Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘LLIBRES’ Category

crim i càstigL’agost de 1865, Gueràsim Chistov, fill d’un comerciant i cismàtic religiós, fou acusat de l’assassinat amb premeditació de dues velles a Sant Petersburg: una rentadora i una cuinera, amb l’objectiu de robar l’ama de la casa. Tot l’apartament estava en desori i vàries joies havien desaparegut d’un bagul de ferro. Havien mort les víctimes a cops de destral. Aquest fet real va ser el punt de partida de la novel·la: Crim i càstig, de Fiodor Dostoievski, publicada en forma de fulletó durant tot l’any següent. L’any passat celebràvem el seu 150 aniversari. (més…)

Read Full Post »

quadrupedes-1Hi ha persones que únicament es distingeixen dels animals pel fet que se sostenen més o menys permanentment damunt les potes del darrera. Anar de quatre grapes no és solament propi dels infants, n’hi ha que, quan s’aixequen sobre les posteriors, no deixen de ser el que eren. (més…)

Read Full Post »

ordenar bibliotecaEl quarto d’estudi a casa, on llegeixo, preparo les classes, corregeixo exàmens, escric articles i on, també, gandulejo passejant per internet, és una habitació folrada de llibres. El primer prestatge, ran de terra, és ple de carpetanes i d’arxius de cartró, a partir del segon hi ha llibres i, sovint, tot tipus d’andròmines com ara pots de bolígrafs, estatuetes comprades vés a saber on, safates de papers, capses de discs d’ordinador ja en desús, llibretes, cartes obertes que sobresurten… No prossegueixo per no confessar més del necessari. Quan treballo i necessito un llibre, el trec del prestatge i normalment resta damunt la taula fins que en necessito un altre. Aleshores el primer, o queda sota o el poso a terra perquè no faci nosa. El mateix passa amb els papers que trec de les safates, de les carpetes o dels arxivadors. El més normal és que, un cop han fet servei, es quedin damunt d’una de les tres munteres de papers que tinc a la taula. Sempre em dic que així els tinc més a mà. (més…)

Read Full Post »

el-nombre-de-la-rosaA la novel·la El nom de la rosa d’Umberto Eco, recentment traspassat, es cometen diversos assassinats per culpa d’un llibre. Es tracta de la Poètica d’Aristòtil, que un monjo de l’abadia benedictina on tenen lloc els fets, ha ocultat a la cambra secreta del laberint de la biblioteca. L’habitació té una porta sense pany, i només pot obrir-la qui coneix l’ordre amb què s’han de prémer les lletres de pedra que coronen el llindar. Si un monjo agosarat és capaç de superar aquestes dificultats i aconsegueix fer-se amb el el nombre de la rosa LLIBREllibre, l’espera la mort: el marge dels fulls està untat amb un poderós verí que el lector durà als seus llavis cada cop que s’humitegi els dits per passar les pàgines. (més…)

Read Full Post »

lolita peli.jpgHi ha llibres que tenen el mateix efecte que les persones, en tot. Llevat deure’ls literalment la vida, als llibres dec la major part dels meus aprenentatges. No parlo, és clar, dels llibres de text, que sovint no em van servir si no per aprovar les assignatures corresponents. Parlo de la literatura i de l’assaig, principalment. Així a uns dec alguna de les meves afeccions, a altres la meitat de les meves idees, i a tots bona part del que sóc.

Així i tot, verbívor com sóc i de gustos ben diversos, em costa recomanar res per Sant Jordi, quan sembla que és obligat. Buscant consell aliè, he llegit vàries enquestes, publicades arreu del món, sobre els que hom considera els millors llibres mai publicats, i així, de bon recomanar. El diari Le Monde, per exemple, partint d’una enquesta francesa, estableix que els cinc llibres més llegits són L’estrany, de Camus, La recerca del temps perdut, de Proust, El procés, de Kafka, Le petit Prince, de Saint Éxupery, i La Condition humaine, de Malraux. (més…)

Read Full Post »