Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘SER O NO SER’ Category

ULISSES I SIRENESDiuen que Ulisses, durant el seu llarg viatge de retorn cap a Ítaca, un cop va fer-se
lligar al pal major del seu vaixell, amb ordre expressa de no deslligar-lo fins que no
haguessin travessat l’estret on vivien les sirenes. Els seus homes, als quals havia fet
tapar les orelles amb cera, no podien sentir el seu irresistible cant i, per tant, no hi havia
cap perill que, atrets per ell, estavellessin el vaixell contra les roques. Ulisses sabia que
no hi havia cap ésser humà capaç de sostreure’s a l’encanteri de les veus, així que
l’única manera de satisfer la seva curiositat i el seu desig de sentir-les, i alhora evitar lesULISSES I SIRENES 2
fatals conseqüències de fer-ho, era privar-se a si mateix de llibertat. Avui parlem d’«estratègia Ulisses» per referir-nos a qualsevol recurs que ens obligui o ens faci sentir en l’obligació de fer una cosa que hem de fer i que, altrament, no faríem. Quan era un adolescent, jo informava els meus pares que tenia un examen en un parell de dies. Així era inevitable que em preguntessin com anava l’estudi, i després com havia anat la prova. No me’n podia escapar: la meva estratègia m’obligava. Altres companys optaven per no dir mai res. Els agradava posar dramatisme a tot el que feien, deixant-ho sempre PROCRASTRINARper a darrera hora.
Quina estratègia Ulisses fa servir vostè? Si és lletraferit, comunica a tots els seus amics que està preparant un paper, a fi d’obligar-se a escriure’l? Si vol aprendre anglès, es matricula a una acadèmica cara, d’aquelles que fan pagar d’entrada un import elevat i mensualitats pagades per avançat, a fi de prevenir l’abandonament? Si vol fer baixar la panxeta, s’inscriu a un gimnàs amb uns amics, per tal que la pressió del grup eviti
desdir-se cada cop que li agafa mandra?
Normalment sabem el que ens convé i tenim bons propòsits –recordi tots els queProcrastinación-el-arte-de-postergar
es fa cada Cap d’any– però sempre ens falla l’execució. La mandra, l’aparició sobtada i oportuna de mil tasques que exigeixen atenció urgent, la convicció que allò, al capdavall, pot  esperar una mica, que hi ha més dies que llonganisses, que per un dia no
passa res, o que el proper any sí, deixarem de fumar, de beure, de menjar massa… Ai,
què no faríem si no fos perquè per aquest carrer del demà només s’arriba a la plaça del
mai.

Anuncis

Read Full Post »

skull-hd-wallpaper-dekstopLa fi del nostre camí és la mort, és l’objecte inevitable de les nostres mires. Si ens fa por, com podrem caminar? Si aquest pensament ens esglaia, com podrem fer cap pas endavant sense que ens tremolin les cames?  El remei de la gent comuna és no pensar-hi. Però això no és pas intel·ligent sinó un covard i estúpid amagar el cap sota l’ala, com faria un ruc que caminés de reculons per tal de no veure el final del camí. (més…)

Read Full Post »

eutanasia jose antonio arrabal 2“No me voy por cobarde ni porque esté solo y piense que me van a cuidar mal. Al contrario. Tengo una mujer y unos hijos que sé que se van a desvivir por mí” Així s’expressava José Antonio Arrabal pocs dies abans de morir, quan ja tenia clar que hauria de plegar de viure sense ajuda. En efecte, a España la llei d’Autonomia del Pacient de 2002 només contempla la possibilitat de rebutjar un tractament que allargui la vida. La sedació terminal, també permesa, només és aplicable als malalts als quals resten poques hores de vida ‒cosa que han de determinar els metges segons criteris variables‒ i no val per al seu cas. Arrabal no s’estava morint literalment, no sentia dolor agut i insuportable, però sabia perfectament que havia d’acabar, en pocs mesos, paralitzat com un vegetal. La seva malaltia, una ELA (paràlisi lateral amitròfica), irreversible i incurable, sempre acaba de la mateixa manera. (més…)

Read Full Post »

las_intermitencias_de_la_muerte2Què passaria si la Mort deixés d’actuar? Parlo, és clar, com si la mort fos un ésser real i no simplement fi o acabament o de la vida. Però ja entenen la personificació, al capdavall, la mort és tan propera. La novel·la de Saramago parteix d’aquesta hipòtesi delirant per imaginar què s’esdevindria si, de cop i sobte, només dins dels límits d’un país, els ferits greus d’accident no morissin o si els desnonats pels metges als hospitals continuessin vivint malgrat la ciència mèdica que els pronostica només una hora de vida. S’imaginen la inicial alegria? Renoi, tots immortals. I veuen també els problemes? Funeràries arruïnades, hospitals plens a vessar per habitacions que no es buiden… La novel·la, però, tot seguit es posa seriosa. (més…)

Read Full Post »

ASE BURIDAN PASSANT GANAQuè faria un ase si, mig mort de gana i de set, es trobés a la mateixa distància d’un munt d’alfals i d’una galleda d’aigua? Si la gana i la set fossin exactament iguals i, per tant, els motius per beure i menjar idèntics, l’ase no podria decidir què fer, de manera que, podent beure no beuria i podent menjar no menjaria, i acabaria morint d’inanició. Aquesta paradoxa decisional, que ens ha arribat amb diverses variants, és comunament atribuïda a Joan Buridan (1300-1358), teòleg escolàstic i filòsof, deixeble de Guillem d’Ockham, que defensava el lliure arbitri de l’ésser humà. (més…)

Read Full Post »

calavera acolorida«Ser o no ser, aquesta és la qüestió. Si pensa amb més noblesa qui suporta els dards i fonades de la ultratjant fortuna o qui s’arma contra un mar de desgràcies, i amb les armes s’hi oposa per finir-les…» Així fa el conegut monòleg de Hamlet, príncep de Dinamarca, protagonista de l’obra homònima de Shakespeare. Com és sabut, Hamlet es debat entre dues alternatives: venjar l’assassinat del seu pare i rei, perpetrat pel seu propi oncle, amb totes les dificultats que l’empresa suposarà,  o acceptar resignadament els fets. En el seu monòleg, Hamlet examina una tercera alternativa: suïcidar-se per tal de fugir d’aquesta incertesa asfixiant. Només el reté una incertesa encara més gran: la d’ignorar si en el son de la mort hi ha un malson més gran que el patiment diürn que donen les desgràcies de la vida, això, diu, és el que fa que no acabem amb un punxó les fuetades de la fortuna i suportem la desraó del dèspota, la llei injusta, els insults del poder i el seu escarni. (més…)

Read Full Post »