Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Sostenibilitat’ Category

Donna Summer va morir fa un parell de dies. Havia estat, deien, la reina de la música disco. Recordo la seva veu càlida i sensual de mezzosoprano; recordo haver ballat les seves cançons fa trenta anys, quan, com gairebé tots els joves dels pobles de la Noguera, passava els vespres del dissabte al Kipps d’Agramunt, al Tercer Món de Tàrrega, a la Peacock de Bellpuig o al Big-Ben de Mollerussa. Temps era temps…
La cançó que l’havia fet famosa era Love to love you baby, que es pot traduir literalment per: m’agrada estimar-te, nadó, però que en realitat s’ha de traduir per: m’agrada fer l’amor amb tu, nen. (més…)

Read Full Post »

–Nosaltres no tenim en compte les flors. Va dir el geògraf. –I per què no, si són allò més bonic? Va preguntar el Petit Príncep. –Perquè les flors són efímeres. El geògraf, un dels molts personatges amb qui es troba el nen protagonista de la novel•la de l’escriptor francès Antoine de Saint Éxupery, escriu llibres de geografia, que, al seu entendre, són els més preciosos, perquè les coses que contenen mai no canvien ni passen de moda. Rarament una muntanya canvia de lloc, i encara més estrany resulta que un oceà buidi la seva aigua. Els geògrafs, conclou satisfet, escriuen coses eternes. Però el Petit Príncep no ho veu clar. Pensa en la rosa que l’espera al seu petit planeta, la qual només té quatre espines per a defensar-se del món. I ell l’estima, això és el que la fa important. (més…)

Read Full Post »

I el diputat Novoa Santos va dir, ben cofoi: «Por qué hemos de conceder a la mujer los mismos privilegios que al hombre? Son acaso organismos igualmente capacitados?… La mujer es toda pasión, toda emoción, toda sensibilidad… No es reflexión, no es ponderación, no es espíritu crítico…, y mucho menos no es sensatez. Las mujeres son histéricas por naturaleza y por ello son volubles, versátiles…, y yo me pregunto: En qué despeñaderos nos meteremos si concedemos el voto a la mujer?» (més…)

Read Full Post »

Sabeu què passa amb els envasos que llencem? Qui es fa càrrec dels residus en què es converteixen els tretra-bricks, les ampolles no retornables de les cerveses, les llaunes dels refrescs…? Les empreses fabricants només paguen pels envasos que hom diposita al contenidor corresponent, i això significa només el 30% del total. La resta, el 70% és llençat al contenidor de la brossa comuna i la seva gestió la paguem íntegrament com a ciutadans, a través dels nostres impostos per a la recollida d’escombraries.
I mentrestant, els envasos que trobem a les platges, als carrers, als abocadors incontrolats, se’ns mengen…

Video residus envasaments

 

Read Full Post »

Recordo que, durant la meva infància, al meu poble no hi havia abocador de residus de cap mena. Les restes orgàniques anaven a parar a les menjadores dels porcs que cada família criava, els pots de vidre eren reutilitzats per a posar-hi melmelades o confitures, els envasos de les cerveses es guardaven per a ser retornats, les llaunes es convertien uns cops en testos i altres en abeuradors per a les gàbies dels conills… Ara tot plegat pot fer riure a més d’un, però la realitat era que els pagesos no feien malbé res, ho reciclaven tot i, sense saber-ho, contribuïen al que avui en dia anomenem “sostenibilitat del planeta”.
El nostre forma de vida actual i el sistema productiu generen una quantitat de residus immensa. Produïm molt, comprem, llencem, tornem a comprar… (més…)

Read Full Post »

Sabia vostè que és possible fabricar mitges duradores on pràcticament no es fan carreres i duren deu cops més que les que es troben arreu? Sabia també que la duració habitual d’una bombeta elèctrica –unes 1000 hores− és el resultat d’un conjunt de decisions que es van prendre l’any 1924 per tal de limitar-ne la vida útil i, així, vendre’n més?
Fa uns dies, un reportatge televisiu titulat: «Comprar, llençar, comprar» ens obria els ulls i confirmava una sospita: la majoria dels productes de consum habitual com planxes, neveres, impressores, automòbils…, no estan dissenyats per a durar sinó per a caducar aviat. Ho han endevinat: es tracta de fer diners. Els fabricants no es guanyarien prou bé la vida si els seus productes duressin. És fàcil, es tracta de dissenyar-los de tal manera que al cap de poc deixin de funcionar o reparar-los sigui tan car i difícil que surti més a compte comprar-ne de nous. (més…)

Read Full Post »

No deu ser pas una cosa gaire bona això de tenir un cementiri nuclear prop de casa. Altrament alguna de las “Comunidades Autónomas” de més solera de l’estat ja hauria aixecat el crit al cel: “Esto es una discriminación intolerable! A los catalanes les dan todo y a nosotros nada!” I les veus dels personatges més conspicus de la política estatal estarien hores d’ara perpetrant, un cop més, acusacions d’insolidaritat contra nosaltres i esquinçant-se els vestits davant de la sola possibilitat que poguessim disposar d’un dipòsit de residus nuclears.

Però no ha estat el cas, no senyor. Atesa aquesta evidència, i la lògica que estableix que si nosaltres mateixos ens posem la soga al coll més silenci es fa, l’eventualitat de la candidatura d’Ascó és una pèssima notícia.

Fem-nos ara algunes preguntes:

-Qui hi guanya i qui hi perd?

-Existeix alguna cosa anomenada equitat en la distribució territorial de pèrdues i beneficis?

-Podem parlar de cementiris nuclears sense un pla de tancament de centrals nuclears?

Read Full Post »

« Newer Posts