Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Immigració’ Category

danceswolves1.jpgRecorda la pel·lícula Ballant amb llops, (Dances with wolves) que va obtenir 7 Òscars l’any 1990? La protagonitza Kevin Costner i és un film força atípic i té una manifesta voluntat antropològica; va ser reconegut i destinat a la preservació com a obra cultural, històrica i estèticament significativa per la llibreria del Congrés dels Estats Units. Resulta un film atípic per diverses coses, entre altres per la seva voluntat antropològica. Mostra com els indis posaven nom a les persones en funció de les seves característiques més rellevants. (més…)

Read Full Post »

Procust era un mític hostaler d’Eleusis. En realitat es deia Damastes però li deien «procustés», que significa «l’estirador», per la seva particular manera de fer agradable l’estada als seus hostes. Procust només disposava d’una mida de llit a les seves habitacions, de manera que quan un viatger baixet no l’omplia completament, ell el penjava del sostre i l’estirava suspenent-li uns grans pesos dels peus. De la mateixa manera, quan un hoste era molt alt i les cames li sobresortien del llit, les hi tallava perquè ajustessin perfectament. (més…)

Read Full Post »

La literatura, per bé que ficció, ajuda a pensar la realitat. No endebades molt sovint fa la funció de mirall que reflecteix la societat. Otello és una peça teatral escrita per Shakespeare fa un colla d’anys, la qual, tanmateix, ens obliga a reflexionar sobre la consideració que ens mereixen els immigrants, sobretot aquells que, per la seva llengua, religió, color i costums, semblen diferir més de nosaltres. (més…)

Read Full Post »

Un individu d’ètnia gitana i altres tres que no ho són acorden fer una inversió; construeixen una piscina i una pista de tennis. Un cop acabades les obres pacten els estatuts de l’associació i, per majoria –per estricta majoria, tres a un– decideixen que els gitanos no podran accedir al complex esportiu, amb la qual cosa el nostre inversor no podrà fer ús de la seva propietat. Ningú no podrà dir que la decisió no s’ha pres democràticament; la regla de la majoria s’ha aplicat de forma formalment correcta car tots els participants del joc estaven d’acord –si més no en principi– amb la norma de decisió, que ja havia estat emprada en el moment de decidir quines (més…)

Read Full Post »

L’article que segueix tracta dels límits del poder de la societat democràtica sobre els individus que la componen. De rerafons hi ha la pretensió de certs partits de reprimir o prohibir determinades manifestacions religioses o culturals que no són pròpies de la nostra particular cultura. Com sempre prohibir abans que educar i segregar abans que integrar.

Totes les societats tenen lleis i regles, les quals permeten unes coses i en prohibeixen unes altres. I també tenen institucions que vetllen perquè aquestes regles, que són iguals per a tots, es compleixin. I encara, totes les societats disposen d’un sistema de sancions que eventualment apliquen als individus que no es captenen de manera correcta. Tothom, o gairebé, està d’acord en l’existència de normes, encara que el seu compliment limiti la nostra llibertat: sense elles no es pot viure en pau. I tanmateix, fins on poden arribar aquestes normes? Quins límits té la societat a l’hora de controlar la conducta dels individus que la componen?
En la meva opinió hi ha un límit, i és prou clar: penso que l’únic propòsit pel qual hom pot exercir legítimament el poder sobre qualsevol membre de la comunitat civilitzada, contra la seva voluntat, és impedir un dany objectiu a altres persones. Dit d’una altra manera, tothom té dret a viure, a fer, a dir, a vestir com li plagui mentre aquesta conducta no afecti la seguretat, la vida o la llibertat d’altres persones. Notin que no dic pas «que no afectin l’opinió d’altres persones». Viure en una societat democràtica moderna com la nostra implica conviure amb costums i comportaments que hom desaprova, que fins i tot poden desagradar profundament. Però això mateix també forma part de les regles del joc: és la llibertat, la llibertat de pensar, viure, vestir i dir el que ens plagui, recorden? És que vostè estaria disposat a acceptar, en nom d’uns criteris aliens, ordres concretes sobre com ha de pensar, les opinions polítiques o les creences religioses que ha de tenir, la roba que ha de dur en públic, i la marca de cervesa que ha de consumir?
«Però és que hi ha persones que tenen creences equivocades… hi ha persones que tenen capteniments autodestructius, altres vesteixen d’una manera degradant…» Als que s’expressen així només cal fer-los veure que no diuen altra cosa que: «Jo tinc unes creences molt diferents, em repugna la manera com viuen i es comporten, ofèn la meva vista la manera com vesteixen…». I potser aleshores s’adonaran que sobre opinions no hi ha res escrit. I que les opinions –i conductes, ni que siguin majoritàries, ni que siguin «certes», cosa que pensem sempre quan són les nostres, no poden imposar-se als que no les comparteixen. I que no hi ha ningú pitjor que aquell que, sentint-se ferit en les seves opinions, s’atreveix a prohibir la manifestació de les dels altres i fins i tot, de vegades, a ferir de veritat els cossos dels seus ofensors.

Read Full Post »

Qui és un il·legal en aquest món? Què significa no tenir papers? Diuen que els nens naixen amb un pa sota el braç (és un dir, és clar), però enlloc no s’ha dit que naixen amb papers. Els papers els fem servir amb una finalitat administrativa: donen drets i també estableixen deures. Siguin benvinguts en aquest sentit. Negar l’empadronament als que no tenen papers, als “il·legals”, és negar-los drets que el nostre estat considera universals, com l’educació i la sanitat.  A Vic han fet un mal pas, ara. I és un pas que pot conduir a altres de pitjors, els quals tenen una llarga història d’exemples que m’estalvio exposar. Empadronar no és més que donar uns drets elementals, que han d’anar acompanyats d’uns deures, que cal fer sentir com a tals. Catalunya no és Xauxa ni un lloc on les fonts ragen llet i mel. Els que aquí vénen és perquè a la seva terra, les fonts, senzillament, estan eixutes.

Read Full Post »