Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 22/06/2019

VIOLÈNCIA MASCLISTA 3 ULL MORAT«Los hermanos fueron criados para ser hombres. Ellas habían sido educadas para casarse. Sabían bordar con bastidor, lavar y planchar (…) Son perfectas. Cualquier hombre serà feliz con ellas, porque han sido criadas para sufrir.» Són paraules de la mare del narrador de Crònica de una muerte anunciada (1981) de Gabriel García Márquez. La descripció escauria a moltes dones educades a España durant tot el segle XX. Aleshores hi havia menys crims masclistes, en primer lloc perquè no es comptaven com a tals. «Un hombre mata a su mujer por celos» era la descripció habitual, i hom els emmarcava dins l’epígraf de «violència domèstica».  En segon lloc, perquè les dones «criades per a patir» crónica muerte anunciada 2per l’educació masclista tradicional, no es queixaven mai de les humiliacions o dels maltractes que rebien de les seves parelles perquè havien assumit que el seu paper era complaure-les. Fet i fet, això, d’una manera o altra, i en alguna mesura, ha durat fins ara. La Macroencuesta de Violencia contra la Mujer de 2015 revelava que el 12,5 % de les dones de més de 16 anys ha patit violència algun cop…, però el 44% de les que viuen sota la violència de gènere prefereixen no denunciar perquè el dany patit «no és suficientment greu». És clar, doncs, que són perfectament assimilables a les germanes Vicario, de la novel·la de Márquez.

VIOLÈNCIA MASCLISTA 1Mil mortes. Hi ha mil dones mortes, assassinades pels seus marits, amants, nòvios i companys de vida, des que es van començar a comptar, l’any 2003. És evident que tot plegat no és sinó el resultat del fet que les dones ara s’atreveixen a denunciar, que han assumit la direcció de la seva vida i ja no estan disposades a sotmetre’s perquè sí. El que no hem canviat som els homes, que, en lloc de submissió trobem assertivitat i dignitat.

Les actuacions de la «Manada», ara feliçment condemnats per «agressió sexual» i no per «abús sexual» s’han d’emmarcar dins de l’educació masclista de la societat espanyola. El mal que la seva impunitat ‒permesa per les autoritats i la injustícia estructural dels VIOLÈNCIA MASCLISTA 2tribunals‒fins el moment present, és incalculable.

Al segle XX en deien «violència domèstica», si és que en deien alguna cosa. Sé de casos de dones que, ensangonades, plenes de blaus i esgarrapades, anaven al quarter de la Guàrdia Civil i eren escoltades fins que deien que l’agressor era el marit. Aleshores rebien la invariable resposta: «Vuelva a casa y entiéndase con su marido». Amb penes i treballs es va reconèixer que la violència de gènere en realitat era «violència masclista», perquè aquesta és sempre unidireccional. Com que el terme semblava dur, es va acceptar finalment el de «violència de gènere». Però això no sembla bé als ultrafeixistes i ultramasclistes de VOX i els seus acompanyants a la Junta d’Andalusia: C’s i PP. Durant la negociació dels pressupostos ja han acceptat la substitució del concepte ‒fins ara LA MANADA ARAassumit‒ de «violència de gènere» pel de «violència intrafamiliar», que no pretén altre que minimitzar i negar l’existència d’una violència estructural, física, psicològica, econòmica i política, que pateixen les dones pel sol fet de ser-ho. Així doncs, ja ho podem dir: PP i C’s formen part del patriarcat masclista i misògin de l’Estat, capaços de mercadejar amb la dignitat i la vida de les dones per unes engrunes de poder a Andalusia…, i aquest és, n’estic segur, només el primer pas en un retrocés de drets.

Anuncis

Read Full Post »