«Estamos ante un acto… ehhhh, ehhh, que el meterlo en la cárcel, claramente autoritario. Ehhh, ehhhh, impropio de un país democrático. Ehhhh, es decir, no se puede meter en la cárcel a nadie por sus ideas políticas o por tener posiciones diferentes al gobierno.» (1/7/2017). «Venezuela fue hace tiempo un país democrático y en este momento no es un país democrático. En Venezuela hay presos políticos, hay personas que están en prisión por la única razón de pensar diferente de como piensa el señor Madero (sic).» «Venezuela está en una deriva que la lleva inevitablemente, si no se para eso, a una dictadura, y por lo tanto, creo que todos los que pensamos y compartimos valores como la democracia, la libertad y los derechos humanos tenemos que hacer algo». (20/9/2017). L’autor de les frases precedents és Mariano Rajoy Brey. El seu sentit, aparentment, és inequívoc. Rajoy sembla dir exactament el que diu, literalment, sense biaix interpretatiu 
possible. Aleshores, ¿com és que aquestes frases semblen contradir-se absolutament amb praxi política i judicial d’España, on hi ha empresonament per raons polítiques i on s’està caminant inexorablement cap a una dictadura? És contradiu, Rajoy? És que té presbícia (vista cansada, per a qui no conegui el terme) a l’esperit, 
que li permet veure bé de lluny i malament de prop? És que és un hipòcrita i un mentider patològic? O per ventura és un imbècil que no s’adona que diu el contrari del que fa i promou?
Sort que Maimònides (1135 Còrdoba-1204 El Caire) ha vingut a auxiliar-me en el meu destret. El vell filòsof jueu va escriure una Guia dels perplexos per tal d’aclarir als creients l’obscuríssim sentit de les al·legories que apareixen als escrits dels profetes inclosos a la Bíblia, al·legories que, com que no ho semblen, emmenen l’ignorant a entendre-les literalment, sense veure-hi el sentit amagat que tenen. Sota aquesta nova llum he entès, finalment, que Rajoy, quan parla de Venezuela, ho fa al·legòricament. Allà on diu «dictadura venezonana» vol dir «democracia a la espanyola»; on diu «presos políticos» vol dir «políticos presos» i on diu
«Madero» ‒quin lapsus linguae més deliciós‒ vol dir «Rajoy»; i on diu «los que pensamos y compartimos valores como la democracia, la libertad y los derechos humanos tenemos que hacer algo», amb el «hay que hacer algo» el que vol dir, metafòricament, és clar, referint-se a «los valores compartidos» és que «hay que acabar con ellos». I a fe que s’hi ha posat.
Ramon Camats 
Deixa un comentari