Era una verge de plàstic. Vaja, es tractava d’una figureta de 8 centímetres d’alçada que representava la Verge Maria tal i com s’acostuma en les imatges pictòriques o iconogràfiques de la Immaculada Concepció: sola, dreta, les mans plegades en oració i el cap lleugerament inclinat cap a la dreta. No estàvem pas a cap església, no. Érem en una aula del campus de Cap Pont de la UdL durant l’examen final d’Antropologia Social i Educació, assignatura del grau de Psicologia. Jo, que estava vigilant que els alumnes no copiessin (avui dia usen ginys tecnològics inversemblants. Per començar els havia fet deixar els mòbils a les bosses o damunt de la taula del professor) i ja comptava les hores que trigaria a corregir-lo, em vaig atansar i, en veu baixa: –Què és això? Mentre assenyalava ahora la figureta i un munt de bolígrafs de diferents colors que tenia a la vora. –És la Verge de Fàtima. –I…? –És perquè em doni sort. –Noia, en aquest examen no es permet l’ajuda sobrenatural. A l’alumna se li va escapar un riure contingut. Les de la vora es van girar, com sempre fan quan un professor enxampa un alumne copiant. –La tinc perquè me la va donar ma padrina i la porto sempre. –Ahhhh. Que li vaig fer jo. –Esperi, que si vol li ensenyo més coses. I em va treure dues estampetes de l’estoig dels bolígrafs. Me les vaig mirar dels dos costats, per si des cas. Una representava un individu amb aparença d’apòstol, als peus del dibuix del qual hi posava «San Judas Tadeo, 
Apóstol. Imagen que se venera en la capilla de Falanix de Mallorca». A l’altra s’hi representava una crucifixió. Al peu de foto estaves escrits els versos: «Me pesa, Señor, me pesa / quisiera saber llorar / tanta culpa, tanta ofensa / Y no volver a pecar». –La de Judes és especial. És el patró de les causes impossibles. Afegí. En sentir-la, vaig somriure. A la fi li vaig tornar les estampetes: −Apa, concentra’t i segueix amb l’examen.
Aquesta setmana han tingut lloc els exàmens de Selectivitat, com cada curs, han generat notícies, més degudes a la curiositat dels mitjans de comunicació i a l’ansietat que genera el tema que no 
pas al seu contingut real, merament anecdòtic. L’examen economia era molt difícil i llarg, i tanmateix, ajustat a norma, de manera que no es repetirà, per bé que s’han recollit signatures per demanar-ho. S’ha hagut d’emprar la prova de reserva de l’examen de grec. L’examen oficial s’havia donat als professors dels centres abans que l’exercici hagués començat. Ulleres i rostres cansats, tensos uns i sorprenentment tranquils altres. Potser la professó va per dins. Professors atrafegats, carregant sobres plens, culminen el paisatge. Aviat posarem punt i final al curs. Ens reveurem a setembre. Per cert, en Judes Tadeu no va ser suficient.
Ramon Camats 
Deixa un comentari