Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Sostenibilitat’ Category

carnsaladaAbstingueu-vos, mortals, d’embrutar els vostres cossos amb menjars fastigosos. Hi ha cereals, hi ha fruites i raïms als ceps, i plantes que és possible cuinar al foc (…) Amb carn, en canvi, sadollen la seva gana les feres, i encara no totes (…) Ai, quin crim més horrible és que s’emmagatzemin vísceres dins de vísceres i que, atipant-se de cos, un cos ansiós s’engreixi i que un ésser animat visqui de la mort d’un altre! És a dir, que, amb tants recursos com produeix la Terra, la millor de les mares, no t’agrada altra cosa que mastegar amb salvatges dents sinistres talls i reproduir els usos dels Cíclops***, i llevat que destrueixis algú altre no podràs satisfer les apetències del teu ventre voraç i de detestables hàbits»

Aquestes paraules, que a Les metamorfosis, Ovidi atribueix a Pitàgoras (Sí, el del DEFORESTACIÓ AMAZONESteorema) demostren que la prohibició de menjar carn ve de molt lluny. Ara, sense arribar a tant, l’ONU ha emès un informe (se’l poden descarregar del web: unes 1.100 pàgines) sobre el canvi climàtic, la desertificació, la degradació de la terra, tractament sostenible de la terra cultivable, seguretat alimentària i l’efecte hivernacle en els ecosistemes terrestres. Títol llarg, certament, però que anuncia l’abast i la importància del problema.

veganismeDe fet, l’informe diu que determinades dietes, com ara les que són abundants en carn, requereixen més aigua i més terra, que són recursos cada cop més escassos, i alhora, els efectes de la producció d’animals (dejeccions en forma de purins, de metà, nitrogen) contribueixen a contaminar el planeta. A banda, s’hi sosté que aquestes dietes també tenen un efecte directe sobre la nostra pròpia salut. En el fons l’informe no diu res que no sapiguem. En efecte, l’antiquíssima prohibició de menjar carn de porc, pròpia del judaisme i l’Islam, nasqué en un context de desertització on s’havia comprovat que produir porcs, que no donen llet ni serveixen per a llaurar ni transportar res, era molt car en recursos, i a més, menjaven allò mateix que podien menjar els humans. Sí, la carn de porc és molt bona, però què prefereix, si els recursos són limitats, menjar-se vostè els cereals o donar-los-hi i esperar, passant gana, que el porc estigui prou gras per matar-lo?

Quant a les malalties provocades, per dir una anècdota, podríem assenyalar que ja fa purin aspersiósegles, quan els únics que menjaven carn, i no menjaven altre, eren els reis, aquests tenien pitjor salut que els seus súbdits. Fa de bon saber que Carles V es passà mitja vida amb una pota enlaire per culpa dels atacs de gota. Ara tenim atacs de cor i obesitat mòrbida. En fi, l’ONU no ens vol pas obligar a una Quaresma permanent; només diu, parem compte, que això s’acaba! Però aquest únicament és un aspecte del problema. Si ens passem al veganisme però seguim cremant benzina farem uns pans com unes hòsties.

 

*** Els ciclops, segons la mitologia, eren menjadors de carn. És famosa l’escena de l’Odissea en què el ciclop Polifem devora els companys d’Ulisses a la seva cova.

Anuncis

Read Full Post »

abocador ribaroja MAPA 2Vostè voldria un abocador de residus industrials a la porta de casa? Segur que la resposta és un NO rotund, imagini quina és la dels habitants d’Almatret, Maials i Llardecans, que el tindran a tocar, de fet molt més a tocar que el municipi on s’ubicarà «oficialment», que és el de Riba-Roja d’Ebre. Ja se sap, la merda ‒i més si no és pròpia‒ ben lluny de casa, millor si pot ser davant de la porta del veí. (més…)

Read Full Post »

EARTH OVERSHOOT POMASi gastes més que no pas ingresses, per molt que tinguis estalviat, un dia et quedes sense fons i has de viure a crèdit. Però el crèdit ‒si te’n donen‒ s’ha de tornar amb interessos. Per tot plegat a mi no m’agrada deure diners. Fill de pagesos com sóc, a casa sempre he sentit que si en gastes deu n’has de tenir vint a la guardiola, i mentrestant, cal estar-se’n, llevat d’imprevist o despesa per malaltia. De resultes d’aquesta educació sempre he pensat que la gent que estira més el braç que la màniga o té la mà foradada fan malament perquè un dia o un altre es troben en un destret. Però ara acabo d’assabentar-me que jo mateix formo part d’aquest col·lectiu immens d’eixelebrats i malgastadors. De fet, és la humanitat sencera, encara que més uns que altres. (més…)

Read Full Post »

Pripiat-ciudad-modelo-fantasma-accidente_EDIIMA20160405_0279_4.jpg«La nostra porta … era el nostre talismà! Una relíquia familiar. Quan el meu pare va morir, el vam vetllar ajagut sobre aquesta porta. No sé d’on prové el costum, no ho fan pas a tot arreu, però a ca nostra, com em va dir la mare, cal ajeure el difunt sobre la porta de casa seva. El vam vetllar al seu damunt fins que no van portar el taüt. Jo em vaig passar tota la nit al costat del pare, estès sobre aquesta mena de tarima… Casa va quedar oberta. (més…)

Read Full Post »

SARDINA PLATEs menja fregida en paella, ben enfarinada, o sense res, a la graella o al forn. També n’hi ha que la prefereixen fresca, conservada en salmorra o enllaunada, amb oli d’oliva o escabetx. És curiós de saber que Juvenal, escriptor satíric romà, autor de frases que han passat a la història com «panem et circenses» i «mens sana in corpore sano» recomanava menjar la sardina podrida. (més…)

Read Full Post »

Recordo que fa anys, quan no estava prohibit encara, els pagesos cremaven els rostolls després de la collita. Tenia una doble utilitat: deixava el tros net de palla, cosa especialment necessària quan no s’havia pogut embalar (verb que es refereix a fer bales de palla amb una empacadora), i alhora la cendra servia d’adob. Per als nens era una experiència extraordinària participar en aquesta tasca d’adults, tenia aire d’aventura i alhora de responsabilitat. Per a l’operació s’esperava al tard, perquè la calor i el perill fossin menors: primer es voltaven tots els trossos amb un parell de passades de la reu, que deixava uns bons cavallons de terra per a fer de tallafoc. A continuació, totes les persones que participàvem en la crema ens proveíem de branques verdes, que havien d’apagar, a les beceroles, qualsevol sortida dels límits del tros que fes el foc. Sempre s’encenia contra el vent, de manera que el foc avançava molt poc a poc i alhora hom vetllava que cap ràfega no el fes saltar a la riba i s’hagués de córrer. Molt poques vegades s’escapava el foc, i llavors era apagat, just a l’inici, a cops de branca. Si la cosa era més greu, hi havia el tractor amb què fer nous tallafocs a la riba i, en el límit tots els pagesos del poble acudien a extingir. (més…)

Read Full Post »

Una periodista va preguntar a una parella d’ancians com s’ho havien fet per a estar junts durant seixanta-cinc anys. I va obtenir aquesta resposta: –Nosaltres som d’una època que, quan una cosa es trencava o s’espatllava, intentàvem arreglar-la i no la llençàvem mai a la brossa.
L’anècdota, que és categoria en molts casos de persones grans, reflecteix molt més del que diu. En efecte, no parla només de les relacions personals sinó també de la pràctica –avui ja gairebé perduda– del sargir, del reparar, del reconstruir, del reajustar, de l’empegar, del posar pedaços, de l’apariar, del recompondre i del refer, en general. (més…)

Read Full Post »

Older Posts »