Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘SHAKESPEARE’ Category

REINA NEGRAPodem estar a damunt, a sota, dins…, podem estar o anar al darrera d’algú. També ens podem posar davant. Però de la mateixa manera ens podem trobar, posar-nos, o veure’ns col·locats al costat d’algú. Les preposicions i les locucions preposicionals són importants, tant com allò que descriuen: els llocs que persones i coses ocupen respecte a altres. També són molt rellevants els verbs que acompanyen aquestes preposicions. No és igual posar-te al davant d’algú que el fet que t’hi posin per pròpia voluntat, perquè t’escullen. No és el mateix anar al darrera d’algú altre que trobar-te que et releguen a aquest lloc.

Sempre s’ha dit que darrera d’un gran home hi ha una gran dona. La meva filla, mentre escric això, m’observa que moltes dones només poden estar darrera (com a molt al costat) perquè no les deixen estar al davant. A fe que té raó. I de vegades no és pas culpa dels seus companys, sinó d’un sistema de valors i d’exclusions que les perjudica i discrimina arreu.

Macron, nou president de França, ha dit que la seva esposa, Brigitte, ex-professora seva a l’institut secundari, a qui coneix des de fa vint-i-quatre anys,  tindrà un lloc al seu govern, i no serà una dona aparador. «Tindrà un paper, ni al darrere ni amagada, sinó al meu costat, on sempre ha estat». La frase, que hom ha d’agafar amb molta precaució ‒l’ha dita un polític‒, em va sorprendre. Franca o ben calculada, impressiona. Enwhats-on-skye-lady-macbeth efecte, el lloc de la parella que tenim és determinant a la vida, especialment si hi és de fa anys, en l’actual context d’amor líquid i monogàmies successives. És essencial el lloc que ocupa:  perquè li hem posat, perquè s’hi posa o perquè tots dos decidim com ens posem.

Parin compte als exemples que em vénen al cap: Quin lloc ocupava Carmen Polo de Franco, posem per cas? La CARMEN POLOCollares, com la coneixia tothom, la dona del Generalísimo es feia regalar collars de perles pels joiers de les ciutats que visitava, vora les quals el seu marit inaugurava embassaments. Quin paper va tenir en la desmesura assassina del colpista? Fou similar el seu paper al de la Shakespeariana lady MacBeth d’ominós record? Comparin, per un moment, els FERRUSOLApapers, amb els respectius, de Michele Obama amb el de Melania Trump (confesso que em fa esgarrifances veure com ambdues van renunciar al cognom en casar-se), o el de Carla Bruni i Sarkozy. Em deixo el més sucós i proper pel final. Quin paper feia la Marta Ferrussola?

Read Full Post »

skull-hd-wallpaper-dekstopLa fi del nostre camí és la mort, és l’objecte inevitable de les nostres mires. Si ens fa por, com podrem caminar? Si aquest pensament ens esglaia, com podrem fer cap pas endavant sense que ens tremolin les cames?  El remei de la gent comuna és no pensar-hi. Però això no és pas intel·ligent sinó un covard i estúpid amagar el cap sota l’ala, com faria un ruc que caminés de reculons per tal de no veure el final del camí. (més…)

Read Full Post »

calavera acolorida«Ser o no ser, aquesta és la qüestió. Si pensa amb més noblesa qui suporta els dards i fonades de la ultratjant fortuna o qui s’arma contra un mar de desgràcies, i amb les armes s’hi oposa per finir-les…» Així fa el conegut monòleg de Hamlet, príncep de Dinamarca, protagonista de l’obra homònima de Shakespeare. Com és sabut, Hamlet es debat entre dues alternatives: venjar l’assassinat del seu pare i rei, perpetrat pel seu propi oncle, amb totes les dificultats que l’empresa suposarà,  o acceptar resignadament els fets. En el seu monòleg, Hamlet examina una tercera alternativa: suïcidar-se per tal de fugir d’aquesta incertesa asfixiant. Només el reté una incertesa encara més gran: la d’ignorar si en el son de la mort hi ha un malson més gran que el patiment diürn que donen les desgràcies de la vida, això, diu, és el que fa que no acabem amb un punxó les fuetades de la fortuna i suportem la desraó del dèspota, la llei injusta, els insults del poder i el seu escarni. (més…)

Read Full Post »