Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘SEGREGACIÓ RACIAL’ Category

fuetejament esclauA vostè la van violar perquè anava massa escotada. Si li han robat la cartera és perquè estava passejant de nit per un barri marginal. Els jueus van conspirar per afavorir la derrota alemanya a la 1a Guerra Mundial. La seva condició d’enemics del Reich els condemnava. Els gitanos són expulsats de tot arreu perquè no s’integren amb la gent normal. Els catalans mereixen ser espoliats i sotmesos perquè són uns traïdors a España, a qui odien, i han despertat el feixisme. Les precedents són frases model i alhora exemples reals de culpabilització de les víctimes. En uns casos es tracta de fer responsable l’innocent d’allò que ha fet el violador, el lladre o el genocida. En altres es tracta de deshumanitzar-lo, com es feia amb els esclaus negres, que hom considerava semianimals. Encara en altres circumstàncies es tracta de fer de les víctimes un boc expiatori, com quan es culpava els immigrants, a començament de la crisi, de l’elevada desocupació; o ara que s’acusa l’independentisme de la davallada del turisme, de la manca de pluges, de la caiguda de les fulles dels arbres i de les glaçades matinals.

Treblinka era un camp d’extermini. Les persones que hi anaven a parar duraven poc i treblinka barracóels presoners que romanien vius treballaven per als seus botxins a canvi del dubtós regal d’ajornar la seva mort. Hi varen ser assassinades, després de patiments i humiliacions inenarrables, un milió dos-centes mil persones. Al comandant nazi del camp, Franz Stangl, condemnat a presó perpètua, li van preguntar: «Ja que els havíeu de matar a tots, quin sentit tenien les humiliacions, les crueltats?». La resposta fou reveladora: treblinka«Per condicionar els que havien d’efectuar materialment les operacions. Perquè poguessin fer allò que feien». Altrament dit, la víctima ha de ser degradada per tal que l’homicida i els que contemplen l’escena sentin menys el pes de la culpa.

Sempre que pensem en l’esgarrifosa complicitat ‒ni que fos per inacció‒ dels ciutadans alemanys en l’assassinat de milions de persones, ens adonem que l’única explicació de la «bona consciència» d’aquests ciutadans «normals» és que consideraven que les víctimes mereixien tot allò que els passava. És exactament el mateix que ara pensen a l’altra banda de la Franja de Ponent respecte als catalans.

NOTA BENE:

Gitta Sereny i Franz StanglA continuació, un bocí de l’entrevista que Gitta Sereny li fa a Franz Stangl, el botxí de Treblinka.  El llibre on es recull el testimoni es titula: Into That Darkness: An Examination of Conscience.

La incapacitat del comandant Stangl per a sentir cap mena de remordiment és notable, i es pot constatar al llarg de tota l’entrevista (de 70 hores, en diversos dies). A continuació copio el seu relat desapassionat d’una petició que li va fer un treballador del camp (Blau) per tal de salvar el seu pare. El treballador era un jueu que vivia a la «zona grisa», això és, aquell espai entre el bé i el mal absoluts on restaven els jueus que, per tal de sobreviure una mica més, col·laboraven amb els seus botxins en l’extermini dels que arribaven al camp per tal de morir a les cambres de gas.

«There was one day when [Blau] knocked at the door of my office… and asked GITTA SERENY INTO THAT DARKNESSpermission to speak to me. He looked very worried. I said, ‘Of course Blau, come on in. What’s worrying you?’ He said it was his eighty-year-old father; he’d arrived on that morning’s transport. Was there anything I could do. I said, ‘Really, Blau, you must understand it’s impossible. A man of eighty…’ He said quickly that he understood of course. But could he ask me for permission to take his father to the Lazarett rather than the gas chambers. And could he take his father first to the kitchen and give him a meal. I said, ‘You go and do what you think best, Blau. Officially I don’t know anything, but unofficially you can tell the Kapo I said it was all right.’ In the afternoon, when I came back to my office, he was waiting for me. He had tears in his eyes. He stood to attention and said, ‘… I want to thank you. I gave my father a meal. And I’ve just taken him to the Lazarett – it’s all over. Thank you very much.’ I said, ‘Well Blau, there’s no need to thank me, but of course if you want to thank me, you may.’»

 

Anuncis

Read Full Post »

jaime barrado comisario«El sistema està tan corrupto que expulsa los decentes». Amb aquesta frase, gairebé una sentència, acaba el documental «Las cloacas de Interior», emès dimarts passat. El seu autor és el comissari Barrado, testimoni d’excepció quant al podrimener del ministeri de l’Interior, vist des de dins estant. I si només els expulsa, rai. En el seu cas, va ser expedientat i suspès de sou i feina per investigar allò que feien alguns dels seu caps corruptes. En qualsevol cas, parafrasejant Thoreau  (1817-1862), sota un govern que empresona injustament, el lloc adequat per a una persona justa és també la presó. (més…)

Read Full Post »

runaway_posterThe underground railroad (el ferrocarril subterrani) era una extensa xarxa de camins i llocs (granges, pallers, soterranis de vivendes habitades) on s’amagaven els negres fugits del sud dels Estats Units d’Amèrica que viatjaven fins al Canadà, on l’esclavitud estava prohibida. En realitat, és clar, el ferrocarril no era subterrani ni era de ferro. Eren persones abolicionistes de tota mena, especialment quàquers, que arriscaven les seves vides, hisendes i llibertat ‒hi havia una llei que obligava a perseguir els esclaus fugitius i tornar-los als seus amos‒  per tal de fer possible la llibertat d’uns éssers humans. (més…)

Read Full Post »

To_kill_a_Mockingbird-imatge magníficaAgost de 1955, al poble de Money, estat de Mississipi. Un noi negre de 14 anys fou segrestat, torturat i mutilat salvatgement, mort a trets i enfonsat a les aigües del riu Mississipi amb un ventilador lligat amb filferro al seu coll. Emmet Till, car aquest era el seu nom, havia atemptat contra una llei no escrita al profund sud dels Estats Units: havia parlat a una dona blanca casada i, presumptament, li havia dit alguna floreta. Aleshores estaven prohibides les relacions interracials (per bé que eren disculpades les dels homes blancs amb dones negres) com a sistema per mantenir la supremacia blanca. La legitimació d’aquesta política era que calia «protegir» les dones blanques dels homes negres. Fins i tot la insinuació d’un contacte sexual implicava penes severes per al transgressor. (més…)

Read Full Post »