Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘JUDICI 9N’ Category

justicia-pixant-seLa situació de la justícia a España és tan greu, tan greu, que ara ja només poden robar els rics. Hi ha tanta desigualtat al país que ara només poden sopar els que ja van tips, mentre que els que dejunen tot el dia han d’anar al llit, o al catre, o als cartrons del caixer, igual com se n’han llevat. Això és el món a l’inrevés. A l’alcalde de Jerez de la Frontera, l’andalucista Pedro Pacheco, li van obrir un sumari judicial l’any 1985 per afirmar que «la justicia es un cachondeo» en conèixer la decisió de l’audiència de Sevilla de suspendre l’ensorrament del xalet  il·legal del cantant Bertín Osborne. Pacheco, advocat ell mateix, amb un nas molt fi, va ensumar-se l’inici del podrimener.

Ara la fetor és ja insuportable per a tothom. Tenim fiscals que fan d’advocats defensors, el-carro-de-mercadona-del-fiscal-horrach-nooscom el del cas Noos, que excusen princeses ignorants casades amb lladres i estafadors. Tenim també aquests mateixos estafadors i els seus còmplices, jutjats i condemnats a anys de presó, lliures sense fiança. Tenim fiscals, com els que empaitaven la corrupció pepera a Múrcia, destituïts, que no premiats (ep, dit per ells mateixos) per intentar fer bé la seva feina. Tenim polítics de partit que fan de jutges del Tribunal Constitucional, com el seu mateix president, que han de jutjar afers en els quals també són part. Tenim un cap d’oficina antifrau (ara ja ex) de Catalunya que, cometent frau de llei, conspira amb un ministre de l’Interior per cometre delictes; i al mateix ministre (ara també ja ex però recol·locat) ordenant a policies cometre delictes a fi de perseguir els seus enemics polítics, mentre, és clar, el fiscal desigual-justiciageneral troba que no hi ha raó per perseguir cap de les dues coses. Alhora, la mateixa fiscalia troba que cal castigar les intencions de la mesa del Parlament però no les accions. El que compta, és clar, no és cometre el delicte (signar el document que permet la votació de la cambra sobre el referèndum d’independència) sinó fer-ho amb la intenció de votar que sí. De res serveix que Nuet digui que no es va equivocar, que no el van enganyar, que quan signava sabia el que es feia. Res, el que compta és que ‒presumptament‒ no ho feia amb «nefanda intención separatista».

Ja ho veuen, Pedro Pacheco tenia raó: «La justicia es un cachondeo».

Read Full Post »

referendum-ermengolConfesso (el verb ja és redundant) que m’ha sorprès l’estratègia de defensa de Mas, Rigau i Ortega. Si van obeir el mandat del Parlament i del poble de Catalunya, van haver de desobeir les ordres del TC . Per què negar-ho, doncs? A què ve fer creure que les instruccions del TC no eren prou clares o comminatòries? Hem estat davant d’una nova escenificació de la puta i la Ramoneta, només que ara davant d’un tribunal? Per què hem tingut la impressió que els acusats han fet l’estruç en lloc de fer el gall durant tota la setmana? És que Martin Luther King, després de desobeir les lleis segregacionistes americanes, feia veure que les desconeixia? No, Luther King, segur que la raó era al seu costat, desobeïa amb plena consciència i així ho manifestava a tort i a dret. Manta vegada el van empresonar per això. La seva «Carta des de la presó de Birmingham» n’és prou testimoni.

He estat perplex, doncs, tota la setmana, fins divendres, que vaig poder seguir, completes,divisio-de-poders-judici-catalunya tant les conclusions del fiscal com les darreres al·legacions dels acusats. Del fiscal em va fer gràcia la ingènua confessió que el vertader públic del judici és l’Estat. «Avui parlaré en castellà donada la importància dels fets que he d’exposar. Millor que s’entengui bé i no calgui cap traducció». No calia que patís tant, España ja sap que ha fet bé el seu paper de botxí. També és molt divertida la seva indicació al tribunal ‒pròpia de criatura que acusa el company de classe‒ que es fixi en els somriures còmplices que s’han creuat entre acusats i testimonis. Si mai havia estat certa la dita que aquesta és la «revolució dels somriures», aquest moment l’exemplifica. I, finalment, em va semblar entendridora la seva insistència que «no s’estava jutjant la voluntat popular». I aquesta, precisament, és la qüestió. Per això em va agradar que Mas, després d’una setmana en què molts hem contingut l’alè, aclarís l’estratègia de la seva defensa, i de la millor manera possible, amb un atac: «Volíem plantar cara davant d’un govern espanyol que volia impedir que la gent participés en aquell procés». La desobediència és només conseqüència rajoy-enfonsatdel conflicte polític. Així, doncs, el que es jutja no és la desobediència, en contra del que diu el fiscal, sinó l’èxit de la consulta.

Dir explícitament i sense matisos que havia desobeït hagués facilitat la feina del tribunal, i de retruc, hagués relaxat la mà que mou el titella. De sobte, l’afer hauria estat simplement jurídic: Si admets la culpa, ets culpable. Ara no, és un conflicte polític. Tot torna a ser al seu lloc: s’ha jutjat el poble, el gall, i no pas l’estruç.

Read Full Post »