliola (la Noguera), va morir dimecres passat, just el dia que feia noranta-nou anys. Era l’home més vell d’un poble que agonitza perquè no té joves ni escola. No es vantava gens de la seva edat; no debades feia temps que s’havia quedat sense cap dels companys amb qui, fa gairebé un segle, anava a escola –quan la feina de casa ho permetia, caçava moixons amb la fona o anava a abeurar la somera o el ruc a la bassa. (més…)

Read Full Post »

« Newer Posts