Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘religió’ Category

NOTRE DAME AGULLA CREMANTPot un ateu admirar Notre Dame? Pot un musulmà, un budista, un animista, plorar pel mal patit per la catedral parisina? La resposta és fàcil: Sí. I l’Estat francès, perquè està de dol nacional? Per quina raó el seu president, quan es va declarar l’incendi de dimarts, va dir que tota la nació estava emocionada, i que parlava en nom de tots els catòlics i també de tots els francesos…? Textual: «Com tots els nostres compatriotes, estic trist en veure una part de nosaltres que es crema». Val a dir que França ha desamortitzat dos cops els béns de l’església, el primer fou el 2 de novembre de 1789, al bell mig de la Revolució, a través d’un decret. La segona, el 9 de desembre 1905, a través d’una Llei de separació de les esglésies i l’Estat, laic per si feia falta consignar-ho. Compari amb la «no confessional» España i veurà què en surt. A França tots els edificis religiosos són de l’estat, que en fa el manteniment, per bé que usualment cedeix l’espai per al culte religiós. A España, l’estat no és propietari de res, i encara ha permès l’Església d’apropiar-se de milers d’edificis, com ara la Mesquita de Còrdova, subvenciona l’Església a través dels pressupostos generals, paga el sou als capellans i ha de fer el manteniment dels edificis amb valor artístic com si fossin seus). (més…)

Read Full Post »

angel-hernandez-con-esposa-maria-jose-carrasco-1554397185502«Yo te voy a prestar mis manos», li diu Ángel a la seva dona María José, afectada d’esclerosi múltiple des de fa trenta anys, abans d’atansar-li un got amb pentobarbital sòdic. Al cap de res, afegeix: «Dame la mano, que quiero notar la ausencia definitiva de sufrimiento. Tranquila, tranquila. Ahora te dormirás enseguida». Al final, ella mor i ell és detingut, posat a disposició judicial. Ara s’enfronta a una pena de dos a cinc anys. L’article 143 del codi penal castiga les persones que indueixen, cooperen o ajuden en l’execució d’un suïcidi. En aquest cas, com es fa evident pels vídeos gravats per Ángel, la seva dona, reiteradament i de forma clara, manifesta la seva voluntat de suïcidar-se. No cal entrar en el detalls, però s’ofega, sent dolors insuportables que la morfina no atura, està immobilitzada des de fa anys…, i ell li ha de prestar les seves mans perquè pugui plegar de viure. (més…)

Read Full Post »

la verge de les xuletes petitEra una verge de plàstic. Vaja, es tractava d’una figureta de 8 centímetres d’alçada que representava la Verge Maria tal i com s’acostuma en les imatges pictòriques o iconogràfiques de la Immaculada Concepció: sola, dreta, les mans plegades en oració i el cap lleugerament inclinat cap a la dreta. No estàvem pas a cap església, no. Érem en una aula del campus de Cap Pont de la UdL durant l’examen final d’Antropologia Social i Educació, assignatura del grau de Psicologia. Jo, que estava vigilant que els alumnes no copiessin (avui dia usen ginys tecnològics inversemblants. Per començar els havia fet deixar els mòbils a les bosses o damunt de la taula del professor) i ja comptava les hores que trigaria a corregir-lo, em vaig atansar i, en veu baixa: –Què és això? Mentre assenyalava ahora la figureta i un munt de bolígrafs de diferents colors que tenia a la vora. –És la Verge de Fàtima. –I…? –És perquè em doni sort. –Noia, en aquest examen no es permet l’ajuda sobrenatural. (més…)

Read Full Post »

DANSA PLUJA SIOUX 1Jo devia tenir vuit o nou anys. Poc feia de la primera comunió. Com als altres nens del poble, em tocava fer d’escolanet a missa de diumenge. Però aquell dia l’ofici no l’havíem de celebrar al temple del poble, dedicat a Sant Tirs, sinó al Sagrat Cor, la capella dalt d’un turó, a uns dos quilòmetres del poble, destí del Camí de la Creu. Vam sortir en processó, amb el Sant Crist gros al davant, dut pel sagristà, el capellà al darrera i els escolanets (jo a l’esquerra) al costat. El SANT TIRS D'OLIOLApoble, primer els homes cofats de boina, i després les dones, també cobertes, al darrera. (més…)

Read Full Post »