JUTGES ENDIMONIATS

“Advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos”. És una dita el sentit –i la veritat ̶  de la qual són avalades pel temps. Moltes persones tenen clar que la Justícia no és administrada pels qui formalment són els sacerdots autorizats del seu temple. Dit això, caldria ara afegir-hi els jutges i els fiscals, segurament els darrers responsables de l’atzucac político-judicial en què es troba ara el Reino d’España. Rajoy, mandrós i alhora inepte, va creure que subcontractar el problema polític que per a l’estat representa el moviment independentista li estalviaria feina, compromisos de mal pair i costos electorals. Al final ha passat el mateix que quan se’t crema el sofà del menjador d’una casa de fusta i en lloc de provar d’apagar-lo, el llences al soterrani. Aviat el fum es cola pels intersticis de l’enfustat i acaba omplint tota la casa, just abans que el foc s’agafi a les fustes que sostenen la planta baixa, segueixi per les parets i acabi consumint la teulada. Jo crec que España ja es troba en la segona fase. Ara ja ningú no s’hi veu del fum que envaeix totes les estances, que es confonen entre sí. L’incendi ha demostrat que en realitat totes són la mateixa, això és, el poder executiu, el legislatiu i el judicial, cremant amb el mateix foc, mentre els usuaris, ja incapaços d’apagar el foc, no troben la sortida de la casa. Són testimonis del que dic el correctiu que l’alt Tribunal de Justícia de la Unió Europea acaba de donar al suprem (sense majúscula, perquè l’únic que té de majúscul és la incompetència i el desvergonyiment), mentre ens trobem que inhabilitaran el President de la Generalitat per protestar per l’empresonament de Junqueres, de qui el TJUE diu que està injustament empresonat.  També és il·lustratiu el cas de l’Operació Judes (qui redimonis li va posar el nom?), un segrest d’estat en què la Guàrdia Civil s’ha inventat un cas delirant de terrorisme sense proves de cap mena, els jutges han fet empresonar (encara més) innocents durant mesos, el feixisme estatal s’ha esquinçat hipòcritament les vestidures i l’esquerra s’hi ha girat d’esquena. En fi, com diu el verset calabrès, coincidint parcialment amb nosaltres: «L’inferno è pieno / de notari e giudici, / uomini approbi / speziali e medici». L’infern és ple de notaris i jutges, d’homes honestos, especialistes i metges, això és, dels vertaders “Judes” que van (mal) parir l’operació.