Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘RACISME’ Category

XENOFÒBIA EUROPA I TRUMP«Jo no veig el color de la gent» diem les persones que no ens considerem racistes, que pensem que el color de la pell no hauria de comptar mai en cap equació social o personal. Ara, voldria saber, amb la mà al cor, quantes d’aquestes persones, si tinguéssim un pis per llogar, no tindríem en compte l’ètnia dels inquilins. Què pensaríem si la nostra filla es volgués casar amb un negre, un marroquí o un xinès. Tots tenim prejudicis, admetem-ho, i costa molt desfer-nos-en, no basta amb la racionalitat.

Com es deuen sentir les persones sobre les quals tenim prejudicis d’alguna mena? Com deuen viure el fet de no ser acceptats i tractats com els altres? Vostè creu que, si no es reboten, és perquè admeten la justesa del prejudici? S’han fet molts experiments escolars sobre com aprenem a ser racistes i a discriminar. Pari atenció, un d’ells és com segueix: Una mestra entra en una classe de primària i pregunta als nens si creuen que tots són iguals. Ells responen que, naturalment, tots són iguals. A continuació ella els diu que les persones d’ulls blaus són millors i més intel·ligents. «Jo mateixa tinc els ulls blaus, i sóc la vostra professora». Un alumne diu: «mon pare té els ulls marrons i no és pas tan tonto», «Sí», replica la mestra, «però això pot ser una excepció que només racismo-getty-images-compressor.jpg_1718483347confirma la regla». I segueix argumentant la seva tesi amb diferents exemples de savis que tenien els ulls blaus. Els alumnes, després de posar alguna objecció, no saben què dir. Tot seguit, la mestra els diu que els nens/es de la classe que tenen els ulls blaus avui tindran cinc minuts més de pati, mentre que els que els tinguin marrons no podran sortir. Els d’ulls marrons protesten, troben arbitrària la mesura. «Per què nosaltres no podem sortir i els altres sí?». «Doncs perquè teniu ulls marrons, vet ací, perquè sou pitjors que els altres.» «Això és injust» diu un nen. «Avui els d’ulls marrons dureu mocadors al coll perquè de lluny puguem saber què sou,George-Stinney-Jr-v3 a més, no podreu jugar amb els d’ulls blaus». Algú de la classe, insulta un altre. Li diu  «Ulls marrons, ulls marrons! Amb entonació foteta. I l’insultat s’enfada molt. La mestra pregunta a la víctima perquè creu que li han dit això i què significa. El nen respon que és perquè ell té els ulls foscos i és com si li diguessin que és ruc. Aleshores la mestra, que s’ha adonat de la rapidesa amb què tothom ha assumit i normalitzat la discriminació, atura la classe iJane Elliot fent l'experiment els fa rumiar a tots una estona; potser ara els diu que els que tenen ulls blaus són pitjors que els que els tenen marrons. El convido a participar…

 

NOTA BENE: l’experiment descrit és una reproducció lliure de les experiències educatives de Jane Elliot (1933), una mestra americana que és, encara avui, als seus 86 anys, una activista antiracisme. És coneguda pel seu exercici «Blue eyes-Brown eyes», realitzat a la seva classe de 5 d’abril de 1968, el dia després de l’assassinat de Martin Luther King.

Anuncis

Read Full Post »

aretha joveNo cal entendre la lletra d’una cançó per tal de gaudir-ne, fins i tot de tremolar d’emoció en sentir-la. Això és el que té la música, un llenguatge que pot prescindir de paraules. La paradoxa és només aparent. La música és un gest que sense cos, sap tocar, i que, com una besada, pot fer estremir de plaer i omplir la imaginació de somnis. Si, la música, a més, s’expressa amb paraules, la seva força expressiva es desmesura. Les lletres que cantava Aretta Franklin tenien aquesta doble qualitat que he tractat d’escriure. Vagi per ella el meu respecte. (més…)

Read Full Post »

LUTHER KING FRASE«Hi ha una cosa que he de dir a la meva gent que espera al llindar que du al palau de la justícia. En el procés d’obtenir allò a què tenim dret no hem de ser culpables d’actes injustos. No ens hem de permetre de satisfer la nostra set de justícia bevent de la copa de l’amargor i de l’odi. Hem de conduir sempre la nostra lluita en l’elevat pla de la dignitat i la disciplina. No hem de permetre que la nostra protesta creativa degeneri en violència física. Un cop i un altre ens hem d’elevar a les majestuoses alçades per enfrontar la força física amb la força de l’ànima». Aquest paràgraf* sencer pertany al discurs «I have a dream» que Martin Luther King va adreçar a la multitud congregada davant del Lincoln Memorial de Washington el 3 d’agost de 1963. (més…)

Read Full Post »

runaway_posterThe underground railroad (el ferrocarril subterrani) era una extensa xarxa de camins i llocs (granges, pallers, soterranis de vivendes habitades) on s’amagaven els negres fugits del sud dels Estats Units d’Amèrica que viatjaven fins al Canadà, on l’esclavitud estava prohibida. En realitat, és clar, el ferrocarril no era subterrani ni era de ferro. Eren persones abolicionistes de tota mena, especialment quàquers, que arriscaven les seves vides, hisendes i llibertat ‒hi havia una llei que obligava a perseguir els esclaus fugitius i tornar-los als seus amos‒  per tal de fer possible la llibertat d’uns éssers humans. (més…)

Read Full Post »

limpieza-de-sangreAmb aquest malnom són qualificats, sovint, els “mixed blood”  o “half breed” (sang barrejada i mitja raça, respectivament, a Amèrica), els “mestizos” i “mulatos” a Hispanoamèrica o els “hafu” al Japó. Són els fills d’unions interracials.  Deixant de banda que el concepte de “raça” no és aplicable als humans (en efecte, no som gossos ni conills), el cert és que el nombre de matrimonis interètnics augmenta cada dia. Als EUA són legals només des de 1967, en què es va derogar la “Racial Integrity Act”, de 1924, promulgada per

interethnic-marriage-the-firsts-mildred_jeter_and_richard_loving

Mildret Jeter i Richard Loving, primer matrimoni interracial als EUA. 1967

tal de protegir la supremacia blanca. Ara ja representen més del 15% del total de matrimonis nous. (més…)

Read Full Post »

To_kill_a_Mockingbird-imatge magníficaAgost de 1955, al poble de Money, estat de Mississipi. Un noi negre de 14 anys fou segrestat, torturat i mutilat salvatgement, mort a trets i enfonsat a les aigües del riu Mississipi amb un ventilador lligat amb filferro al seu coll. Emmet Till, car aquest era el seu nom, havia atemptat contra una llei no escrita al profund sud dels Estats Units: havia parlat a una dona blanca casada i, presumptament, li havia dit alguna floreta. Aleshores estaven prohibides les relacions interracials (per bé que eren disculpades les dels homes blancs amb dones negres) com a sistema per mantenir la supremacia blanca. La legitimació d’aquesta política era que calia «protegir» les dones blanques dels homes negres. Fins i tot la insinuació d’un contacte sexual implicava penes severes per al transgressor. (més…)

Read Full Post »