He llegit, amb profunda tristesa, que a Lleida s’ha creat una plataforma de pares d’alumnes que té per únic objecte impedir que els seu fills siguin expulsats (una hora, un dia o més d’un, segons la sanció) de les escoles i instituts on reben ensenyament. Els objectius de l’associació són ben explícits: volen denunciar al Síndic de Greuges les, al seu entendre, injustes i desproporcionades mesures disciplinàries que els centres apliquen als estudiants. La plataforma, a més, té un perfil de Facebook, (Plataforma contra les expulsions d’escoles i instituts) on es convida a pares i estudiants a denunciar els centres i els professors. S’hi pot llegir: «Comença a explicar el teu cas. Explica les vegades que t’han expulsat de classe i de l’Institut, els motius i presentarem queixa per tu. No callis davant d’una sanció desproporcionada.» 
Post del dia 24 d’abril (00.17). Ho hauran llegit a algun llibre comprat per Sant Jordi? Ah, no, que aquests pares no en compren de llibres. I també tenen publicat això: «El correu on explicar les teves expulsions és: plataformacontralesexpulsions@ Es garanteix l’anonimat, per tal de protegir els nens, diuen.
El fet és que aquests pares creuen ‒en la seva ignorància, vull pensar‒ que les sancions són «decisions automàtiques dels professors o dels caps d’estudis que tenen un conflicte amb el menor». Aquesta cita, que trec de la notícia del diari La Vanguardia de dimarts passat, és prou reveladora, tant de la dita ignorància del procediment sancionador als centres educatius, com de la profunda desconfiança que aquests pares tenen de les institucions educatives i dels professionals que hi treballen. Tot plegat, és clar, se suma a la seva creença que la millor educació que els seus fills (els expulsats de l’escola, hem de suposar) poden rebre és veure que els seus propis pares, convertits en advocats, els defensen de la institució que els educa castigant-los quan ho mereixen.
S’adonen el pares de la plataforma que aquesta els retrata, definitivament, com a pèssims educadors dels seus fills? Saben que el seu gest els situa fins i tot per sota dels seus fills per les (segur que merescudes) expulsions que tenen? Al capdavall, els fills són nens o adolescents, amb molt a aprendre del que hauria de ser bon exemple dels pares. Algú amb dos dits de front pensa que l’expulsió d’un alumne (això és, l’exclusió del dret a l’assistència a classe per un temps limitat) és una mesura que hom administra arbitràriament, a la babalà, per gust, per plaer, per revenja o per alguna altra raó? Algú pensa, seriosament, que abans d’aprovar aquesta mesura, el 
centre, amb els seus professors i professores, no ha assajat tots els mètodes al seu abast per a reconduir la conducta disruptiva de l’alumne?
Algú pensa que un alumne només pot ser sancionat amb l’expulsió (circumstancial) per haver agredit un company o companya? Sí, ho pensen els pares de la Plataforma… Algú pensa que els alumnes que, de forma sistemàtica, dificulten, entorpeixen, impedeixen o alteren el desenvolupament de les classes amb la seva conducta disruptiva no mereixen ser apartats de l’escola com a mesura disciplinària? Ningú no té present que els alumnes «normals» tenen dret a l’educació i no tenen perquè aguantar constantment la presència d’elements disruptius que s’oposen a l’exercici d’aquest dret….?
Deixa un comentari