Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Amor’ Category

Hi ha qui diu que la parella ideal se’ns ha d’assemblar, per allò de compartir cultura i afeccions. La clau de l’èxit rauria aquí en allò que hom té en comú. Hi ha qui diu, en canvi, que la parella ideal –home o dona, tant és– ha de ser molt diferent de nosaltres, perquè la diferència és la clau de la complementarietat. (més…)

Read Full Post »

Recordo la padrina Mercè recosint vores de pantalons i sargint mitjons. Recordo també que, de tant en tant, mentre jo mirava embadalit les seves mans, el didal que sempre duia posat i l’agulla llarga que travessava la roba, ella em deia: –Ramon, que em pots enfilar l’agulla? I jo ho feia amb els meus dits maldestres. Em posava el fil a la boca, com ella m’havia ensenyat, per a fer-lo més compacte, i el feia passar pel cap de l’agulla. No podia entendre que la padrina, tan hàbil amb els dits, no pogués fer una cosa que fins i tot jo podia fer. Ella em deia que tenia vista cansada. (més…)

Read Full Post »

«Però si això és més antic que el Machín!» és una frase que recordo haver sentit, amb la intenció de bescantar l’aire demodé, carrincló, carrossa o antiquat d’alguna cosa. És curiós que hom associï el cantant cubà a un passat distant. El proppassat dia 4 d’agost es van complir els trenta-cinc anys de la seva desaparició. Un dia després d’aquest aniversari moria la cantant costa-riquenya Chavela Vargas. (més…)

Read Full Post »

Sovint se sent dir d’algú que «xerra massa», però és raríssim sentir el blasme contrari, això és, que «escolta massa» i encara, quan se sent és de forma impròpia, perquè hom es refereix al fet que algú guarda silenci quan hauria de parlar. (més…)

Read Full Post »

L’escena és la següent: Wilma Picapiedra surt de casa seva amb unes amigues. Una d’elles diu: «M’alegro que vostè sigui una dama feta a l’antiga. L’altra afegeix: «I jo també. La majoria de les joves cavernícoles d’avui tenen carrera i no són felices restant a casa i defensant la llar». L’escena següent mostra la mateixa Wilma seguida del seu marit, en Pedro. Wilma diu: «Bé, a mi sí que m’agrada estar a casa. A més a més, al meu marit no li agradaria pas d’una altra manera. Veritat, amor meu?» I Pedro Picapiedra respon: «No, no m’agraden aquestes dones intel•lectualoides. (més…)

Read Full Post »