Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘DESCOBRIMENT AMÈRICA’ Category

juan carlos y chávezRecorden, aquesta pregunta, en to altiu i prepotent, com de mestre a criatura, li va fer Juan Carlos de Borbón, aleshores rei, a Hugo Chávez. Era el 10 de novembre de 2017 i l’ocasió era la XVII cimera de les Amèriques, on participaven totes les excolònies d’España. El Borbó va trencar el protocol bàsic, ja no de les relacions diplomàtiques ‒que van ser suspeses durant 8 mesos‒ sinó també de la bona educació que exigeix tot diàleg civilitzat. Però no, allà «calia» imposar-se a l’altre ni que fos a cop d’interjecció.

La frase, més aviat l’imperatiu, va ser tema de conversa arreu del món i tots els mitjans van fer-ne tertúlia. No solament resultava inèdit  que un cap d’estat convidat com a observador i sense dret a parlar (ho havia de fer el president del govern espanyol) trenqués el diàleg polític sobtadament sinó que a ningú no li escapava l’enorme impacte simbòlic de tot l’afer, això és, la dominació espanyola de Venezuela i de tots els països representats a la cimera, fins la data de les respectives independències.  Era ben clar, el rei no preguntava sinó que renyava Chávez, el «posava al seu lloc», com van córrer a dir tots els diaris del règim. Aquest tractament contrastava amb la premsa internacional, que no podia creure que un rei «aparentment modèlic i democràtic» malgrat la forma com havia adquirit el càrrec, gosava captenir-se com un pinxo de discoteca en una reunió internacional. En canvi, la premsa espanyola feia evident quina concepció del diàleg polític té l’Estat, poc més que una manera atenuada de donar un cop de garrot al juan carlosdissident o a qui diu allò que no està disposat a sentir.

Recorden quan l’Estat deia, parlant d’ETA: «Sense violència es pot parlar de tot». Semblava una professió de fe autèntica en el diàleg. Al capdavall, un estat democràtic no podia parlar ‒negociar és una altra cosa‒ amb uns assassins. Era una manera de dir que es donava per fet que el diàleg i la violència eren excloents perquè en política, el primer, justament, és dona per tal de prevenir l’ús de la violència. Ara veiem que la promesa, la simple possibilitat de diàleg, es va esvanir tan bon punt com es van donar les condicions que l’havien de fer possible.

Aviat veurem les conseqüències d’una política estatal tancada al diàleg, que esgrimeix el codi penal contra qui vol parlar del que no toca. Del judici als presoners polítics el que més clar queda és que aquests, referèndum a banda, volien obligar l’Estat a dialogar. Ara es torna a fer evident que no és la violència que impedeix el diàleg. A España l’ordre és sempre diferent: és quan hom vol parlar-hi que respon amb violència.

 

Anuncis

Read Full Post »

amèrica rostreQuan els espanyols van «descobrir»* el nou món, van constatar, astorats, que aquelles criatures de forma humana ‒perquè eren humans, oi?‒ no anaven vestides ni calçades, tenien uns estranyíssims costums alimentaris, vivien en una indecent promiscuïtat, en alguns casos ‒quina esgarrifor!‒ practicaven el canibalisme, adoraven ídols d’aspecte horripilant i es comunicaven amb uns sons incomprensibles (era llenguatge, es preguntaven?). D’entrada, els «conqueridors» van tenir dubtes de si estaven tractant amb simis (per la forma antropomòrfica) o amb humans. Després, un cop establert sense dubte el caràcter humà dels indis, es van haver de preguntar com era que eren tan diferents dels espanyols. Com és que no parlaven una llengua civilitzada, com és que no es vestien decentment amb armadura o amb sotana, com és que no adoraven l’únic Déu digne d’aquest nom i com és hispanidad adesiaraque no eren súbdits obedients d’un rei amb corona? (més…)

Read Full Post »