Fa deu anys, Albert Rivera va ensenyar el cul, literalment, per mostrar (és un dir) que no tenia res a amagar i que pretenia acabar amb la corrupció i la mentida polítiques. Ja veiem com ha acabat: tapant les vergonyes metafòriques i també reals dels més corruptes i mentiders de tots. Ja se sap, qui paga mana. El rètol electoral de Ciutadans (aleshores encara nom català, com passa el temps, oi) a les eleccions catalanes era impactant. Un individu jove, ben plantat, despullat de pèl a pèl i tapant-se les vergonyes (les reals només) amb les mans. La simbologia era potent, venia a dir: «Ho tinc tot a la vista, no tinc rerebotiga ni comptes pendents, no m’avergonyeixo de cap de les meves idees i faig de la franquesa la meva divisa, no menteixo». Tot plegat es presentava com una regeneració de la vida política, gairebé com una antítesi, no tant pel contingut ideològic com per les formes.
Era interessant que, simbòlicament, es parlés de corrupció i de mentida. De la primera no 
en vull parlar, prou divertida ‒per tràgica i llastimosa‒ ha estat la redefinició que ha fet C’s per tal d’ajustar-se al grau de culpabilitat que el PP volia assumir durant la darrera negociació. De la segona sí, perquè C’s pretenia fer bandera de la veritat i sobretot de la franquesa. Faig aquesta distinció perquè, encara que molta gent creu que mentir és diferent d’ocultar o amagar la veritat, en realitat són equivalents. Recorden allò que demanen quan es jura davant d’un tribunal: «Jura dir la veritat, tota la veritat…». Ja els romans ho havien distingit clarament: «Suggestio falsi» era mentir, dir el contrari de la veritat, o si més no el contrari del que hom creu que és la veritat. I «Suppressio veri» era ocultar allò que és cert a les persones que estarien interessades a saber-ho. Exemple: si jo no li dic al meu soci que l’enganyo, no estic mentint, sinó «suprimint la veritat», oi que s’entén? La pràctica habitual dels polítics en relació a la veritat és, per tant, doble: menteixen i suprimeixen la veritat. Ciutadans venia a dir: nosaltres som diferents, no farem ni una ni altra cosa.
A mi m’agr
adava Wert, ell sí que complia amb aquesta divisa. Deia, per exemple que ell volia «españolizar los ninos catalanes». Feixista i colonialista espanyol però més clar que l’aigua. També m’agrada Tardà, per la mateixa claredat amb què parla de la nostra irrevo
cable voluntat d’independència, i perquè sempre diu el que pensa i també pensa el que diu. També m’agrada Arcadi Espada, fundador de C’s, que deia que tenia «l’obligació moral de treballar perquè el nombre de llengües disminuís». Dit això, perquè C’s, ara, menteix ‒ai no, que només oculta la veritat‒ quan parla de trilingüisme, que a Catalunya ja practiquem al sistema educatiu quan en realitat només vol fotre Catalunya i la immersió lingüística?
Deixa un comentari