Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘ALIMENTACIÓ’ Category

JACK DANIELS WHISKEY«Si Déu ens hagués volgut abstemis no hauria donat (mal) exemple del contrari, convertint l’aigua en vi». Així argumenten alguns defensors de la beguda, de la beguda espirituosa, és clar. L’argument és fàcil, surt de l’Evangeli de Joan 2: 1-12, que relata les bodes de Canà. Començo així perquè ahir, a les 12.00:01 de la matinada, feia 100 anys de l’aprovació de la coneguda «Llei Seca» americana (Volstead Act), que prohibia la fabricació, venda i distribució de begudes alcohòliques. Llei que catorze anys després seria abolida amb un saldo galdós. Cert, el consum de begudes alcohòliques s’havia reduït, però al preu d’enriquir fabulosament la màfia i augmentar la violència AL CAPONEcriminal. Un altre efecte, més corrosiu i durador, fou l’increïble augment de la corrupció policial, judicial i política. Charles C. Fitzmorris, cap de policia de Xicago (recordin, on campava el famós Al Capone?) va arribar a dir que el seixanta per cent dels seus policies es dedicaven a «col·laborar» en el gran negoci de la venda i distribució d’alcohol.

És una dada curiosa que el whiskey Jack Daniels, un dels més coneguts arreu, produït íntegrament a Lynchburg, no es pot prendre en cap dels bars de la localitat ni vendre en cap de les seves botigues. Linchburg pertany a un dels 20 comtats de l’estat de Tennessee on encara és parcialment vigent la Llei Seca*. L’anècdota il·lustra el fet que la lluita contra el consum d’alcohol en alguns llocs continua, encara, al vell estil: el de la simple prohibició. I no és pas que el problema no sigui gros: a banda de les múltiples derivades en forma de cirrosis, càncers i accidents de trànsit, el consum d’alcohol es troba present en la majoria de les agressions sexuals i de violència de gènere.

DONA MAMANTÉs evident que l’abús d’alcohol és perjudicial per a la salut i que, sota la seva influència, les persones posen en perill la vida dels altres (si condueixen) i troben fàcil excusa, desinhibició o estímul a les barbaritats que fins i tot sobris tenen voluntat de cometre. I és evident, alhora, que la fórmula prohibitòria i sancionadora (fins i tot amb penes de presó) és necessària. Amb tot i això, és clarament insuficient. No tinc més ni millor recepta que l’educativa. Quan ens hi posem, seriosament, com a col·lectivitat?

*Dic «parcialment» perquè la Llei Seca prohibia, justament, la fabricació, la distribució i BORRATXERA fun-hot-party-summer-vodka-Favim.com-204059la venda d’alcohol, no el seu consum. I al comtat de Linchburg no es pot vendre alcohol, però sí beure, i també, evidentment, fabricar i distribuir mundialment la beguda espirituosa. El curiós és que si vols prendre un whiskey en un bar i vius al poble (de 600 habitants només), has de conduir 20 quilòmetres fins al poble més proper. A casa, és clar, pots tenir les reserves que vulguis.

Read Full Post »

INTESTÍ PENSANTEl cor té unes raons que la raó no entén, va escriure el filòsof Blaise Pascal. Tenia raó, hi ha una pugna constant entre un i altre, ara guanya l’un, ara l’altre. Qui no ha pensat mai, posem per cas: «Aquest xicot no em convé gens, però hi aniré igual; n’estic tan enamorada…». Oi que els sona, aquest raonament de mostra?

El lector segur que coneix expressions com ara: «Prendre una decisió visceral», o «Tenir papallones a l’estómac», o «Estar cagat de por». Totes manifesten una veritat que coneixem des de fa temps: que hi ha una gran relació entre les operacions del ventre i les de la ment, entre el que som i el que mengem, com digerim i com expulsem el que ens posem a la boca. Ara potser ja estem en condicions d’inventar una frase anàloga a l’anterior: «El ventre té unes raons que la raó desconeix». Fixin-se que parlo del ventre, no de l’estómac. Ja sabem que hi ha persones que pensen amb l’estómac, això té un nom, mans cor ventregolafreria. Però no em refereixo a això, sinó al fet literal que pensem amb el ventre, concretament amb els budells. Saben que l’intestí té 200 milions de neurones? Semblaran poques o moltes, però pensin que és més que les que té al cervell, posem per cas, un gos o un gat. Què hi fan tantes neurones a l’intestí dels humans? Que no era el cervell l’òrgan que fèiem servir per a pensar?

Hi ha entesos que afirmen que l’intestí és el segon cervell perquè en ell es fabriquen molts neurotransmissors, unes substàncies que ajuden en la transmissió d’informació d’unes neurones a unes altres i que resulten essencials per al correcte funcionament del sistema nerviós. Pensin que el que anomenem «depressió», una coneguda i de vegades greu i duradora alteració emocional, no és més que el resultat d’una insuficient producció de determinats neurotransmissors, per exemple, la serotonina, el 95% de la CAGANERqual és fabricada justament a l’intestí prim. Entenen ara que una alteració del funcionament de l’intestí pot afectar la personalitat, el benestar o l’estabilitat psíquica dels humans? L’efecte contrari ja el coneixíem, però: quan estem nerviosos «tenim cagarrines»; i a l’extrem, acabem tenint «colon irritable», una malaltia psicosomàtica ben coneguda. En fi, tant parlar de les operacions del ventre i de la ment que gairebé em descuido de dir que parin compte, ara que s’atansen festes. Mirin què es posen a la boca. No pensin només amb l’estómac, ans posin seny, car altrament l’haurà de posar un intestí sobrecarregat.

Read Full Post »

carnsaladaAbstingueu-vos, mortals, d’embrutar els vostres cossos amb menjars fastigosos. Hi ha cereals, hi ha fruites i raïms als ceps, i plantes que és possible cuinar al foc (…) Amb carn, en canvi, sadollen la seva gana les feres, i encara no totes (…) Ai, quin crim més horrible és que s’emmagatzemin vísceres dins de vísceres i que, atipant-se de cos, un cos ansiós s’engreixi i que un ésser animat visqui de la mort d’un altre! És a dir, que, amb tants recursos com produeix la Terra, la millor de les mares, no t’agrada altra cosa que mastegar amb salvatges dents sinistres talls i reproduir els usos dels Cíclops***, i llevat que destrueixis algú altre no podràs satisfer les apetències del teu ventre voraç i de detestables hàbits» (més…)

Read Full Post »