Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘EGOISME’ Category

possessió i imaginació espatlla nuaParlava en rus, molt fort, semblava una discussió, per bé que només se sentia una persona. Però la seva veu arribava a cada racó del supermercat. Jo estava fent cua per pagar i ja gairebé arribava a la caixera. Quan em vaig girar el vaig veure. Era un individu alt, cepat, pèl ros, roig de cara i cara-rodó, d’ulls blaus lleugerament boteruts. Amb una mà sostenia la bossa de la compra i amb l’altra un telèfon mòbil. Va pronunciar unes darreres paraules en rus, plenes de tensió i, tot seguit, va apartar el terminal de l’orella i el va oferir al caixer, tot dient-li en un mal castellà amb un fort accent eslau: «Es mi mujer, que no se cree que estoy en el control gelosia. Dígale donde estoy!»  El caixer, un noi jove, no sabia què fer, però la mirada del rus, entre autoritària i exasperada, el feu decidir. Va agafar el telèfon i va començar: «Oiga, que estamos en el supermercado… Oiga, oiga!»  i gairebé immediatament va tornar-lo al seu propietari. «Ha colgado», va afegir.

La caixera del meu davant, mentre ja es feia càrrec de la meva compra, i quan el client ja havia marxat, li va preguntar: «Oi Joan, que no t’hi havies trobat mai en una situació possessió gelosia interrogants controlcom aquesta?» i el noi, a mig refer de la intimidació, li va respondre: «No, no, ufff!». A continuació, la caixera em dirigí una mirada de complicitat i va afegir: «Segur que la dona d’aquest alguna raó té…». I fins aquí l’anècdota. En sortir vaig pensar que el tema, exhibició grollera i en públic de la intimitat a banda, tenia molt fons. Sí, potser la caixera encertava amb la seva insinuació: ves a saber quants cops el client rus li havia dit a la seva dona que era al «super» mentre feia cerveses amb els amics. Però també podia ser que la dona fos molt desconfiada o molt controladora. Això passa sovint i arreu. Diversos estudis ho demostren; i he sentit que, a tornajornals, hi ha nois que, de vegades, demanen a les seves xicotes que facin una foto amb el mòbil del lloc on diuen que són o de les persones amb qui diuen que estan, per comprovar-ne la veracitat.  Hi ha qui pensa que aquestes formes de gelosia patològica són manifestacions d’amor, quan en realitat són símptomes de deliri possessiu i d’obsessió per controlar la vida dels altres, especialment dels més propers.

Read Full Post »

loboL’home és un llop per a l’home, escrivia el filòsof anglès Thomas Hobbes fa segles. La frase llatina original, la del títol, en realitat es troba escrita per primer cop a la comèdia Asinaria, de Plaute. Amb la frase ambdós segellaven una opinió tan estesa aleshores com ara: els humans són malvats per naturalesa. Això vol dir que el seu egoisme absolut els faria impossible la convivència si no fos perquè necessiten els uns dels altres i són incapaços de viure sols. Així, la bèstia humana, domesticada a penes, mai no deixa de ser un perill, cosa que explica tots els horrors que registra la història. (més…)

Read Full Post »