Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Urbanisme’ Category

«Una vegada vaig rebre una flor roja, i no sabia si era una amenaça o el testimoni delicat d’una admiradora. Posats a triar, vaig quedar-me amb això darrer (perquè vaig més curt d’enamorades que d’enemics) i ja em feia tot de càlculs feliços a base d’entrevistes deliqüescents, quan va trucar a la porta i aparegué un missatger d’aquests que van amb moto. El cor em va bategar de pressa. Però no: el noi em va dir que s’havia equivocat de pis i em va demanar que li tornés la flor.» (més…)

Read Full Post »

«Quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els lloï. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa.» Mateu 6,2-4. Seria adequat que el president de la Conferencia Episcopal Española llegís aquest passatge evangèlic. Ves a saber, potser ja ho ha fet, i en veu alta, però el dring de les monedes caient a la safata l’ha distret i no el recorda bé. (més…)

Read Full Post »

Recordo que, durant la meva infància, al meu poble no hi havia abocador de residus de cap mena. Les restes orgàniques anaven a parar a les menjadores dels porcs que cada família criava, els pots de vidre eren reutilitzats per a posar-hi melmelades o confitures, els envasos de les cerveses es guardaven per a ser retornats, les llaunes es convertien uns cops en testos i altres en abeuradors per a les gàbies dels conills… Ara tot plegat pot fer riure a més d’un, però la realitat era que els pagesos no feien malbé res, ho reciclaven tot i, sense saber-ho, contribuïen al que avui en dia anomenem “sostenibilitat del planeta”.
El nostre forma de vida actual i el sistema productiu generen una quantitat de residus immensa. Produïm molt, comprem, llencem, tornem a comprar… (més…)

Read Full Post »

Fa un any vaig presentar una moció al ple de l’Ajuntament de Lleida en què demanava que es sol·licités del govern de la Generalitat, un Pla de Barris per a Magraners. Les condicions del barri, socials i físiques, la seva manca d’instal·lacions i serveis així ho exigeixen. Em van dir que no calia, i que els dirien que no. (més…)

Read Full Post »



Recorden vostès la pel•lícula El tresor de Sierra Madre, de 1947, protagonitzada per Humprhey Bogart? S’hi explicava la història de tres buscadors d’or que, en el seu afany vivien els goigs de la riquesa, les inquietuds de la pèrdua i el robatori, i acabaven amb un guany irrisori que, tanmateix, els permetia recuperar una mica la dignitat perduda. Aquest film, signat pel genial John Huston, és una magnífica al•legoria de la condició humana que val la pena tornar a veure. És possible que, salvant les distàncies, les peripècies dels personatges siguin reviscudes de nou. Darrerament, a causa de l’elevat atur i la pujada espectacular del preu –un 300% en els darrers sis anys− la febre d’or ha tornat als Estats Units: centenars d’individus busquen el daurat metall als antics jaciments actius durant els segle XIX.
Els nous cercadors solen haver perdut la feina i viatgen cap al riu San Gabriel de Califòrnia confiats de fer-se rics. Idèntic interès, però sense moure’s de casa, tenen les persones que, arreu del món, estan convertint en or els seus estalvis. La inflació del valor del metall fa creure a molts que es tracta d’una inversió segura i rendible: «Si compro avui i venc demà, guanyo tant…» es diuen els petits especuladors. Ignoren que no és or tot el que lluu i que, en qualsevol cas, tot el que puja baixa. Altrament dit, que l’or d’avui pot ser plom demà i que amb el vil metall pot passar el mateix que amb la més humil argila, de la qual estan fets els totxos. Igual que passà amb els immobles, es pot estar creant una bombolla que un dia o altre esclati als dits dels avariciosos. (més…)

Read Full Post »