Vostè creu que és just o correcte fer tot allò que la llei ens permet o autoritza? Pari atenció, la pregunta no és si tenim dret a fer el que la llei permet, si no si és just, si està bé. La distinció no és especulativa, un mer joc de paraules. Fa poc més d’un segle era «legal», no just, tenir esclaus a España; o fa setanta-dos anys, va ser «legal» matar jueus, gitanos i homosexuals a la civilitzada Alemanya. La pregunta, és clar, obliga a pensar sobre la legalitat i la legitimitat, la legalitat i la moralitat i s’enfonsa profundament en el tema de la justícia. ¿Creu vostè que un estudiant de batxillerat capaç d’escriure sobre el tema tres o quatre folis entenimentats, ben argumentats i redactats, té maduresa suficient per accedir a la Universitat? Així ho pensen a la veïna França. I no és broma, no 
tothom té prou seny per fer tals matisos i distincions. Sense anar més lluny, la subdelegada del Gobierno de España a Lleida ha dit que és igual d’il·legal votar l’1-O que robar o donar cops de puny a algú. Deixem-ho en que ha tingut un mal moment.
En qualsevol cas, la pregunta del començament és un dels possibles temes de l’examen de Selectivitat gal, centrat en la matèria de Filosofia. Els francesos, amb bon criteri, consideren que un alumne no és apte fins que demostra criteri suficient per a reflexionar ‒i per tant, filosofar‒ sobre alguna qüestió 
com les que segueixen: «És suficient observar per a comprendre? És possible fer un mal ús de la raó? Tota obra d’art és necessàriament bella o bonica? Tot el que descobreix la ciència és veritat, per a sempre?» És fàcil adonar-se de la importància d’una matèria, la Filosofia, que proporciona les competències transversals necessàries per a respondre a qüestions com aquestes, tan humanes. Resulta difícil comprendre, per tant, que el Departament d’Empresa i Coneixement, del qual depenen les proves de Selectivitat, hagi tret la Filosofia de la fase comuna de les proves, que és el primer pas per fer-la desaparèixer del
currículum del Batxillerat, tal i com preveia la LOMCE, sí, la infausta llei Wert. És curiós que l’argument ‒prou cínic, al meu entendre‒ sigui que volen fer uns exàmens més «competencials». De quines competències parlen? No són precisament les que valora la prova de Selectivitat francesa? No serà que la filosofia fa nosa perquè no promou altra cosa que el pensament crític?
Deixa un comentari