Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘OPERACIÓ PRECINTE’ Category

referendum-ermengolConfesso (el verb ja és redundant) que m’ha sorprès l’estratègia de defensa de Mas, Rigau i Ortega. Si van obeir el mandat del Parlament i del poble de Catalunya, van haver de desobeir les ordres del TC . Per què negar-ho, doncs? A què ve fer creure que les instruccions del TC no eren prou clares o comminatòries? Hem estat davant d’una nova escenificació de la puta i la Ramoneta, només que ara davant d’un tribunal? Per què hem tingut la impressió que els acusats han fet l’estruç en lloc de fer el gall durant tota la setmana? És que Martin Luther King, després de desobeir les lleis segregacionistes americanes, feia veure que les desconeixia? No, Luther King, segur que la raó era al seu costat, desobeïa amb plena consciència i així ho manifestava a tort i a dret. Manta vegada el van empresonar per això. La seva «Carta des de la presó de Birmingham» n’és prou testimoni.

He estat perplex, doncs, tota la setmana, fins divendres, que vaig poder seguir, completes,divisio-de-poders-judici-catalunya tant les conclusions del fiscal com les darreres al·legacions dels acusats. Del fiscal em va fer gràcia la ingènua confessió que el vertader públic del judici és l’Estat. «Avui parlaré en castellà donada la importància dels fets que he d’exposar. Millor que s’entengui bé i no calgui cap traducció». No calia que patís tant, España ja sap que ha fet bé el seu paper de botxí. També és molt divertida la seva indicació al tribunal ‒pròpia de criatura que acusa el company de classe‒ que es fixi en els somriures còmplices que s’han creuat entre acusats i testimonis. Si mai havia estat certa la dita que aquesta és la «revolució dels somriures», aquest moment l’exemplifica. I, finalment, em va semblar entendridora la seva insistència que «no s’estava jutjant la voluntat popular». I aquesta, precisament, és la qüestió. Per això em va agradar que Mas, després d’una setmana en què molts hem contingut l’alè, aclarís l’estratègia de la seva defensa, i de la millor manera possible, amb un atac: «Volíem plantar cara davant d’un govern espanyol que volia impedir que la gent participés en aquell procés». La desobediència és només conseqüència rajoy-enfonsatdel conflicte polític. Així, doncs, el que es jutja no és la desobediència, en contra del que diu el fiscal, sinó l’èxit de la consulta.

Dir explícitament i sense matisos que havia desobeït hagués facilitat la feina del tribunal, i de retruc, hagués relaxat la mà que mou el titella. De sobte, l’afer hauria estat simplement jurídic: Si admets la culpa, ets culpable. Ara no, és un conflicte polític. Tot torna a ser al seu lloc: s’ha jutjat el poble, el gall, i no pas l’estruç.

Read Full Post »

operacio-dialeg-ermengolEl títol no és pas un estirabot gratuït. Dic que és l’estat i no España perquè són les institucions estatals, amb el govern al capdavant, les que roben els catalans. No hi fa res que aquestes institucions hagin estat votades per ciutadans espanyols, que d’aquesta manera, amb plena consciència uns i involuntàriament els altres, siguin còmplices. El cas és que els responsables de les institucions saben perfectament el que fan i perquè ho fan. Rajoy ho va dir ben clar en una entrevista a Onda Cero; afirmà que no pot permetre el concert econòmic a Catalunya perquè això significaria trencar España, perquè crearia «unos problemas descomunales a todo el país». Home, ja era hora, una veritat que s’obre pas entre les mentides, començant per la de l’«operació diàleg». Qui afirma això sense enrojolar-se (Rajoy no s’avergonyeix de res, el seu cinisme i la seva barra són proverbials.operacio-dialeg-malagon Ja no li bóta l’ull ni quan menteix, cosa que li passava quan encara tenia restes de sentit moral) sap que està dient que Catalunya és la mamella que alimenta España. I alhora el boc expiatori de la mala consciència del país. I també l’ase dels cops sobre el qual descarregar les frustracions generades per la manca de docilitat d’aquest mateix ase, tip d’arrossegar el carro pel pedregar. Que ni corredor mediterrani ens volen posar, no fos cas que ens anés millor (i a la resta de l’estat també, dit sigui de pas) i encara tinguéssim més ganes i diners per marxar.

operacio-dialeg-prehistoricaJa es veu ben bé que l’estat, conscient que ens roba, sap que només per la força ens pot retenir. La resta, les apel·lacions a la llei, a la igualtat dels ciutadans, al dret dels de Valladolid, Sevilla o Pontevedra a decidir si els catalans segueixen formant part de l’estat o no, no són més que cortines de fum que amaguen el bronze dels canons amb què ens amenacen.  No és l’article 155 de la Constitució que volen aplicar, sinó el 8, que dóna a les Forces Armades la clau i el bastó per sotmetre els rebels, encara que les armes d’aquests no siguin altres que fulls de paper dipositats en una urna. Contra les urnes, de moment, ja tenen pensada l’«Operació precinte». Han tingut una bona idea, els precintes s’assemblen molt a les mordasses, les que ens volen posar perquè no parlem, i perquè no siguem.

Read Full Post »