«El sistema està tan corrupto que expulsa los decentes». Amb aquesta frase, gairebé una sentència, acaba el documental «Las cloacas de Interior», emès dimarts passat. El seu autor és el comissari Barrado, testimoni d’excepció quant al podrimener del ministeri de l’Interior, vist des de dins estant. I si només els expulsa, rai. En el seu cas, va ser expedientat i suspès de sou i feina per investigar allò que feien alguns dels seu caps corruptes. En qualsevol cas, parafrasejant Thoreau (1817-1862), sota un govern que empresona injustament, el lloc adequat per a una persona justa és també la presó. La frase, de fet, és una adaptació d’una conversa real entre Thoreau i Ralph Waldo Emerson. Thoreau, el 23 de juliol de 1846, estava a la presó de Concord (Massachussets) 
perquè es negava a pagar impostos des de 1842 a un estat que feia la guerra i mantenia l’esclavitud. Emerson va entrar a la presó del comtat a visitar-lo i li va etzibar: «Però home de Déu, què feu vós aquí dins?», i Thoreau li va respondre: «I què feu vós aquí fora?.»
La prova de filosofia de la Selectivitat francesa és un test molt seriós. Els estudiants que volen accedir a la universitat ha de redactar, durant quatre hores, un assaig filosòfic de collita pròpia, elaborat a partir de tot l’après durant el curs. És una autèntica prova de maduresa intel·lectual, i jo diria que també humana, social i política. La pregunta que els ha 
correspost enguany és: «Tot el que tinc dret a fer és just?». Parin atenció, no és tema banal. Fins 1898 a Espanya un ciutadà blanc tenia dret a posseir esclaus negres. Era just, però? Durant la dictadura del general Franco, amb la seva legislació masclista, els marits tenien dret a pegar les seves esposes, els policies a torturar els detinguts, i el Caudillo a dictar sentències de mort contra innocents.
Entre Enric Millo (virrei del gobierno) que ha dit que l’Estat es reserva el dret a fer tot el 
que la llei li permeti (fins i tot allò injust, hem d’entendre, és clar. Com sempre, d’altra banda) i el Fiscal General del Estado, José Manuel Maza, que diu que caldrà estudiar si els voluntaris que col·laborin amb el referèndum incorren en delicte, tenim material de sobra per respondre la prova de filosofia francesa. En qualsevol cas, quant a mi, que serè un d’aquests voluntaris, la presó ja m’està bé, serà, com deia Thoreau, el lloc que em correspon. Per cert, ara celebrem el 200 aniversari del seu naixement. Vagi per ell l’article.
Nota bene: L’any 1846 els Estats Units d’Amèrica estaven en gerra amb Mèxic per arrabassar-li Texas. Com tothom sap, aquest robatori va tenir èxit i ara Texas pertany als EUA. A l’estat de Massachussets, on vivia Thoreau, l’esclavitud no era legal, però sí als estats del sud dels EUA. I hi havia una Llei d’esclaus fugitius (Fuygitive Slave Act) que obligava els habitants dels estats del nord a denunciar els esclaus fugitius que venien del sud. A banda, és clar, hi havia tot el genocidi i l’espoliació dels indis americans. Contra tot això protestava, amb tota raó, Enry-David Thoreau, el pare de la Desobediència civil moderna.
Abans d’ajupir-se per aixecar el pes, el practicant d’halterofília s’estreny fort el cinturó. Hi ha una bona raó per a fer-ho. L’esforç podria provocar-li una hèrnia si no anés ben estrebat. Per la mateixa raó els castellers s’estrenyen bé les faixes abans de començar tota la cerimònia dels aixecaments, una mena d’halterofília coreogràfica molt més vistosa i espectacular. 
La situació de la justícia a España és tan greu, tan greu, que ara ja només poden robar els rics. Hi ha tanta desigualtat al país que ara només poden sopar els que ja van tips, mentre que els que dejunen tot el dia han d’anar al llit, o al catre, o als cartrons del caixer, igual com se n’han llevat. Això és el món a l’inrevés. A l’alcalde de Jerez de la Frontera, l’andalucista Pedro Pacheco, li van obrir un sumari judicial l’any 1985 per afirmar que «la justicia es un cachondeo» en conèixer la decisió de l’audiència de Sevilla de suspendre l’ensorrament del xalet il·legal del cantant Bertín Osborne. Pacheco, advocat ell mateix, amb un nas molt fi, va ensumar-se l’inici del podrimener. 
Confesso (el verb ja és redundant) que m’ha sorprès l’estratègia de defensa de Mas, Rigau i Ortega. Si van obeir el mandat del Parlament i del poble de Catalunya, van haver de desobeir les ordres del TC . Per què negar-ho, doncs? A què ve fer creure que les instruccions del TC no eren prou clares o comminatòries? Hem estat davant d’una nova escenificació de la puta i la Ramoneta, només que ara davant d’un tribunal? Per què hem tingut la impressió que els acusats han fet l’estruç en lloc de fer el gall durant tota la setmana? És que Martin Luther King, després de desobeir les lleis segregacionistes americanes, feia veure que les desconeixia? No, Luther King, segur que la raó era al seu costat, desobeïa amb plena consciència i així ho manifestava a tort i a dret. Manta vegada el van empresonar per això. La seva «Carta des de la presó de Birmingham» n’és prou testimoni. 
El títol no és pas un estirabot gratuït. Dic que és l’estat i no España perquè són les institucions estatals, amb el govern al capdavant, les que roben els catalans. No hi fa res que aquestes institucions hagin estat votades per ciutadans espanyols, que d’aquesta manera, amb plena consciència uns i involuntàriament els altres, siguin còmplices. 
