S’imagina una disposició al Codi Penal que digui que la pena per una atracament a mà armada és una multa i que només el segon cop que l’assaltant tregui un ganivet, o una pistola, serà jutjat penalment, però només si ho fa abans que hagi passat un any de l’anterior assalt? Oi que una tal llei seria interpretada com una invitació a robar, i encara a fer-ho amb violència?
Sembla delirant, veritat? Doncs aviat serà aprovada definitivament una cosa pitjor. El Parlament Rus acaba de despenalitzar la violència masclista. La proposta de llei va comptar amb 368 vots favorables, un en contra i una abstenció. Ja només falta la seva aprovació definitiva per la cambra alta. Aviat els homes, sempre que només ho facin un cop l’any i 
que l’agressió només provoqui morats i rascades, podran pegar les seves dones (i per extensió: amants i novies) i fills sense haver-se de preocupar per res. Si fan sang el tractament ja serà penal. És interessant ‒per no dir que és tràgic i llastimós‒ que la proponent de la mesura sigui una dona: l’advocada d’extrema dreta Yelena Mizúlina, que ha argumentat que, atès que a la família russa les relacions entre els pares i els fills es basteixen sobre l’autoritat paterna, les lleis no han d’anar en contra de la tradició. Sota l’argument de protegir l’autoritat dels pares ara rebran les mares i també les que no ho són. Si a Espanya, on cada any són 
assassinades 70 dones pels seus marits, el problema és enorme, a Rússia no té mida. Sense dades oficials (mai no n’hi ha si són dolentes), les associacions de drets humans diuen que 14.000 dones moren anualment a mans dels seus propers. La llei, per tant, serà una bufetada a la igualtat i una escopinada a la dignitat de les dones. Parin compte que el greu en sí no és únicament la rebaixa del càstig sinó el fet que s’expliciti que del que es tracta és de mantenir l’autoritat. Això significa que es compta amb la violència com a mètode legítim i adequat per sotmetre, fer callar i fer obeir. I significa, també, és clar, que l’autoritat l’ha de tenir el marit, dins de la família ‒el paterfamilias dels romans, amb dret de vida i mort sobre els familiars, o el “cabeza de família” sota el franquisme‒. Un dret, és clar, només propi del paternalisme masclista.
A la m
ateixa escola que la Duma russa deu pertànyer Rajoy, que clava mastegots al seu fill en directe (en diferit ja ho fa la Cospedal) mentre fa de comentarista de partits de futbol. Només han passat dos anys, recorden? També és de la mateixa jeia Trump, qui, sense pegar-la, menysprea la seva dona i no la té per res. Els cops i fuetades els reserva per la tortura als detinguts, amb la qual vol, així ho diu «Make America great again».
Ramon Camats 
Molt bé, Ramon!