Ruth Jefferson és una llevadora que treballa a l’hospital de Connecticut des de fa vint anys. Durant el seu torn, comença una revisió de rutina d’un nou nat, però al cap de no res, li assignen una altra habitació. Els pares són supremacistes blancs que no volen que Ruth, que és negra (als EUA usen l’eufemisme «afroamericana») toqui el seu nen. L’hospital per tal d’evitar problemes, fa cas dels pares, i prohibeix a Ruth de tenir cura del nen. El bressol d’aquest du un rètol on posa: «No african american personnel to care for this patient». La cap li diu: «No t’ho prenguis malament, no és personal», i ella replica: «És que hi ha una altra comadrona negra al nostre torn?». L’endemà, el nen té un col·lapse cardíac i Ruth, que està sola, no 
sap què fer. Ha d’obeir les ordres explícites o ha d’intervenir. Dubta uns instants… A la fi, Ruth és acusada d’assassinat, d’haver-se venjat, matant el nen, dels seus pares racistes. No dic més per no avançar esdeveniments. Poden llegir la novel·la Small little things, de Jodi Picoult.
Els sembla realista, l’argument? Sàpiguen que el racisme, als Estats Units, és perfectament vigent. La desigualtat racial es manté ara a nivells similars als de 1968 (quan fou assassinat Martin Luther King, cinc anys després que pronunciés el seu discurs I have a dream, el 28 d’agost de fa cinquanta-sis anys). El 21% dels nens negres viuen en situació de pobresa i un percentatge similar dels llatins. Els afroamericans, a més, són quasi sis cops més propensos que els blancs a ser empresonats, mentre que els hispans tenen 2’3 possibilitats més. No hi fa res que els americans hagin tingut un president negre durant vuit anys. Aquí, mai més ben dit, l’excepció confirma la regla. I que hi hagi negres acceptats socialment, coneguts i 
famosos no oculta el fet que existeix una discriminació real però no reconeguda. En efecte, els blancs que diuen que no «veuen» el color de la pell de les persones amb les quals es relacionen, però aquesta mateixa afirmació ja és genuïnament racista, és una «excusatio non pedita, accusatio manifesta» pròpia de qui vol i dol. Així, els blancs, tant als EUA com aquí, no volem reconèixer que la discriminació no és una qüestió només de color, sinó de possibilitats d’accès als estudis, als llocs de treball, pensi ara en els temporers negres de Lleida. Segur que hi podem fer tots alguna cosa, ni que sigui recordant la frase del reverend King: «If I cannot do great things, I can do small things that are great» (Si no puc fer coses grans, puc fer coses petites que són grans/importants).
Ramon Camats 
Deixa un comentari