Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Sostenibilitat’ Category

EARTH OVERSHOOT POMASi gastes més que no pas ingresses, per molt que tinguis estalviat, un dia et quedes sense fons i has de viure a crèdit. Però el crèdit ‒si te’n donen‒ s’ha de tornar amb interessos. Per tot plegat a mi no m’agrada deure diners. Fill de pagesos com sóc, a casa sempre he sentit que si en gastes deu n’has de tenir vint a la guardiola, i mentrestant, cal estar-se’n, llevat d’imprevist o despesa per malaltia. De resultes d’aquesta educació sempre he pensat que la gent que estira més el braç que la màniga o té la mà foradada fan malament perquè un dia o un altre es troben en un destret. Però ara acabo d’assabentar-me que jo mateix formo part d’aquest col·lectiu immens d’eixelebrats i malgastadors. De fet, és la humanitat sencera, encara que més uns que altres. (més…)

Anuncis

Read Full Post »

Pripiat-ciudad-modelo-fantasma-accidente_EDIIMA20160405_0279_4.jpg«La nostra porta … era el nostre talismà! Una relíquia familiar. Quan el meu pare va morir, el vam vetllar ajagut sobre aquesta porta. No sé d’on prové el costum, no ho fan pas a tot arreu, però a ca nostra, com em va dir la mare, cal ajeure el difunt sobre la porta de casa seva. El vam vetllar al seu damunt fins que no van portar el taüt. Jo em vaig passar tota la nit al costat del pare, estès sobre aquesta mena de tarima… Casa va quedar oberta. (més…)

Read Full Post »

SARDINA PLATEs menja fregida en paella, ben enfarinada, o sense res, a la graella o al forn. També n’hi ha que la prefereixen fresca, conservada en salmorra o enllaunada, amb oli d’oliva o escabetx. És curiós de saber que Juvenal, escriptor satíric romà, autor de frases que han passat a la història com «panem et circenses» i «mens sana in corpore sano» recomanava menjar la sardina podrida. (més…)

Read Full Post »

Recordo que fa anys, quan no estava prohibit encara, els pagesos cremaven els rostolls després de la collita. Tenia una doble utilitat: deixava el tros net de palla, cosa especialment necessària quan no s’havia pogut embalar (verb que es refereix a fer bales de palla amb una empacadora), i alhora la cendra servia d’adob. Per als nens era una experiència extraordinària participar en aquesta tasca d’adults, tenia aire d’aventura i alhora de responsabilitat. Per a l’operació s’esperava al tard, perquè la calor i el perill fossin menors: primer es voltaven tots els trossos amb un parell de passades de la reu, que deixava uns bons cavallons de terra per a fer de tallafoc. A continuació, totes les persones que participàvem en la crema ens proveíem de branques verdes, que havien d’apagar, a les beceroles, qualsevol sortida dels límits del tros que fes el foc. Sempre s’encenia contra el vent, de manera que el foc avançava molt poc a poc i alhora hom vetllava que cap ràfega no el fes saltar a la riba i s’hagués de córrer. Molt poques vegades s’escapava el foc, i llavors era apagat, just a l’inici, a cops de branca. Si la cosa era més greu, hi havia el tractor amb què fer nous tallafocs a la riba i, en el límit tots els pagesos del poble acudien a extingir. (més…)

Read Full Post »

Una periodista va preguntar a una parella d’ancians com s’ho havien fet per a estar junts durant seixanta-cinc anys. I va obtenir aquesta resposta: –Nosaltres som d’una època que, quan una cosa es trencava o s’espatllava, intentàvem arreglar-la i no la llençàvem mai a la brossa.
L’anècdota, que és categoria en molts casos de persones grans, reflecteix molt més del que diu. En efecte, no parla només de les relacions personals sinó també de la pràctica –avui ja gairebé perduda– del sargir, del reparar, del reconstruir, del reajustar, de l’empegar, del posar pedaços, de l’apariar, del recompondre i del refer, en general. (més…)

Read Full Post »

Donna Summer va morir fa un parell de dies. Havia estat, deien, la reina de la música disco. Recordo la seva veu càlida i sensual de mezzosoprano; recordo haver ballat les seves cançons fa trenta anys, quan, com gairebé tots els joves dels pobles de la Noguera, passava els vespres del dissabte al Kipps d’Agramunt, al Tercer Món de Tàrrega, a la Peacock de Bellpuig o al Big-Ben de Mollerussa. Temps era temps…
La cançó que l’havia fet famosa era Love to love you baby, que es pot traduir literalment per: m’agrada estimar-te, nadó, però que en realitat s’ha de traduir per: m’agrada fer l’amor amb tu, nen. (més…)

Read Full Post »

–Nosaltres no tenim en compte les flors. Va dir el geògraf. –I per què no, si són allò més bonic? Va preguntar el Petit Príncep. –Perquè les flors són efímeres. El geògraf, un dels molts personatges amb qui es troba el nen protagonista de la novel•la de l’escriptor francès Antoine de Saint Éxupery, escriu llibres de geografia, que, al seu entendre, són els més preciosos, perquè les coses que contenen mai no canvien ni passen de moda. Rarament una muntanya canvia de lloc, i encara més estrany resulta que un oceà buidi la seva aigua. Els geògrafs, conclou satisfet, escriuen coses eternes. Però el Petit Príncep no ho veu clar. Pensa en la rosa que l’espera al seu petit planeta, la qual només té quatre espines per a defensar-se del món. I ell l’estima, això és el que la fa important. (més…)

Read Full Post »

Older Posts »