Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Medi Ambient’ Category

A Madrid un jutge ha tombat l’ordre que prohibia fumar pel carrer sense respectar la distància de seguretat perquè aquesta afectava «drets fonamentals». Haurem d’entendre, és clar, que és més fonamental el dret a fumar ‒empudegant els altres a banda de posar-los en perill de ser infectats de Covid per part del fumador‒ que el dret, posem per cas, al treball, a tenir una vivenda digna, etc. Ja em conec l’argument, la llibertat del ciutadà ‒en abstracte‒ és el bé més preuat i cal protegir-lo a qualsevol preu, ni que sigui a costa d’atemptar contra altres drets, tan fonamentals com aquest, que hom negligeix sense parar-hi esment.

PROHIBICIONS ABSURDES
EL MAFIÓS FUMANT

Sota quines circumstàncies i per quines raons l’Estat té dret, i fins i tot obligació, de restringir la llibertat dels ciutadans? La resposta és senzilla: quan determinats usos de la llibertat posen en perill, posem per cas, la vida, la salut, la dignitat o la propietat dels altres ciutadans. És ben fàcil d’entendre, oi? És clar que tinc dret a beure alcohol, i fins i tot a intoxicar-me fins a posar en perill la meva vida, però de cap de les maneres tinc dret ‒ah, la llibertat‒ de posar-me a conduir un vehicle tot seguit. Té dret, l’Estat, a prohibir-m’ho, a impedir-m’ho, fins i tot amb l’ús de la força, a multar-me, a retirar-me el permís de conducció i a privar-me del vehicle? És evident que sí. Hi ha altres vides, en nombre indefinit, que cal protegir contra el meu particularíssim ús de la llibertat.

LA QUADRATURA DEL CERCLE

Qui es queixa i/o negligeix les restriccions, estrictament prudencials, de la pandèmia? Només els individus absolutament egoistes, que  no senten cap respecte per les altres persones. No cal tenir ànima de policia, espieta o vigilant de carrer per adonar-se que molts individus són absolutament indiferents als altres. No parlo només de tothom que va pel carrer sense protecció, també d’alguns cambrers que surten a la terrassa a demanar i servir les begudes però que les preparen sense mascareta i sense rentar-se les mans; també dels que, sospitant o sabent que estan infectats, segueixen fent vida normal ‒el SEGRE d’ahir informava que a la Seu hi ha confinament per a 430 persones sota control policial‒. En fi, tota l’evidència apunta al fet que si no espavilem, no ens en sortirem pas.

Read Full Post »

SARDINA PLATEs menja fregida en paella, ben enfarinada, o sense res, a la graella o al forn. També n’hi ha que la prefereixen fresca, conservada en salmorra o enllaunada, amb oli d’oliva o escabetx. És curiós de saber que Juvenal, escriptor satíric romà, autor de frases que han passat a la història com «panem et circenses» i «mens sana in corpore sano» recomanava menjar la sardina podrida. (més…)

Read Full Post »

Sabeu què passa amb els envasos que llencem? Qui es fa càrrec dels residus en què es converteixen els tretra-bricks, les ampolles no retornables de les cerveses, les llaunes dels refrescs…? Les empreses fabricants només paguen pels envasos que hom diposita al contenidor corresponent, i això significa només el 30% del total. La resta, el 70% és llençat al contenidor de la brossa comuna i la seva gestió la paguem íntegrament com a ciutadans, a través dels nostres impostos per a la recollida d’escombraries.
I mentrestant, els envasos que trobem a les platges, als carrers, als abocadors incontrolats, se’ns mengen…

Video residus envasaments

 

Read Full Post »

Recordo que, durant la meva infància, al meu poble no hi havia abocador de residus de cap mena. Les restes orgàniques anaven a parar a les menjadores dels porcs que cada família criava, els pots de vidre eren reutilitzats per a posar-hi melmelades o confitures, els envasos de les cerveses es guardaven per a ser retornats, les llaunes es convertien uns cops en testos i altres en abeuradors per a les gàbies dels conills… Ara tot plegat pot fer riure a més d’un, però la realitat era que els pagesos no feien malbé res, ho reciclaven tot i, sense saber-ho, contribuïen al que avui en dia anomenem “sostenibilitat del planeta”.
El nostre forma de vida actual i el sistema productiu generen una quantitat de residus immensa. Produïm molt, comprem, llencem, tornem a comprar… (més…)

Read Full Post »

No deu ser pas una cosa gaire bona això de tenir un cementiri nuclear prop de casa. Altrament alguna de las “Comunidades Autónomas” de més solera de l’estat ja hauria aixecat el crit al cel: “Esto es una discriminación intolerable! A los catalanes les dan todo y a nosotros nada!” I les veus dels personatges més conspicus de la política estatal estarien hores d’ara perpetrant, un cop més, acusacions d’insolidaritat contra nosaltres i esquinçant-se els vestits davant de la sola possibilitat que poguessim disposar d’un dipòsit de residus nuclears.

Però no ha estat el cas, no senyor. Atesa aquesta evidència, i la lògica que estableix que si nosaltres mateixos ens posem la soga al coll més silenci es fa, l’eventualitat de la candidatura d’Ascó és una pèssima notícia.

Fem-nos ara algunes preguntes:

-Qui hi guanya i qui hi perd?

-Existeix alguna cosa anomenada equitat en la distribució territorial de pèrdues i beneficis?

-Podem parlar de cementiris nuclears sense un pla de tancament de centrals nuclears?

Read Full Post »