Un savi no és aquell que sap moltes coses, sinó aquell que sap viure bé, i això no pot ser altre que viure feliçment. Un pensador antic, Aristòtil va posar les bases d’una ètica que confessava aquest mateix objectiu, al qual havia d’arribar-se a través de la moderació, que els grecs tenien en gran estima per bé que no la practiquessin gaire. Aristòtil, així, inaugurava la idea que en cap cosa, començant per la conducta humana, no hi ha un bé o un mal absoluts fora dels extrems. És per excés i per defecte que hi ha el vici i la virtut no és altra cosa que el terme mig.
Avui dia afirmar que la millor manera de ser feliç consisteix a viure amb una certa temprança sembla contrari al sentit comú. En efecte, actualment la moda social és l’ètica de l’excés –i no em refereixo a una moral de l’excés sinó a una ètica, una manera o model de fer. Sense exagerar, penso que aquesta moda consisteix a recercar situacions i vivències emocionalment intenses, de gratificació immediata i de contínua novetat. Tot plegat es pot resumir dient que és habitual una certa degradació d’una sensibilitat que ja només s’estimula amb el nou i l’intens. Si estem atents al vocabulari habitual, el de la vida quotidiana, veurem que manifesta una clara preferència per les emocions fortes en detriment de les més tranquil·les i assossegades. Velocitat, conductes de risc en general (el famós «puenting» i similars), amb constant flirteig amb el perill, pujades d’adrenalina, són descrits com els top emocionals que fan que la vida valgui la pena. En la mateixa línia es pot dir també que, entre els adolescents, la ingesta de determinades substàncies, com l’alcohol o altres estimulants, representen un dels exponents d’aquest tipus de conducta que està entre la novetat, el risc i el desafiament.
Arreu, els anuncis proclamen que els productes dels quals canten les lloances 
proporcionaran «intenses sensacions» als seus posseïdors, tant és que es tracti de cotxes com de perfums. El «colmo» d’aquest ús abusiu és el d’un cert detergent domèstic (no cal que en faci propaganda, oi?) que es presentava amb unes imatges molt estimulants, de caràcter sexual, com ja és costum. Mostra un noi que ha de fer la neteja i no se n’acaba de sortir. Aleshores una noia l’excita sexualment per tal de donar-li, quan està a punt, una ampolla del producte. En un dels clips, l’escena final mostra la noia prement la palanca que fa sortir el producte amb un raig horitzontal de color blanc… i deixem per a la imaginació el significat de tot plegat. En qualsevol cas, la imatge i el sentit de l’anunci són prou clars: usar aquest producte produeix aquelles sensacions intenses que són la sal i el pebre de la vida.
No negaré pas que la intensitat és un valor però tampoc que, en qualsevol càlcul assenyat, cal tenir en compte que de vegades és preferible la duració. En efecte: millor poc i molt temps que molt i poc temps. I, en cas de dubte, val la pena recordar aquella sentència escrita al frontispici del temple d’Apol·lo, a Delfos: «De res, massa».
Deixa un comentari