Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘MASCLISME’ Category

MODERACIÓ BEUREUn savi no és aquell que sap moltes coses, sinó aquell que sap viure bé, i això no pot ser altre que viure feliçment. Un pensador antic, Aristòtil va posar les bases d’una ètica que confessava aquest mateix objectiu, al qual havia d’arribar-se a través de la moderació, que els grecs tenien en gran estima per bé que no la practiquessin gaire. Aristòtil, així,  inaugurava la idea que en cap cosa, començant per la conducta humana, no hi ha un bé o un mal absoluts fora  dels extrems. És per excés i per defecte que hi ha el vici i la virtut no és altra cosa que el terme mig.

Avui dia afirmar que la millor manera de ser feliç consisteix a viure amb una certa temprança sembla contrari al sentit comú. En efecte, actualment la moda social és l’ètica de l’excés –i no em refereixo a una moral de l’excés sinó a una ètica, una manera o model de fer. Sense exagerar, penso que aquesta moda consisteix a recercar situacions i vivències emocionalment intenses, de gratificació immediata i de contínua novetat. Tot plegat es pot resumir dient que és habitual una certa degradació d’una sensibilitat que ja només s’estimula amb el nou i l’intens. Si estem atents al vocabulari habitual, el de la vida quotidiana, veurem que manifesta una clara preferència per les emocions fortes en detriment de les més tranquil·les i assossegades. Velocitat, conductes de risc en general (el famós «puenting» i similars), amb constant flirteig amb el perill, pujades d’adrenalina, són descrits com els top emocionals que fan que la vida valgui la pena. En la mateixa línia es pot dir també que, entre els adolescents, la ingesta de determinades substàncies, com l’alcohol o altres estimulants, representen un dels exponents d’aquest tipus de conducta que està entre la novetat, el risc i el desafiament.

Arreu, els anuncis proclamen que els productes dels quals canten les lloances KH7proporcionaran «intenses sensacions» als seus posseïdors, tant és que es tracti de cotxes com de perfums. El «colmo» d’aquest ús abusiu és el d’un cert detergent domèstic (no cal que en faci propaganda, oi?) que es presentava amb unes imatges molt estimulants, de caràcter sexual, com ja és costum. Mostra un noi que ha de fer la neteja i no se n’acaba de sortir. Aleshores una noia l’excita sexualment per tal de donar-li, quan està a punt, una ampolla del producte. En un dels clips, l’escena final mostra la noia prement la palanca que fa sortir el producte amb un raig horitzontal de color blanc… i deixem per a la imaginació el significat de tot plegat. En qualsevol cas, la imatge i el sentit de l’anunci són prou clars: usar aquest producte produeix aquelles sensacions intenses que són la sal i el pebre de la vida.

EQUILIBRINo negaré pas que la intensitat és un valor però tampoc que, en qualsevol càlcul assenyat, cal tenir en compte que de vegades és preferible la duració. En efecte: millor poc i molt temps que molt i poc temps. I, en cas de dubte, val la pena recordar aquella sentència escrita al frontispici del temple d’Apol·lo, a Delfos: «De res, massa».

Read Full Post »

REINA NEGRAPodem estar a damunt, a sota, dins…, podem estar o anar al darrera d’algú. També ens podem posar davant. Però de la mateixa manera ens podem trobar, posar-nos, o veure’ns col·locats al costat d’algú. Les preposicions i les locucions preposicionals són importants, tant com allò que descriuen: els llocs que persones i coses ocupen respecte a altres. També són molt rellevants els verbs que acompanyen aquestes preposicions. No és igual posar-te al davant d’algú que el fet que t’hi posin per pròpia voluntat, perquè t’escullen. No és el mateix anar al darrera d’algú altre que trobar-te que et releguen a aquest lloc.

Sempre s’ha dit que darrera d’un gran home hi ha una gran dona. La meva filla, mentre escric això, m’observa que moltes dones només poden estar darrera (com a molt al costat) perquè no les deixen estar al davant. A fe que té raó. I de vegades no és pas culpa dels seus companys, sinó d’un sistema de valors i d’exclusions que les perjudica i discrimina arreu.

Macron, nou president de França, ha dit que la seva esposa, Brigitte, ex-professora seva a l’institut secundari, a qui coneix des de fa vint-i-quatre anys,  tindrà un lloc al seu govern, i no serà una dona aparador. «Tindrà un paper, ni al darrere ni amagada, sinó al meu costat, on sempre ha estat». La frase, que hom ha d’agafar amb molta precaució ‒l’ha dita un polític‒, em va sorprendre. Franca o ben calculada, impressiona. Enwhats-on-skye-lady-macbeth efecte, el lloc de la parella que tenim és determinant a la vida, especialment si hi és de fa anys, en l’actual context d’amor líquid i monogàmies successives. És essencial el lloc que ocupa:  perquè li hem posat, perquè s’hi posa o perquè tots dos decidim com ens posem.

Parin compte als exemples que em vénen al cap: Quin lloc ocupava Carmen Polo de Franco, posem per cas? La CARMEN POLOCollares, com la coneixia tothom, la dona del Generalísimo es feia regalar collars de perles pels joiers de les ciutats que visitava, vora les quals el seu marit inaugurava embassaments. Quin paper va tenir en la desmesura assassina del colpista? Fou similar el seu paper al de la Shakespeariana lady MacBeth d’ominós record? Comparin, per un moment, els FERRUSOLApapers, amb els respectius, de Michele Obama amb el de Melania Trump (confesso que em fa esgarrifances veure com ambdues van renunciar al cognom en casar-se), o el de Carla Bruni i Sarkozy. Em deixo el més sucós i proper pel final. Quin paper feia la Marta Ferrussola?

Read Full Post »

TALONS ELEGANTS‒Miri, si no es posa talons, la fotrem fora.

‒On ho diu, que he de dur talons de set centímetres o més? No hi posava pas, al contracte.

‒No cal, la política de vestuari la marca l’empresa, ho diu la llei.

‒Doncs miri, no me’ls penso posar, em fan mal i no m’agraden. (més…)

Read Full Post »

masclisme-1S’imagina una disposició al Codi Penal que digui que la pena per una atracament a mà armada és una multa i que només el segon cop que l’assaltant tregui un ganivet, o una pistola, serà jutjat penalment, però només si ho fa abans que hagi passat un any de l’anterior assalt? Oi que una tal llei seria interpretada com una invitació a robar, i encara a fer-ho amb violència? (més…)

Read Full Post »