Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Felicitat’ Category

INTESTÍ PENSANTEl cor té unes raons que la raó no entén, va escriure el filòsof Blaise Pascal. Tenia raó, hi ha una pugna constant entre un i altre, ara guanya l’un, ara l’altre. Qui no ha pensat mai, posem per cas: «Aquest xicot no em convé gens, però hi aniré igual; n’estic tan enamorada…». Oi que els sona, aquest raonament de mostra?

El lector segur que coneix expressions com ara: «Prendre una decisió visceral», o «Tenir papallones a l’estómac», o «Estar cagat de por». Totes manifesten una veritat que coneixem des de fa temps: que hi ha una gran relació entre les operacions del ventre i les de la ment, entre el que som i el que mengem, com digerim i com expulsem el que ens posem a la boca. Ara potser ja estem en condicions d’inventar una frase anàloga a l’anterior: «El ventre té unes raons que la raó desconeix». Fixin-se que parlo del ventre, no de l’estómac. Ja sabem que hi ha persones que pensen amb l’estómac, això té un nom, mans cor ventregolafreria. Però no em refereixo a això, sinó al fet literal que pensem amb el ventre, concretament amb els budells. Saben que l’intestí té 200 milions de neurones? Semblaran poques o moltes, però pensin que és més que les que té al cervell, posem per cas, un gos o un gat. Què hi fan tantes neurones a l’intestí dels humans? Que no era el cervell l’òrgan que fèiem servir per a pensar?

Hi ha entesos que afirmen que l’intestí és el segon cervell perquè en ell es fabriquen molts neurotransmissors, unes substàncies que ajuden en la transmissió d’informació d’unes neurones a unes altres i que resulten essencials per al correcte funcionament del sistema nerviós. Pensin que el que anomenem «depressió», una coneguda i de vegades greu i duradora alteració emocional, no és més que el resultat d’una insuficient producció de determinats neurotransmissors, per exemple, la serotonina, el 95% de la CAGANERqual és fabricada justament a l’intestí prim. Entenen ara que una alteració del funcionament de l’intestí pot afectar la personalitat, el benestar o l’estabilitat psíquica dels humans? L’efecte contrari ja el coneixíem, però: quan estem nerviosos «tenim cagarrines»; i a l’extrem, acabem tenint «colon irritable», una malaltia psicosomàtica ben coneguda. En fi, tant parlar de les operacions del ventre i de la ment que gairebé em descuido de dir que parin compte, ara que s’atansen festes. Mirin què es posen a la boca. No pensin només amb l’estómac, ans posin seny, car altrament l’haurà de posar un intestí sobrecarregat.

Read Full Post »

SOLITUD HOME VELL AL BANCUn conegut meu, separat, sense fills, que va dir que mai més no es tornaria a aparellar, ara torna a buscar companyia. No pas perquè se senti sol sinó perquè té por de morir sol.

Fa uns dies va tenir un còlic nefrític. El dolor el va paralitzar. Durant unes hores interminables no es va poder moure de terra. I va ser aleshores quan va pensar que no se’n sortiria. «Aquí em trobaran, revinclat al terra de la cuina, mort com un gos». S’ha apuntat a una agència matrimonial. No demana gaire, només algú que vulgui compartir la vida amb ell. Vol tenir algú que es preocupi si un dia no torna a casa, algú que el trobi a faltar.

Sovint sabem de persones que han estat trobades als seus pisos quan ja feia dies, mesos i SOLITUD DIBUIX VERMELLfins i tot anys que eren mortes. El darrer cas era el d’una dona de Madrid a qui els veïns van veure per darrer cop el 2004… Pensaven que estava en una residència. La van trobar al bany, les condicions d’humitat del qual van permetre la momificació del cos, d’aquí la manca d’olor que en altres casos fa d’alerta. Ningú no la va trobar a faltar, ni les seves germanes. Els del banc on tenia el compte s’estranyaven que no tingués els moviments típics de les despeses corrents. Només es registraven els ingressos de la jubilació i les despeses de manteniment: impostos municipals, llum, aigua, gas… Però com que no hi havia cap descobert, no van fer res. Fou una neboda qui va donar l’alarma.

La setmana passada, el programa «Trenta minuts» ens assabentava que al Japó cada any moren 30.000 persones soles a casa seva. Al país del sol naixent hi ha una crisi de la SOLITUD DONA DIBUIXfamília tradicional i que cada cop més persones romanen solteres i tenen menys relacions socials. Però el fenomen és universal. No és deu només al creixent nombre de divorcis ‒al capdavall, la gent que vol es torna a aparellar‒ o a la disminució del nombre de fills. El que hi ha és una pèrdua progressiva de la xarxa social. Cada cop ens fem menys amb els veïns i tenim menys amics. I quan ens jubilem, acabem perdent els companys de la feina, que s’adonaven quan no acudíem. Ara, si és per això, aviat el problema estarà resolt. Com que no hi haurà quartos per pagar-nos les pensions, haurem de treballar fins a morir. Se sabrà que hem mort perquè no haurem fitxat…

Read Full Post »

AMOR LÍQUID GOTA COR«És impossible aprendre a estimar, igual com no es pot aprendre a morir. I ningú no pot aprendre l’elusiu –l’inexistent per bé que intensament desitjat– art de no caure a les seves urpes, de mantenir-se fora del seu abast. Quan arribi el moment, l’amor i la mort cauran sobre nosaltres, per bé que no tenim ni un sol indici de quan arribarà aquest moment.» Zygmund Baumann sosté aquestes agosarades afirmacions contra l’opinió comuna. El cert és que només podem aprendre de l’experiència, de les coses que passen més d’una vegada. I atès que la mort és una experiència que només tenim un cop, i és la darrera que acomplirem, no podem «aprendre a morir». És veritat que podem assistir a la mort d’altres i podem llegir reflexions a dojo sobre el morir, l’estar morts i el més enllà, i que tot això pot tenir alguna influència sobre la manera com ens aproximem personalment al final de la vida, però l’afirmació inicial resta sense objecció: no és evident que això ens faci «morir millor». (més…)

Read Full Post »

REGAR L'AMORPer a la majoria de les persones, el problema de l’amor es resol a trobar la manera de ser estimats, o trobar algú que ens estimi. Hi ha poques persones que, de forma espontània, busquin algú a qui estimar, o que es preocupin per estimar millor. Quan érem infants, i per bé que aleshores no n’érem conscients, l’afer era ben senzill: hom ens estimava incondicionalment i sense límits. I nosaltres no havíem de fer res per a ser estimats així. Només ens calia existir. Ni el fet que ens haguessin de canviar els bolquers cada dos per tres, ni que els nostres plors no deixessin dormir els pares per la nit, ni les múltiples molèsties i preocupacions que els causàvem, no afectaven gens a la intensitat, la fermesa i la lleialtat amb què érem estimats. (més…)

Read Full Post »

lladres-de-tempsNo li passa mai, a vostè, se’n va a la cuina a buscar una cosa per picar: quan hi arriba s’adona que el recipient de l’orgànica està ple fins dalt. El treu, el lliga, l’agafa per dur-lo fins la porta del pis pensant que quan surti se l’endurà. Quan hi arriba veu dues cartes damunt de l’armari del rebedor i li sembla que una és d’Hisenda, i pensa: deu ser important. Aleshores, deixa la bossa d’escombraries al mig del rebedor, es diu que ja l’acabarà de treure després, quan hagi llegit la comunicació oficial. Agafa les cartes, se’n va cap al menjador on es disposa a seure a la butaca còmoda on acostuma a repapar-se per llegir el diari. Durant el trajecte sent la seva dona que li diu alguna cosa que no entén bé. Aleshores deixa les cartes damunt de la tauleta baixa de davant del sofà, surt del menjador i va al despatx, des d’on la seva esposa li parlava. Encabat torna, en passar pel rebedor veu la bossa d’escombraries al mig, l’agafa, obre la porta, crida l’ascensor mentre es pregunta: «Què hi fotia la bossa al mig del passadís?», baixa fins a la planta baixa i en sortir al carrer es no entén què fa baixant les escombraries, que, ara sí, recorda que havia preparat per baixar-les en el moment que hagués de sortir per anar a la papereria. I ara ja no ho pot fer, aprofitant el viatge, perquè no porta ni la cartera ni la jaqueta, i fa fresca per sortir en camisa. I, de sobte, pensa que encara no ha llegit la carta d’Hisenda. (més…)

Read Full Post »

INFELICITAT«Abans jo era molt desgraciat, la meva dona m’havia abandonat, estava carregat de deutes i a punt de ser desnonat de casa. Vaig anar a un conseller emocional i, noi, va ser oli en un llum.»  «Què, vas aconseguir que la teva dona tornés i vas pagar els teus creditors?» «Nooo, ni una cosa ni l’altra, segueixo sol i arruïnat, però sóc feliç.» La conversa és la caricatura d’una teoria actual, però més vella que els camins, que diu que la felicitat és una qüestió merament subjectiva i que no té a veure amb fets objectius. Avui s’ha imposat un imperatiu estrany: l’imperatiu de la felicitat. Si no ets feliç és perquè no vols, ve a dir; t’ho has de fer mirar, has d’aprendre les tècniques, els secrets i els hàbits de pensament que et faran feliç indefectiblement. Llibres d’autoajuda, consellers i psicòlegsfelicitat (1) felicítics no falten, tu mateix. (més…)

Read Full Post »

humor rosaLa nova ministra de la Dona, la Família i els Drets Humans de Brasil ha dit que el govern de Bolsonaro anuncia una nova era per al país, on els nens vesteixin de blau i les nenes de rosa. Podríem blasmar-la només per cursi si no fos perquè forma part d’un govern el nou president del qual sosté que vol lluitar contra el que anomena «ideologia de gènere». Justament el mateix pretén VOX a Andalusia, quan demana que el PP i C’s, que formaran el nou govern (gràcies justament als seus vots, és clar), no implementin les lleis d’igualtat perquè són «manaments de la ideologia de gènere». (més…)

Read Full Post »

Older Posts »