Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 1/04/2020

ASTERIX CONJUNTEls gals, si hem de fer cas de les vinyetes dibuixades per Albert Uderzo (que Belenos, Tutatis i Belisama li siguin propicis, ara que se’ls ha reunit), només temien que el cel els caigués damunt del cap, i sempre es barallaven entre ells per foteses. A l’època de Vercingetòrix, això és, quan els gals van ser definitivament derrotats pels romans a Alèsia (any 52 aC), i només restà dempeus i lliure un llogarret habitat pels indomables Astèrix, Obèlix, Panoràmix…, dirigits per Abraracúrcix, el cap, els gals eren una confederació de cinquanta tribus però sense unitat ni estabilitat polítiques reals. La manca d’unitat d’acció, les disputes internes pel lideratge ‒només hi hagué una certa unitat, justament, durant la revolta de Vercingetòrix‒ foren un dels factors que permeteren a César fer-se amb el control del territori i «romanitzar-los» a la força.

Sovint penso que els catalans ‒fetes les analogies i actualitzacions pertinents‒ ens asterix i obèlixassemblem bastant als gals dels dibuixos d’Uderzo guionitzats per René Gosciny. No debades ens caracteritza la mateixa resistència a la submissió a l’estranger, la mateixa reivindicació del que ens és propi: cultura, llengua, organització…, i la mateixa consciència de ser un poble oprimit en perpètua lluita contra l’invasor. La mateixa idea van tenir els francesos respecte de sí mateixos, i feren Astèrix el seu heroi nacional. La historieta va començar a aparèixer l’any 1959, quan a França manava el general de Gaulle, qui s’oposava fermament a acceptar la supremacia americana. De Gaulle (1,96 d’alçada) va ser assimilat amb el tap de bassa que era l’astut guerrer gal. Preguntat pel seu suposat gaullisme, Gosciny (mort en 1977) va respondre que no solament no era gaullista (ho sabia prou bé Jacques Chirac, asterix et compagniecaricaturitzat com a Caius Saugrenus a l’àlbum: L’économie de marché/Obèlix i Cia), sinó que tampoc no era pas xovinista (del francès Nicolas Chauvin, 1790, personatge que representa l’ultranacionalisme i la xenofòbia). Gosciny tenia tota la raó. Per bé que sovint els seus gals afirmen, amb més sorpresa que menyspreu: «Estan bojos, aquests romans!», en realitat s’estan qualificant ells mateixos.

Astèrix no és només un còmic d’entreteniment per a canalla i també per adults,  és sobretot una sàtira on es poden veure retratats tots els pobles i totes les persones. Una sàtira on apareixen les febleses humanes universals: enveja, gola, ambició, avarícia… i adrenalina astèrixon, des del passat idealitzat, es projecta una mirada crítica sobre el present: economia de mercat, guerra, contaminació, drets socials… No cal que digui als lectors les hores de plaer que la seva lectura m’ha proporcionat. Per això els recomano el darrer àlbum, ja no guionitzat ni dibuixat pel tàndem Uderzo-Gosciny sinó per Jean-Yves Ferri i Didier Conrad: La Filla de Vercingetòrix, on, per primer cop, i ja era hora en una sèrie originalment molt patriarcal i masculina, una dona és protagonista absoluta.

Read Full Post »