Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 1/12/2019

FERRERES I VOX VIOLÈNCIA DE GÈNEREEl títol és la traducció de la dita euskera «Kalean uso, exean otxo», frase análoga a les castellanes «Santo en la plaza y demonio en la casa», «Candil en la calle, oscuridad en su casa» o «Candilito de la calle, tizoncito de su casa». No sé d’expressió equivalent en català, però no per manca d’individus als quals se’ls pugui aplicar. En proposo una que no desentona: «Senyor al carrer, fera a casa». Tothom sap de què parlo, de la violència de gènere que només el negacionisme masclista s’atreveix a desmentir. Una violència unidireccional que alguns ‒ni mencionar-los vull‒ volen tapar dient que la violència no té gènere, que també hi ha homes agredits. Violència domèstica i violència de gènere no són sinònims i només amb malícia es pot usar una per tapar l’altra.

El refranyer no enganya. La veritat s’obre pas a través de les parets de les cases i tothom víctimes violència masclistasap del veí del quart segona que atonyina la senyora, que l’endemà apareix amb blaus a la cara i als braços i diu que ha entropessat. I tothom gira la cara i es tapa els ulls, i fa com qui s’ho creu. A tot estirar, una mirada de simpatia, un pessic de compassió, fins i tot un consell: «Això, dona, ho has d’arreglar al llit…». El pitjor, però, són les explicacions que troben alguns, potser de bona fe: «se li deu haver escapat la mà, dona». I altres, clarament de mala fe, comenten en veu baixa, perquè no ho senti : «Alguna cosa haurà fet, ella…»

Una dona maltractada abandona el marit i torna al poble, amb els seus pares. De seguida el poble en va ple. Ja se sap, la xafarderia. I els homes, al cafè, entre partida i partida de VOXMITAR -Salon-Plenos-pancarta-recuerdo_1413769291_113260181_667x375botifarra, diuen: «Anvaparar, amb la primera bufetada ja ha marxat…». El comentari simbolitza tot un credo, que és religió de molts homes i també de moltes dones. La idea segons la qual dos no s’enfaden si un no vol ha quallat en molts esperits femenins, educats en la submissió a l’home. I en molts homes, educats en la idea que el rol masculí, treball a banda, inclou el domini de la dona i els fills, tots en una infància permanent.  Tanco amb la piulada (25/11), d’una filla a son pare mort. Es tracta de l’escriptora Maruja Torres: «El Paisano cerraba tras de sí la puerta de casa y a mi madre lo primero que le caía era una hostia. Luego venían los tirones de pelo, las patadas. Lástima de infierno, papi».

Read Full Post »