Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Família’ Category

PARELL ÉS

«Mira, jo em vull casar amb tu, però abans que ho fem, has de saber algunes coses de mi. La primera és que els dimecres em trobo amb els amics per a jugar a la botifarra. Prenem unes cervesetes, parlem de dones, ja saps… Els dijous després de sopar em trobo amb els companys de la feina, amb els quals la fem petar una estona fotent a parir l’encarregat i el director general, que són un parell de fills de puta. I, finalment, els dissabtes, ah, els dissabtes al vespre!, són sagrats, ja fa anys que surto amb la colla del futbol. A mitja tarda fem un partidet de futbol sala i encabat anem a sopar i prenem unes copes. Aquests són costums que tinc i pensava mantenir-los. Si t’està bé, perfecte i si no també, perquè no els canviaré.» (més…)

Anuncis

Read Full Post »

L’escena és la següent: Wilma Picapiedra surt de casa seva amb unes amigues. Una d’elles diu: «M’alegro que vostè sigui una dama feta a l’antiga. L’altra afegeix: «I jo també. La majoria de les joves cavernícoles d’avui tenen carrera i no són felices restant a casa i defensant la llar». L’escena següent mostra la mateixa Wilma seguida del seu marit, en Pedro. Wilma diu: «Bé, a mi sí que m’agrada estar a casa. A més a més, al meu marit no li agradaria pas d’una altra manera. Veritat, amor meu?» I Pedro Picapiedra respon: «No, no m’agraden aquestes dones intel•lectualoides. (més…)

Read Full Post »

Hi ha persones que s’esforcen tota la vida per tal de deixar als seus fills una herència substanciosa en forma de béns mobiliaris i immobiliaris. Creuen que llegar-los un piset ben situat i un compte al banc és poc menys que un deure inclòs dins de la paternitat responsable, i alhora gairebé un dret dels descendents.
Els drets dels fills, però no arriben a tant. Penso que els pares no tenen pas cap obligació de deixar-los «ben situats» o «amb el ronyó cobert» perquè, entre altres raons, no tots estan en condicions de fer-ho. (més…)

Read Full Post »

« Newer Posts