Dimecres vinent (7 de juny) vostè, sense moure’s de Lleida, podrà prendre una pinta de cervesa en un pub anglès. No és pas que puguem fer un viatge en l’espai sense sortir de casa, no. La botiga de discos i cerveseria «Grans records» del carrer Alcalde Costa, a partir de les 20.30, es convertirà en un d’aquells típics pubs anglesos de noms tan sonors com : The White Lion, The old sea chest, The Bombardier o The Frog&Rosbiff. Així, per bé que per dins li manqui encara un punt de l’estil i l’ornamentació, l’aire britànic el posaran els clients, per bé que no cap d’aquests, segur, no dugui kilt ni bombí. Aprofito per agrair al pub Capi que ens fes d’amfitrió el mes passat.
Es tracta de trobar-se en un lloc on tothom parla anglès, començant per barman, en un context completament informal, sense un 
professor nadiu que dirigeixi la conversa al voltant d’una taula de l’acadèmia d’idiomes. Arreu, quan estudies una llengua estrangera, et recomanen que la practiquis, que la facis servir en contextos diferents, a fi d’aprendre’n el vocabulari i els usos. No és fàcil fer-ho fora de l’acadèmia o de l’Escola Oficial d’Idiomes, tret que viatgis a l’estranger, és clar, al país on parlen la llengua que tu vols aprendre.
Neil, que és un anglès que viu entre nosaltres des de fa molts anys, i que es dedica 
professionalment a l’ensenyament de la seva llengua nadiua, és l’autor de la idea. Se li va acudir en recordar que, fa uns anys, un dels seus alumnes dels grups de conversa, el va convidar a acompanyar-lo a fer un bocí del camí de Sant Jaume, amb el compromís exprés que la llengua que utilitzarien seria l’anglès. No es tractaria, doncs, d’una classe peripatètica, però sense exercicis de gramàtica, sinó d’una llarga conversa informal tot caminant.
La trobada periòdica té un nom: «Speakeasy», que prové del que tenien per als entesos 
els bars clandestins ‒il·legals, és clar‒ on els americans anaven a prendre begudes espirituoses durant els anys de la Llei Seca. Sembla ser que el nom venia del fet que els propietaris acostumaven a demanar als seus clients que parlessin fluix «speak easy», per si de 
cas. «We’ll loosen your tongue» (alliberarem la teva llengua) és el mot d’ordre a Lleida. Un escaient el joc de paraules atès que del que es tracta és de beure i xerrar en anglès. No pateixin, poden venir sense por: Rajoy no pensa treure el cap.
Ramon Camats 
Deixa un comentari